Associació de Veïns de Bellvitge

Abril 18, 2010

S.O.S Can Trabal – S.O.S Rambla Cinemes

L’esperit de defensa del nostre patrimoni, de la nostra historia, de les nostres arrels hospitalenques sembla que va renaixent mica en mica; com deia Jaume Codina, era una qüestió de temps, però també d’amor. Amor, sensibilitat, respecte pels que van ser abans aquí, ja que la seva història és també la nostra. Hom deia que no existia per tal de que no féssim memòria d’un espai, d’un paisatge molt més humà, esclafat per la cobdícia d’uns pocs a l’últim mig segle; però els records son tossuts i no és fàcil acabar amb ells.

El dia 7 d’abril 500 persones van plantar-se davant del Cinema Rambla per tal de fer un homentge a una part important dels seus records, de la seva història, del seu patrimoni, que deixava d’existir amb 55 anys de presència a la ciutat. El 24 de maig de l’any passat 500 persones més anaven des de la plaça de l’Ajuntament fins la última zona agrícola de la ciutat per reclamar el mateix. La resposta de l’ajuntament ha estat quasi la mateixa, “no hi han diners per això”,… era d’esperar.

Ahir com una espècie d’alineació astral el cinema i la zona agrícola es van unir. El JISH, l’Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat va concedir al film SOS Cal Trabal (dirigit per Fran Menchón i David Casademunt, amb la col.laboració d’Esquerra l’Hospitalet) el premi al millor curtmetratge dins del Metropol’his, i això és molt important per que farà arribar més lluny aquest crit d’auxili en forma d’imatges, i pot ser entre tots podrem parar aquesta nova agressió a la ciutat.

Tan lluny, que pot ser podrem veure aquest curt davant del Cinema Ramblas, ja que la plataforma per la seva defensa està preparant un cinema a la fresca allà mateix, i per tant és molt probable que el Rambla i el nostre passat agrícola es tornin a veure les cares després de molts anys.

Una altra cosa, en aquest mateix sentit, des de l’entorn de l’AV de Bellvitge s’ha creat una pàgina al facebook per desempolsar imatges del nostre passat, però tenim problemes per alimentar-la: moltes d’aquestes imatges es troben engarjolades a l’arxiu municipal, es a dir, podem anar allà a veure-les però no poden sortir a internet i assolir la seva total llibertat, encara que sigui sense ànim de lucre i amb l’objectiu de donar a conèixer la història a la pròpia ciutat. Amb les dels llibres estem igual, hem aconseguit alguns permisos d’autors, i hem de demanar a d’altres; també, ens confessem, hem publicant imatges de llibres antics, d’hemeroteques, biblioteques i cartoteques digitals, així que no sabem si ens engarjolaran també a nosaltres per alliberar imatges.

En fi, si teniu fotografies que creieu que darrere tenen una història interessant per la ciutat, preferiblement anteriors a 1980, i les voleu alliberar amb nosaltres, tenim un petit espai al facebook que esperem fer créixer entre tots: L’Abans (desitgeu-nos sort!)

Novembre 24, 2009

Dues accions per a Cal Trabal i una exposició itinerant

Aquest cap de setmana Els Verds-Esquerra ecologista van publicar a diferents medis una carta oberta a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat on reclamen respecte per l’última zona agrícola de la ciutat, per Cal Trabal; d’altra banda Esquerra Unida i Alternativa presentarà la seva proposta de reordenació del sector de Cal Trabal a l’auditori Barradas la setmana que ve, el dia 01.12.2009. Per últim volem presentar el bloc resultant d’una exposició itinerant sobre horts urbans que està realitzat l’Stefanie Fock per Catalunya, Espanya i Europa, i on una part està dedicada a la lluita per evitar que part de l’última zona agrícola del nostre municipi quedi sepultada sota encara més formigó.

si piqueu es fa més gran!!

