Associació de Veïns de Bellvitge

Octubre 29, 2009

La Ministra Beatriz Corredor a Bellvitge

elpais

Fotografia de Ramón Costa

La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, i l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, han signat un conveni pel qual el ministeri destina 4 milions d’euros per a aquest any per a la rehabilitació d’edificis dels barris afectats per les obres de construcció del tren d’alta velocitat.  També han visitat els números 11 i 33 del carrer França de Bellvitge per veure la rehabilitació d’una comunitat de veïns i d’un habitatge.

Podeu llegir la noticia sencera a Digital-h.

Creiem que una de les novetats més interessants, és que com deian a l’article de la setmana pasada s’ha afegit un barri més a la llista d’espais de la ciutat que poden gaudir dels diners de l’AERI. El nou barri és Les Planes, ja que segons Núria Marín, “Les Planes és un barri amb importants necessitats de rehabilitació i així ho hem plantejat al ministeri”.

Una altra de les novetats és que els diners que aporta el ministeri, en cas de no invertir-se totalment en rehabilitacions d’edificis, es destinaran a la millora de la via pública en els barris en qüestió i segons les necessitats que manifestin els veïns. Si no hi ha prou demanda, els diners que restin es destinaran a millorar qüestions de la via pública com ara l’accessibilitat, explica Núria Marín.

Sinp

Imatge de la publicació el-far.com

Valorem positivament el fet de que els diners no es perdin, ja que suposa un canvi respecte al que es deia a les notícies aparegudes als medis fins ara, i on es deia “La quantitat de diners que es destini a l’actuació i el temps d’activitat d’aquesta oficina estaran marcats en funció de la demanda per part dels ciutadans afectats”. Ara el que no sabem és quan de temps esperaran per dir que no hi ha prou demanda,…

També ens agradaria conèixer si a aquestes “necessitats que manifestin els veïns” entraran les propostes d’ajudes que vam suggerir des d’aquest lloc web (parallamps, boques seques, jardins) i que posteriorment José Javier Díez Crespo, Regidor del grup municipal del PP, traslladava en part al govern municipal obtenent una negativa com a resposta.

També s’aporta una dada de seguiment de les ajudes: des del 28 d’abril de 2008, quan es va posar en marxa l’AERI, s’han tancat un total de 176 expedients, la qual cosa suposa una subvenció de 780.000 euros (4.432 euros per ajuda). En aquests moments hi ha en marxa 420 expedients més, i la mitjana de temps que va des de la petició d’informació fins al cobrament de l’ajuda és de sis mesos.

Les xifres donades, encara que experimenten una millora substancial degut a un augment contundent de la mitjana dels diners concedits per ajuda respecte a la de fa 5 mesos, quan s’havien sol·licitat 438 ajudes i s’havien concedit 165.560 euros a 76 (2.178 euros per ajuda), creiem que son mínimes i continuem dient que manquen modificacions a les condicions econòmiques, que encara que ja van ser apuntades el dia 27 de maig d’aquest any, no en tenim constància de que s’hagin realitzat.

L’evolució de la quantitat de diners concedida per ajuda sembla indicar un pes molt important de les ajudes concedides a comunitats (6000 euros màxim), en detriment de les ajudes a habitatges (3000 euros màxim), sembla que vagin al 50%, quan hi ha molts més habitatges que comunitats.

El fet de augmentar a per exemple el 50% les ajudes a les obres per habitatges, mantenint el màxim de 3000 euros,  faria canviar d’idea als propietaris que utilitzen els serveis d’empreses o particulars que no cobren l’IVA (ni fan factures), i a més son més barats que les empreses que utilitzen els procediments legals. No és el mateix restar les aventatges econòmiques de les primeres a un 30% que a un 50%, i pot ser aquesta última xifra seria també suficient per vèncer l’angoixa burocràtica que suposa demanar l’ajuda i l’espera dels sis mesos (de mitjana de temps) pel seu cobrament.

Mai 15, 2009

Cal Trabal: Consideracions lliurades a temps!

