Associació de Veïns de Bellvitge

gener 7, 2010

Algunes notícies sobre els mòbils

El tema de la telefonia mòbil el tenim una mica oblidat a l’AV, és un tema complex i on el necessari rigor xoca amb un volum d’informació colossal i moltes vegades interessat. Fa uns deu anys Bellvitge era capdavanter a nivell estatal en la lluita contra la telefonia mòbil, els veïns van formar una plataforma encontra de l’antena de la telefònica i van acabar dirigint l’AV durant uns anys. Un dels participants va redactar una entrada fa una any que parlava sobre aquells moments a propòsit de la instal·lació d’una sonda de camps electromagnètics al Centre de Cultura de Bellvitge. També és un bon document per descobrir com funciona això de les lluites veïnals, així com per conèixer d’on surten les lleis moltes vegades,… deixem que treieu les vostres conclusions.   

fotografia de Joan Puig apareguda al diari El Periodico de data 08/12/2009

Aquesta setmana ha sortit una noticia a nivell de ciutat que recorda aquells moments, el nostre ajuntament ha ordenat a la companyia telefònica Vodafone que retiri l’antena de telefonia mòbil en forma de xemeneia instal·lada en un edifici del carrer Major, ja que no tenia autorització i a més incomplia la normativa, però primer han estat els veïns els que han sortit amb les seves pancartes i reivindicacions. Pot ser la teva companyia és Vodafone, doncs ja saps una mica més com funciona, encara que ens sembla que totes fan igual.  

La segona notícia és que un estudi internacional supervisat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dirigit per la doctora Elisabeth Cardis, professora del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, sembla ser que relaciona els tumors cerebrals i l’ús dels telèfons mòbils. Aquest estudi, denominat Interphone, ha costat 22 milions d’euros, es ve anunciat des de finals d’octubre i en teoria ja hauria d’haver sortit, però encara no ha estat així. Pot ser sigui l’estudi definitiu, després d’anys i anys d’investigacions i contrainvestigacions, com va passar amb el tema del tabac, que demostri que això dels mòbils no és del tot saludable.

També deixem un plànol que ja vam fer fa un temps sobre les antenes que tenim dins i envoltant Bellvitge, caldria actualitzar-lo amb les antenes properes que hi ha instal·lades a l’Hesperia Tower. Dins del que és estrictament el barri hi han més com les de l’hospital de Bellvitge, la que hi ha a prop de la Torre Gran o la que trobem a l’estació reguladora de Fecsa-Endesa, però aquestes es troben lluny dels edificis d’habitatges. 

Novembre 8, 2009

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

commeleranfamiliacuyas

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement”  Segons l’Enciclopedia CatalanaUna part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d’Historia de L’Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

commeleranjoseserrano2

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

commeleranjoseserrano

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

commeleranjoseserrano3

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

estat actual

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

blog.lnk

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

Juny 1, 2009

Volem més metres quadrats de zona verda per habitant (ampliació)

Faig una recopilació de la poca informació que hem trobat sobre els metres quadrats de zona verda per habitant al nostre municipi:

  1. 16.12.1996 – Reportatge de la publicació L’Hospitalet que diu que pel 2010 volen arribar als 5 m²/habitant de zona verda i que això s’aconseguirà amb la creació dels grans parcs de La Marina, La Torrassa,  Bellvitge i Gornal.
  2. –.03.2001 – Assaig d’alguns components de l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l’Hospitalet de Llobregat que actualment continuen a l’Ajuntament. A la pàgina 40 diu que tenim 3,5 m²/habitant de zona verda. Parlen de que faran la cornisa verda, el parc agrari a la zona de la Marina,…
  3. 25.09.2002 – Article de la web canal-h que diu que L’Hospitalet de Llobregat guanyarà 74.000 m² d’espai lliure i que els gestors del municipi s’han marcat l’objectiu d’aconseguir 5 m²/habitant de zona verda.
  4. 24.03.2003 – Article a la publicació L’Hospitalet on es diu que tenim 975.868 m² de zona verde, el que suposa 4 m²/habitant de zona verda. Parlen de que faran la cornisa verda, el parc agrari a la zona de la Marina,… (3,96 m²/hab per la població de 246.415 habitants d’aquell any)
  5. 2006 – Al llibre La empresa de jardinería y paisajismo, a la seva pàgina 42, diu que L’Hospitalet te 3,68 m²/habitant de zona verda amb dades, segons el mateix llibre, de 2006.
  6. 28.03.2007 – Article de la web canal-h que diu que els gestors del municipi s’han marcat l’objectiu d’aconseguir 5 m²/habitant de zona verda com a una de les línies bàsiques del Pla director dels espais verds de L’Hospitalet de Llobregat als pròxims 10 anys  (i ja porten 11 anys amb la mateixa cançó)

No hem trobat cap més valor ni a la pàgina d’estadístiques de la Generalitat (Idescat), ni a la del nostre ajuntament, però suposem que encara no hem arribat als 5 m²/habitant de zona verda, ja que aquest fet hauria sortit a tots els diaris. Si trobeu o coneixeu alguna dada més actual, si us plau informeu-nos.

Ara comparem aquestes dades amb les d’altres ciutats, per fer això, a falta de dades oficials de primera ma, utilitzarem un estudi que va fer la revista consumer a l’any 2007:

20090504espaisverds

Com veieu comparats amb algunes ciutats importants podríem dir que ens trobem amuntegats als nostres barris. L’Organització Mundial de la Salut recomana de 10 a 15 m²/habitant de zona verda i com veieu inclús les pretensions del nostre equip de govern queden molt, però molt lluny d’aquesta recomanació, i també de la mitjana que es pot observar a la taula anterior.

Tot aquest rollo ve per que a la “reordenació” de Cal Trabal (que és el Parc de la Marina al que es referien els articles del 1996 i 2001 que he comentat abans) es volen requalificar 126.509,5 m² (12,6 Ha) de zona verda mitjançant la permuta amb altres terrenys del municipi del Prat de Llobregat, i així fer possible la construcció d’edificis de 16 plantes per oficines, hotels, indústries i concessionaris de cotxes.

Com si a l’Hospitalet ens sobrés zona verda! Si dividim la superfície anterior entre els 266.973 habitants del nostre municipi, ens dona 0,47 m²/habitant de zona verda que deixem escapar per sempre, a canvi d’una muralla d’edificis.

Aquest fet comportaria un pas enrere en les pretensions de qualsevol equip de govern que tingui interés en les persones, en els seus conciutadans, en generar espais de vida, però per al nostre no, per al nostre equip és imprescindible construir encara més. Els espais verds serveixen per esmorteir els edificis, per equilibrar les ciutats,… i la nostra està realment molt desequilibrada i repeteixo que ens basem en criteris de l’OMS, que no són qualsevol.

No podem perdre més zona verda a l’Hospitalet de Llobregat, no podem permetre que els nostres governants i la pressió urbanística ens portin més encara a la cua de Catalunya i d’Espanya, reduint el nostre municipi a una pila de formigó, rebaixant la nostra qualitat de vida, fent-nos viure com formigues i dient-nos que això significa progrés,… serà progrés per alguns dels propietaris de les terres i pels constructors, però no per nosaltres.

Tot te un límit i ara es moment d’arreglar el que s’ha fet malament, les errades urbanístiques d’anys enrere, i no de fugir cap a endavant fent encara més edificis, destruint la nostra única reserva de zona verda, el que queda de l’antiga Marina de l’Hospitalet de Llobregat.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.