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Octubre 30, 2009

Ja saben on es construirà el biopol’H?

actuacionsbiopolsgGOn es construirà el biopol’H? es a dir, quin dels dos projectes de parc que des del nostre Ajuntament es van publicitar fa uns anys com a grans plans per la ciutat es carregaran:  el oasis agrícola” o el gran parc urbà de 12 Ha“?,… o es carregaran els dos?, o pasarà com amb el jardí botànic de Pedrosa, que el faran i el sepultaran en poc temps amb l’excusa de que el progrés, sempre el progrés,… demana ampliar?

De fet, ni ells mateixos ho tenen clar. Les imatges de l’esquerra s’han tret, les dues i avui, de la web del biopol’H i com es veu al plànol de sobre, el projecte englobaria els dos hospitals i tot el sector agrícola de Cal Trabal, i com es veu al plànol de sota, no es veu res al sector de Cal Trabal i el parc empresarial es trobaría al gran parc urbà de 12 Ha de Cal Jaume de la Vidala (que no surt al plànol de sobre).

Sobre el oasis agrícola, es a dir el sector de Cal Trabal, ja sabeu que estem lluitant tot el que podem per que acomplixin el que van dir i des d’aquí demanem ajuda a tothom que pugui donar part del seu temps, ja que és molta la feina que hem de fer, sobre tot amb el tema de la recollida de signatures fora de Bellvitge, ja sabeu el nostre correu electrònic.

Sobre el gran parc urbà de 12 Ha: des de l’entorn de l’AV es va fer una consulta a l’Ajuntament mitjançant instància preguntant si el faria el parc o no; això va ser el 12 de juny de 2009,… i encara no tenim resposta. El Síndic de Greuges s’està encarregant de solucionar aquesta manca de comunicació i/o transparència dels nostres gobernants, així que encara no hem perdut l’esperança d’obtenir una resposta. També es va realitzar una pregunta directament a l’alcaldessa, al seu nou programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009. La pregunta era “M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol” i la resposta des del programa va ser més o menys que els terrenys que envolten els hospitals, per tant ens vam quedar igual. Una vegada finalitzat el programa vam rebre un correu electrònic des del gabinet de l’alcaldia dient-nos que en uns dies ens respondrien aquesta i 19 preguntes més que vam enviar al citat programa. No sabem quants son “uns dies” però ja portem un mes. El que sembla clar segons aquest plànol és que el parc es farà, però no el previst, sinó un d’empresarial. Cal veure ara que faran amb la zona verda que desapareix, la donara al Prat de Llobregat, con en el projecte de Cal Trabal, o pot ser la perdran a una rambla pavimentada?

Cambiant de tema, ens cal dir als responsables del biopol’H que s’hauria de ser una mica més rigorós amb la seva web, no sols és el tema de que figurin dos plànols contradictoris, a més, existeixen un munt d’apartats sense contingut i creiem que símplement s’haurian de treure, ja que fan perdre el temps i donen la sensació de deixadessa, de “cutre”, per exemple: Glossari, Butlletí, Activitats, Video,  subapartats com Projectes Empresarials, Projectes Educatius, etc.

També caldria que quan es selecciona una de les tres llengues en que s’ha escrit la pàgina, tot el contingut estigui en aquella llengua, per exemple, a la versió anglesa el plànol de situació del Biopol’h el trobem en català, passa el mateix amb l’apartat d’organització, el de projectes,… Quan vas a Activities->Training tot canvia a l’espanyol, i igual en altres apartats. El rètol d’ “Agenda” o “Buscar” és el mateix en tots els idiomes,…

Aquesta web, que ja porta molts mesos oberta, es veu a Corea, a Viena i a tot arreu, i com tothom sap, Internet, com la feina ben feta, no té fronteres.

Juliol 2, 2009

Hemeroteca sobre el futur del parc de La Marina (Juny)

collitajuny

La que pot ser l'última collita de l'última zona agrícola de L'Hospitalet de Llobregat

Aquí teniu quasi tot el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal al mes de juny. El més rellevant sense cap dubte és que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ens ha donat la raó, però es veu que això encara no és suficient per l’ajuntament.