Moltíssimes gràcies a tots els que han col·laborat a la redacció de les consideracions, a tots els que han aportat el seu granet de sorra, a tots els que no sabien que fer però ens han recolzat amb les seves paraules d’ànim. Gràcies a tots!

Fem públiques les consideracions per tal de que tothom que vulgui pugui col·laborar de nou amb nosaltres en la seva ampliació, ja que en poc temps haurem de presentar al·legacions a l’ISA i aquesta fase serà encara més important. Teniu l’espai pels comentaris d’aquí sota o el nostre correu electrònic per això. També podeu fer servir la web de la plataforma o la nostra causa al facebook

També volem recordar que el diumenge 24 de maig farem una marxa a Cal Trabal, on realitzarem un vermut popular i diverses activitats. A les 11h es surt des de  l’Ajuntament i a les 11:30 des de l’Ermita de Bellvitge. Ens veiem. Defensem Cal Trabal!!

A continuació exposem les consideracions presentades per l’AV de Bellvitge sobre els documents de l’avanç de Modificació del Pla General Metropolità lliurats pels responsables del nostre ajuntament als Serveis Territorials de Barcelona, per tal de sol·licitar el document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), i que vam comentar ahir

CONSIDERACIONS


1.- Qualitat de la documentació presentada deficient i mancada de precisió que requereix de major estudi

Hem pogut estudiar cinc documents en format Acrobat (*.pdf) corresponents a la memòria (Març 2009es), annex c1-masies, annex c2- informe ambiental preliminar, annex c3- inundabilitat i plànols.

1a.- Memòria informativa

Entenem que la proposta està mancada de qualsevol justificació i que l’argumentació en que es fonamenta és errònia ja que s’esbossa (plana 3) una visió del territori tendenciosament negativa, amb adjectius desqualificants (‘agricultura periurbana amb un cert interès històric, paisatgístic i ambiental més que no pas productiu’) – això que li ho diguin als que es guanyen la vida del que conreen allà – , amb una visió condicionada d’una sentència judicial que segons sembla força la situació en permetre determinades activitats al nord de la zona d’actuació –fet que és matitzable- , i una manca de referència a una realitat que és el fet de camuflar que no s’ha executat allò que determinava el PGM, és a dir, convertir la zona en parc i en zona lliure en la seva totalitat, no de forma parcial. S’intenta justificar, en definitiva, una actuació perquè hi ha ‘una imatge paisatgística pertorbada’ (no ho serà encara més amb vuit torres de 14 pisos cadascuna?) ‘… per diverses obres d’infraestructures en fase d’execució en el seu entorn immediat’ (com tot el municipi de fet). O sigui, que essent com és dins l’àrea metropolitana, precisament no un parc nacional, l’argumentació de manca de paisatge idíl•lic o antropitzat no sembla un element de pes a l’hora de justificar una modificació com la present.


Això encara és més greu quan en aquesta memòria informativa es qualifica l’àmbit del Prat de Llobregat de ‘terreny bastant allunyat…, … amb activitats alienes amb caràcter informal …., i també s’han produït abocaments incontrolats. Aquesta dinàmica suposa un risc de degradació i desestructuració general del paisatge …’. I diem nosaltres, activitats informals?, abocaments? Tot això és un risc? Un risc que aquesta zona sigui un espai de la xarxa natura 2000? Que estigui tancada en base a l’actual estructura de la propietat i per tant que no es faci cap mena d’abocament (ni s’hagi fet en els darrers 25 anys que tinguem notícia), i informals? Que vol dir informal?. Ens sembla prou informal la mena d’intent de confondre i de mediatitzar l’opinió de l’administració passant per alt detalls tan importants com que estem parlant d’un espai protegit amb el més alt nivell de protecció a nivell català (zona humida + reserva natural + ein + zepa) i que això sigui ventilat amb un dibuix catastrofista del risc de debacle si no s’aplica el pla objecte d’informe.

1b.- Informe Ambiental

L’informe ambiental preliminar esbossa alguns elements típics dels estudis d’impacte ambientals, això no obstant entenem que mediatitzat per l’organisme que l’encarrega i per tant, amb una visió parcial o simplement de caire compilador d’informació sense cap mena d’anàlisi crítica de potencials impactes ni tan sols identificats, si de cas obviats sobre alguns dels aspectes que tracta.
La base de sortida de l’informe ja és errònia ja que (plana 4) esmenta que ‘El sòl localitzat al municipi del Prat de Llobregat’ aporta la compensació de sòl necessari per a la reserva de zona verda i pot lligar-se a la qualificació originària de verd metropolità (6c) de l’àmbit de L’Hospitalet de Llobregat’, aspecte aquest que posem clarament en crisi com expliquem més endavant i que, en essència, condiciona totalment el conjunt de la proposta en no ser vàlid aquest argument.

Per tant, s’intenta justificar cinc objectius que són (plana 4):

a) ampliació de sòl destinat a activitat econòmica (sobre terrenys qualificats pel PGM com a verd metropolità)
b) realització d’un gran parc urbà de 21 ha vinculat amb la recuperació ecològica del riu i amb caràcter de connector biològic (sense cap mena de garantia de que realment compleixi cap mena de funció ecològica i que no sigui una altra plaça dura urbana, amb mobiliari urbà, plantes ornamentals exòtiques, espècies al•lòctones introduïdes i òbviament afectació a la fauna vertebrada amenaçada de l’actual zona agrícola).
c) rehabilitació i recuperació de les masies (passant per alt qualsevol potencial afectació a fauna protegida que hi nia o hi viu –rapinyaires nocturns, quiròpters, rèptils protegits-
d) precisió de límits d’activitats existents (que no requereixen de cap modificació de pla)
e) inversió de 58,5 milions d’euros (entenem que innecessaris en gran mesura).

L’estudi obvia la història dels terrenys objecte de pla i com han estat declarats zona verda pel Pla General Metropolità en funció de les necessitats d’esponjament del conjunt metropolità, una zona urbana que a L’Hospitalet de Llobregat assoleix densitats d’habitants per hectàrea superiors a les de la ciutat de Shangai, Xina i que ara s’incrementarien amb la posada en marxa d’aquest pla.

Entenem que, vista l’afectació del pla a un espai de la xarxa natura 2000 com és el Delta del Llobregat, declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb codi ES0000146; atesos els continguts de l’estudi preliminar d’impacte ambiental que es detallen, s’escau la realització d’un estudi d’impacte ambiental que garanteixi la compatibilitat ambiental del projecte de modificació del Pla General Metropolità. Això fonamentat en el que s’ha esmentat fins el moment i en extrems continguts a la memòria ambiental preliminar com són:

– Plana 12 esmenta l’aqüífer del delta del Llobregat com a reserva estratègica de l’àrea metropolitana de 100 hm3 de capacitat i peça fonamental en el funcionament del sistema hidrològic del riu Llobregat. No es garanteix una nul•la afectació a l’aqüífer ja que les noves construccions previstes impliquen la disminució de terrenys de percolació i d’infiltració d’aigües a l’aqüífer del delta del Llobregat. Així mateix, les noves construccions, fonamentacions i demés infraestructures l’afectaran directament i, vistos processos constructius que han esdevingut al delta en èpoques recents (per exemple construcció de la tercera pista de l’aeroport, terminal nova etc…) produir canvis en la cota de l’aqüífer superficial que puguin afectar la llera del riu i espais inundables on nien espècies protegides com ara cames-llargues Himantopus himantopus o cabussets Tachybaptus ruficollis. Així mateix aquestes fluctuacions poden afectar les poblacions de la zona de tortuga de rierol Mauremys leprosa, espècie d’interès comunitari d’acord amb la Directiva 92/43/CE d’hàbitats. Cap d’aquests extrems es garanteix amb la documentació aportada i per tant, entenem que les afectacions de les propostes presentades a l’aqüífer requereixen d’un procés de major garantia ambiental.