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al del abril,  al del maig  i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina

collitajuny2

Juny 2, 2009

Entrevista a Francesc Gago sobre el projecte de Cal Trabal

calmasovernou‘El pla és d’una absoluta falta de sentit ecològic, no podem entendre la postura de l’Ajuntament’

29 de Maig de 2009 – CATALUNYA PRESS

X. Prera.- El diumenge 24 va néixer l’embrió d’un moviment ciutadà per defensar la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet. El seu portaveu és Francesc Gago, líder veïnal que està disposat a enfrontar-se a l’Ajuntament per conservar Cal Trabal. Tot i que la situació encara està al principi, l’AA.VV de Bellvitge ha volgut demostrar abans que la Generalitat es posicioni que té poder de convocatòria. Convocar a 600 persones un diumenge de primavera “no és fàcil”, i ho van aconseguir. Prometen donar batalla.

La zona agrícola és una de les grans desconegudes d’Hospitalet. En què consisteix exactament?

–A Hospitalet, al districte de Bellvitge, tenim la última zona agrícola de la ciutat. Fa uns quants segles, i no cal anar-se’n tan lluny, fa només 50 anys, l’Hospitalet tenia un munt d’hectàrees de conreu i a hores d’ara ens queda un últim racó d’ús agrícola que quedarà en res amb un pla municipal que preveu un seguit d’edificacions allà.

A banda de l’ús agrícola, també té un sentit molt fort i molt important de conservació de patrimoni. És part de la història de la ciutat i és la zona que dona lloc a un carrer molt important, la rambla de la Marina, que pot recordar a batalles navals però no és així, es diu així per aquest espai que estava dedicat al conreu.

I en què consisteix el projecte que amenaça la zona agrícola?

–El que pretén fer l’Ajuntament amb aquests terrenys és fer-ne servir pràcticament la meitat per a activitats del sector terciari. Estem parlant d’oficines i de comerços i comprar la resta, que serien unes 20 hectàrees, per fer un parc. Nosaltres no estem disposats a perdre ni una sola de les 45 hectàrees que queden ara mateix a aquesta zona.

És un pla molt agressiu per l’entorn, perquè no es tracta d’una operació petita. Estem parlant de set o vuit edificacions de mínim tretze plantes, totes d’oficines i un hotel, i darrere d’aquestes ‘moles’ encara hi haurà una zona de comerços que està per definir. Podeu entendre el que signifiquen a nivell visual i paisatgístic vuit torres d’aquesta magnitud alineades una al costat de l’altra com si fos un parc judicial.

Creiem que el pla és una absoluta falta de sentit ecològic i no podem entendre la postura municipal. A més, la demanda d’aquest tipus d’edificis ha caigut fortament, i la prova són els edificis de la plaça Europa, també a l’Hospitalet. Algunes edificacions estan sense acabar i altres ni començaran per la caiguda de la demanda. Però si l’Ajuntament necessita aquestes plusvàlues, l’AAVV i les plataformes no tenim un ‘no’ rotund al projecte, però demanen que es facin al llarg de tot l’espai que ocupa l’espai BioPol -un projecte biotecnològic associat a la recerca mèdica que preveu ubicar-se en terrenys adjacents a la zona però més grans-. Però no amb aquestes construccions a la darrera zona agrícola de la ciutat.

Davant la postura de l’Ajuntament, heu recorregut al Departament de Medi Ambient. Quan tindreu resposta?

–Com dius, el projecte està al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en principi el mes vinent ha de fer un document de referència en el que en base a la documentació del projecte que li han transmès les promotores i una informació mediambiental i unes condicions que hem fet nosaltres, decidiran si es viable fer tota aquesta edificació allà, si s’ha de retallar una mica o si no es pot fer cap tipus d’actuació. Amb aquest informe de referència, l’Ajuntament decidirà el que fa. Si es dona via lliure des de la Generalitat, l’equip de govern ho podrà aprovar en un ple municipal, perquè implica canviar l’ús del terreny.