– Planes 14-16 Usos del sòl. Es planteja per als terrenys del Prat de Llobregat uns usos ‘coordinadament amb aquesta estratègia [de parcel•les d’horta tutelada] desenvolupada pel consistori local per tal de completar-la’. Aquests usos són contraris al seu caràcter d’espai natural de protecció especial (Zona d’influència de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat de la Ricarda i ca l’Arana, d’acord amb el seu decret de declaració vigent en el que s’estipula que els usos de la zona d’influència seran els mateixos dels de la Reserva Natural fins que no se’n desenvolupi el pla especial corresponent); de l’espai del pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la ZEPA Delta del Llobregat, l’objectiu de la qual no és la promoció dels horts urbans sinó la preservació de les espècies d’ocells que la poblen.


– Plana 16. Fauna. La descripció de la fauna és inacceptable i resulta ser totalment generalista. El projecte afecta 136 espècies de la fauna, el 83,44% del catàleg de la fauna de L’Hospitalet, pròpia del Delta del Llobregat i que és ventilada per l’estudi ambiental preliminar com a ‘totalment adaptada al medi’ i amb generalitats del tipus ‘que hi ha multitud d’ocells que aprofiten els camps’. S’hi inclou una taula d’espècies d’ocells i de rèptils així com un mamífer. Per contra, la varietat de l’avifauna ens consta que és més gran i així per exemple, en el blog de l’ornitòleg Ricard Gutiérrez ‘Birds in Spain’, (http://birdspain.blogspot.com/2008/10/ocells-de-lhospitalet-torlit-espcie.html) aquest antic director de les Reserves Naturals Delta del Llobregat i per tant coneixedor de l’avifauna del delta del Llobregat troba una nova espècie per a la zona de cal Trabal, el tòrlit Burhinus oedicnemus i 27 espècies d’ocells en una visita a la zona el 21.20.2008, 25 dins de cens, amb una densitat lineal de 248,09 ocells/km. Entenem que és una xifra més precisa que la de ‘multitud d’ocells’ o la d’avifauna ‘totalment adaptada al medi’. La zona acull espècies que són incloses als esborranys del catàleg català d’espècies amenaçades d’extinció com ara l’òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua), a banda d’altres de protegides pel que entenem que, ja únicament a l’àmbit de L’Hospitalet, aquest projecte té un impacte sever sobre la fauna del municipi i sobre espècies protegides i amenaçades que ha estat obviat en el projecte estudiat i que requereix d’una avaluació rigorosa. Quant a l’àmbit del Prat de Llobregat si afegim que estem parlant d’un espai protegit aquesta avaluació encara es fa més necessària a la vista dels usos (entenem que il•legals i contraris al planejament) previstos pel projecte a la zona.


– Plana 18-19 Vegetació. Sobta sobremanera i esgarrifa pensar-hi en el concepte esmentat i defensat pel promotor com a objectiu pretesament principal del projecte tot qualificant la zona de ‘connector biològic’ i espai vinculat ‘ amb la recuperació ecològica’ del riu Llobregat quan la descripció de la vegetació es redueix a una enumeració de les virtuts, gairebé terapèutiques, d’algunes espècies d’arbres de la zona. S’obvia qualsevol esment a la vegetació potencial de la zona, pròpia de les planes d’inundació deltaica a la zona i en concret de les alberedes de ribera Populetalia albae, que conjuntament amb omedes i salzedes ocupaven aquests trams de ribera del Llobregat fins no fa gaires anys. Sobta també que s’obviïn referències per tant a la vegetació natural espontània i subespontània que apareix a marges i terrenys no cultivats com ara els propers al canal de la Infanta on fins i tot trobem petites comunitats de higròfits amb Lemna, Typha dominguensis o Phragmites communis, tots ells elements que atorguen importància internacional al delta del Llobregat per la flora aquàtica d’acord amb els criteris del CSIC elaborats per Santos Cirujano i es redueixi tot a un catàleg d’arbres, fet que fa fins i tot pressuposar una absència de treball de camp real en l’estudi presentat i que, òbviament demana d’una avaluació seriosa quant a aquests aspectes, tant de la proposta com de la realitat existent.


– Planes 23-24. Oferta existent en matèria d’informació i educació ambiental. No entenem què té a veure una proposta d’edificació de la zona agrícola de L’Hospitalet i de transformació de la mateixa amb una descripció dels espais d’informació que hi ha pel delta del Llobregat, al Prat de Llobregat i Viladecans,  erròniament atribuïts al Parc Agrari quan són titularitat bé del Consorci per a la protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat (Cases d’en Puig) o del propi Departament de Medi Ambient i Habitatge, cedit al dit consorci per a finalitats de conservació de la ZEPA Delta del Llobregat i no del parc agrari (de la Diputació de Barcelona i que té un centre a can Comas com també s’explica). Aquesta manca de qualitat en l’exposició examinada ens fa témer que el nivell dels continguts de l’esmentat estudi objecte d’informe sigui el mateix i que, per tant, encara sigui més palesa la necessitat d’una avaluació ambiental completa imparcial que avaluï adequadament les afectacions d’aquest projecte.


– Plana 26. Inundabilitat. Atès que la zona d’estudi és dins una zona inundable per un període de retorn de 50 anys creiem que aquest fet i la repercussió ambiental de la mateixa sobre la plana deltaica quant a la minva de capacitat de laminació, percolació i recàrrega de l’aqüífer pugui tenir. Un altre aspecte que creiem mereix un estudi d’impacte ambiental rigorós.


– Plana 33 i 34. Protecció de masses d’aigua. El projecte afecta l’espai d’interès natural (EIN) del Delta del Llobregat, considerat zona humida als efectes de la Llei 12/1985 d’Espais Naturals, inclòs a l’inventari de zones humides del Departament de Medi Ambient i Habitatge i declarat ZEPA. Així mateix, aquesta zona ha estat objecte de diferents sentències condemnatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem, algunes de les quals han sentat jurisprudència. L’afectació de tot l’àmbit del Prat de Llobregat ja demana per se, la realització d’un estudi d’impacte ambiental i que l’òrgan competent de la gestió de la ZEPA Delta del Llobregat dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge informi sobre la conveniència de fer horts ‘tutelats’ dins aquest espai, un fet contrari sense dubte al seu caràcter de zona humida atorgat per la seva classificació, amb independència de l’ús del sòl que hi hagi dins l’espai.


– La resta de l’estudi és un recull entenem que desconnectat de la realitat de la zona de voluntats, programes i projectes generalistes que miren d’obviar els punts a dalt esmentats.

2.- Manca de justificació

El projecte afecta una zona d’equipaments metropolitans i la ‘compensa’ amb una zona ‘nova’ al Prat de Llobregat. Resulta però que la zona ‘a compensar’ i que es pretén salvar de la destrucció mitjançant aquest projecte de pla té una qualificació d’espai inclòs a la xarxa natura 2000, al pla d’espais d’interès natural i, parcialment, com a espai natural de protecció especial.
Com és sabut i d’acord amb la nova Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad la legislació urbanística s’adequarà a la de protecció de la natura, fet que ja es donava a Catalunya amb anterioritat on la Llei 12/1985 ja preveu que els espais del PEIN gaudiran d’un pla especial de protecció que adequarà els usos i al qual s’haurà de sotmetre el planejament urbanístic.

 

La pretesa compensació ‘redentora’ de la pèrdua d’espai de parc a L’Hospitalet mitjançant l’adquisició d’aquests terrenys per a uns usos, a més, contraris a l’esperit de protecció de qualsevol espai natural protegit d’aquest rang invalida totalment l’operació.

Entenem que qualsevol hipotètica operació compensatòria s’hauria d’efectuar dins el municipi de L’Hospitalet, mancat de zones verdes i amb una densitat d’habitants/ha de les més altes del planeta, i en cap cas sobre una zona ja declarada d’especial protecció i que té un règim de protecció, o que gaudeix d’unes garanties legals de preservació, molt superiors a les que pugui atorgar una classificació de clau 6c o fins i tot 24. No és cap compensació, i mai ho serà atès el regim de protecció de la zona, pendent de pla especial definitiu del PEIN (en redacció) i sotmès a la legislació general de protecció de la natura, per molt que el promotor la vulgui dissimular amb esments continus al parc agrari obviant referències a les figures de protecció del medi natural i les conseqüències de gestió que se’n deriven.
Per tot això