I diumenge vau organitzar la marxa cap a Cal Trabal. Com valoreu aquesta primera mobilització?

–El diumenge 24 vam fer la primera marxa en defensa de Cal Trabal. Li vam voler dir ‘primera’ perquè, tal i com van les coses, potser hem de fer una segona i moltes més, i potser es converteix en un referent. Hi van participar unes 600 persones i nosaltres ho valorem molt positivament. No és fàcil un diumenge amb bon temps i amb moltes possibilitats com la cursa de El Corte Inglés, reunir a més de 500 persones quan a més a més és una zona molt desconeguda de la ciutat. I és que la manca de sensibilitat mediambiental que caracteritza al consistori ha fet que mai es potenciés ni es valorés com cal i com es demana aquesta darrera zona verda agrícola de la ciutat. Fins i tot he sentit a alguns responsables polítics municipals dir que aquesta és una zona degradada. Quin desconeixement, mare meva, no han passat mai? No saben que és això? La que sí està degradada és la zona que hi ha entre el Tanatori i la cotxera d’autobusos, allò sí que està degradat, sí que és una vergonya!

La marxa va ser precisament diumenge passat perquè estem en un context d’espera i per tal que l’Ajuntament, amb el que digui Medi Ambient i quina sigui la resposta ciutadana, ha de decidir. Nosaltres de moment, anirem explicant la mesura i tractant de convèncer a la societat.

No tenen por que se’ls acusi de ser uns romàntics i contraris al progrés?

–Esperem que no, i esperem que no perquè nosaltres, des del primer moment, hem manifestat a l’alcaldessa que no som contraris ni al progrés ni al Biopol. Tot el contrari, estem a favor del projecte perquè pot significar un impuls molt important a la ciutat i pot situar-la com a referència a nivell mèdic. Ara bé, estem en contra del creixement a base de ‘toxo’ que es denota com un sistema econòmic esgotat. Ja he comentat la situació a la plaça Europa, on no troben personal per llogar. I, per sobre d’això, l’Ajuntament ha de saber valorar com demana la societat el darrer racó agrícola de la ciutat, defensar-lo a mort i treure’n un benefici sense aquest projecte.

 FRANCESC GAGO ÉS EL PRESIDENT DE L’AV DE BELLVITGE

Mai 25, 2009

1ª Marxa en defensa de la zona agrícola (Comentaris ràpids)

Avui no hem dona temps a escriure gaire cosa.  Simplement moltes gràcies a tots per vindre a passar un mati de diumenge amb nosaltres. Hem estat desbordats per la vostra assistència, hem tingut problemes de coordinació degut a la manca d’experiència i de planificació de detall.

A la segona marxa no ens quedarem sense beguda tan ràpid i coordinarem millor els actes previstos. Des d’aquí volem demanar disculpes al grup sardanista Tot Bellvitge ja que no han pogut fer el ball de sardanes previst, i igualment volem donar-lis les gràcies per la seva companyia, així com als diables de Bellvitge i als gegants de l’Hospitalet, i repeteixo, a totes aquelles persones i entitats que han fet seves les reivindicacions de la plataforma de que formem part.

Moltes gràcies a tots i totes!

Bona nit.

Si voleu veure uns videos:

O més fotografies:

Mai 24, 2009

1ª Marxa en defensa de la zona agrícola (Ajuntament)

Surrealismealhospitalet20090524ajuntament1jpg20090524ajuntament220090524ajuntament3

1ª Marxa en defensa de la zona agrícola (Ajuntament-Ermita)

DSC_0039

DSC_0044DSC_0075DSC_0093

1ª Marxa en defensa de la zona agrícola (Ermita – Zona agrícola)

20090524ermita120090524ermita220090524sortintermitap20090524residencia20090524feixallarga

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.