DEMANEM

1.- Que es tingui per presentat aquesta al•legació en temps i forma als efectes de comparèixer a l’expedient i que se’ns informi del seu tràmit i estat de consideració.
2.- Que es dictamini com a ambientalment NO VIABLE el projecte de modificació del PGM ‘Modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, als termes municipals de L’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat (URB 093-09) en tant que afecta un espai de la xarxa natura 2000 sense necessitat de fer-ho i com a moneda de canvi per una operació de pèrdua de terrenys de parcs metropolitans en tant que les àrees de pretesa compensació ambiental ja gaudeixen d’un nivell de protecció superior al que pretesament tindrien amb l’aplicació de la present modificació i que el pla no reuneix les garanties ambientals suficients per ser viable en l’entorn del delta del Llobregat on es situa, màxim en el seu format de modificació del PGM, no de pla especial que abasti tota la clau 6c disponible al municipi en el seu conjunt, i que consideri com a no urbanitzable els terrenys agrícoles que resten al municipi de L’Hospitalet.


L’Hospitalet de Llobregat, 15 de maig de 2009

-> 21/05/2009 També afegim una noticia sobre les consideracions presentades pel grup municipal del PP

 

Novembre 27, 2008

No hi ha un altre lloc?

bidonsgosera

Ja fa uns dies que vam denunciar les males condicions en que es trobava el dipósit municipal de vehicles, així com els nostres dubtes sobre la idoneitat de la seva ubicació. Avui ens anem al C/Arquímedes amb la Carretera del Mig, just a la frontera de Bellvitge amb Cornellà, a un altre lloc que queda una mica amagat dels veïns.

Al costat del parc de sanejament trobem el terreny d’uns 4500 m² on es va edificar el centre de zoonosi, que va substituir l’antiga gossera al 2002. És una petita construcció amb una única planta de 10 x 10 m que serveix per ubicar els animals abandonats per un període de 15 dies fins que es porten a una gossera amb instal·lacions més adequades.

Al mateix any 2002, el Partit Popular denunciava que aquesta instal·lació es realitzava en terrenys de titularitat municipal i deia que segons constava a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada al 30 de juliol de 1997 la seva qualificació era de parcs i jardins, a més de ser una zona inundable. També deia que el Departament d’Obres Públiques habia obert un expedient per la carència de permís.

D’aixó ja fa sis anys i no sabem com va quedar el tema de l’expedient, però el que sabem és que el centre de zoonosi està allà, i que el terreny és municipal.

Una vegada situats, ja podem mirar la fotografia i veure que hi ha una col·lecció d’uns 18 bidons, segurament d’hidrocarburs o d’olis, alguns oxidats, molts situats directament a sobre del terra nu o a sobre de palets, que estarien molt millor a sota d’un cobert, a sobre d’un terreny impermeable i amb un sistema per evitar possibles fuites, com per exemple un cubeto. D’aquesta manera podem evitar que en cas de vessament totes aquestes substàncies passin al terra o a l’aigua i els contaminin. Creiem que no és el millor lloc per emmagatzemar aquests bidons, i més a un terreny inundable, i si estan buits es poden portar a la deixalleria que está a pocs metres i els tindran en les condicions que he comentat, condicions que són les obligatories per aquests residus.

I ja que ens trobem dins del àmbit del que l’Ajuntament anomena Pla de Reordenació de Cal Trabal. I ja que el terreny és de titularitat municipal, i que per tant, l’Ajuntament el facilitarà per tal de realitzar edificis de tipus industrial. No ens anirem sense dir que no entenem com exixtint un Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (que afecta per exemple a la zona del C/Famadas, situada a pocs metres), que entre d’altres objectius busca “eliminar la barrera urbanística que representa la Carretera del Mig i millorar la connectivitat urbana entre els barris del Centre, Sant Josep i Bellvitge”, ara apareix el Pla de Cal Trabal que vol crear una barrera urbanística entre Bellvitge, entre el parc que l’Ajuntament te projectat, i Cornellà.

urnaisnos

Bloc a WordPress.com.