Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Octubre 17, 2009

Fan el que volen,…

ramblamarina

Segons notícies del diari El Punt: L’Hospitalet requalificarà una rambla asfaltada com a zona verda

txell

Meritxell Borràs de CIU

El tram central de la rambla de la Marina entre l’avinguda del Carrilet i la travessia Industrial, a l’Hospitalet, tindrà la qualificació de zona verda si tira endavant la modificació del pla general metropolità (PGM) proposada pel govern local –PSC i ICV-EUiA–. CiU s’hi ha mostrat totalment en contra perquè considera «una presa de pèl» que una zona pavimentada es vulgui fer passar per zona verda i ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial que es va fer en el ple del juliol.La regidora d’Urbanisme, Ana María Prados, va explicar ahir que la requalificació té l’origen en el projecte urbanístic de Can Rigal, on s’ha aprovat la construcció d’un miler de pisos i una zona verda de sis hectàrees. En un dels extrems de Can Rigal hi ha el camp de futbol de Pubilla Cases i la pista d’atletisme. El camp de futbol es traslladarà, segons Prados, 50 metres. I la pista, a una pastilla d’equipaments esportius de Bellvitge on es concentren camps de futbol, beisbol, rugbi i un poliesportiu. Això representarà, a Bellvitge, la pèrdua de 10.602 m² de zona verda.

Segons Prados, «és coherent que tota aquesta zona sigui una gran zona esportiva», i l’espai verd que es perd es compensarà, segons l’equip de govern, requalificant el tram de la rambla de la Marina i passant-la de vial a zona verda. «Tant és que estigui pavimentada, ja que la zona verda no està vinculada a aquest fet sinó a l’ús que se li dóna», diu Prados, que en el cas de la rambla és per al gaudi ciutadà. De fet, el PGM posa les rambles al mateix nivell dels jardins urbans. Prados argumenta, a més, que la rambla Just Oliveres és també zona verda i que amb aquesta qualificació es posa fi a la possibilitat que passin vehicles pel centre de la rambla Marina. Els convergents Meritxell Borràs i Ramon Pallarés consideren que, «si totes les voreres es poden qualificar de zona verda, perdrem tots els parcs».

Es a dir, que per fer més pisos a Can Rigal és necessari disfressar aquest sector dur, àrid, gris i trist de la Rambla Marina com a zona verda. Si no hi hagués manca de zones verdes a la nostra ciutat no hi hauria cap problema, però com dèiem a un article sobre la superfície de zona verda per habitant al nostre municipi, no és el cas.

Ens calen zones verdes de qualitat, de veritat, amb ànima! no de formigó com aquesta, i tant aquí com a Can Rigal, com a tot l’Hospitalet de Llobregat!

________________

19.10.2009 -> Article a digital-h “CiU considera un frau que s’hagin catalogat com a zona verda trams de la Rambla de la Marina”

Juny 16, 2009

La Generalitat respon a l’Ajuntament

Avui a sortir a la llum el Document de Referència de la modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als municipis de L’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat. Encara que teniu el link, hem decidit presentar l’apartat de valoració ambiental.

No sabem si després d’això l’ajuntament voldrà continuar amb els seus plans, el que està clar és que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ens dona la raó i per tant volem la retirada del projecte ja!

valoració

I també deixem un link al bloc de la Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària, per si voleu apuntar-vos a la celebració!

Gràcies a tots i totes!.

Juny 5, 2009

Pla de renovació d’àrees industrials de l’Hospitalet (PRAIH)

praihPLANOL

Si piqueu es fa més gran!. El Pla de renovació d'àrees industrials de l'Hospitalet (PRAIH) afectava al 11% del municipi

Quan va sortir el PRAIH al 2002 ens deien “desapareixerà un territori industrial que fa frontera entre les zones urbanes i permetrà que la ciutat estigui més unida”, al 2003 es deia que “no es tracta de desmantellar la indústria tradicional, sinó afavorir la seva reconversió i el seu trasllat a una altra zona més adequada de la ciutat” (districte econòmic de Granvia L’H).

f_img_carrilet1_gran

Solar ubicat a l'antiga fàbrica (ja desapareguda) del grup català AC Marca destinat a la promoció d'habitatges i locals comercials. Es situaria al punt 7 del plànol.

Al 2005 es presenta el pla de millora de la Rambla del Mig (punt 7 al plànol), que es va modificar al 2007 i en deien que començaria al 2008. Aquest 2009 cau gran part del projecte i encara no hi ha res en marxa, hi ha un solar enorme. El sector 8 (Leonardo da Vinci) es va requalificar al 2004 però allà estem igual.

Hem pintat al plànol en verd els espais 14 (Riera dels Frares) i 15 (Famadas) per identificar més clarament un parell de sectors on es pretenia modificar el Pla General Metropolità, no per fer habitatges com a la resta de zones, sinó per tal de fer una espècie de 22@ com el del Poble Nou, i implantar oficines, activitats comercials i de servei, evitant l’entrada d’indústries “brutes”. També es volien modificar les alçades màximes dels edificis i altres paràmetres. D’això creiem que tampoc s’ha fet molta cosa.

Ara que arribem al 2010, no sols veiem que encara pràcticament no s’ha iniciat aquest pla sinó que per l’Ajuntament tot ha canviat i ara les oficines ja no volen transformar un polígon dels anys 60 i ajudar a apropar Bellvitge a la resta dels barris, sinó que aquestes oficines, hotels, concessionaris,… ara no tan sols incoherents sinó que també inútils, es volen carregar una gran part de la mínima reserva de zona verda que ens queda a la zona agrícola i a més, ens volen aïllar del barri de l’Almeda de Cornellà. D’això en diuen pogreso.

Abril 6, 2009

Comentaris a l’entrevista de Núria Marín a El Punt

El dia 29.03.2009, Núria Marín va contestar una serie de preguntes sobre Cal Trabal, entre d’altres temes, a una entrevista realitzada per Rosa M. Bravo del diari El Punt:

Un altre projecte polèmic és Cal Trabal. L’Ajuntament s’ho ha repensat o bé manté el projecte igual?
–«Cal Trabal és un projecte magnífic, i un cop tinguem la conformitat de la Generalitat sobre els compliments mediambientals en començarem els tràmits. Aquest projecte significa que uns terrenys privats, que no són públics ni ho seran mai perquè ni l’Ajuntament ni la Generalitat invertiran 300 milions d’euros per comprar-los, passaran en part a ser públics, amb un parc de 21 hectàrees i amb la recuperació de tres masies històriques. Serà un espai d’oci per a la ciutadania magnífic, al qual es podrà arribar en metro. La polèmica ve perquè, a canvi, els promotors d’aquest projecte generaran activitat econòmica a l’entorn, tal com s’ha fet amb totes les transformacions urbanístiques d’aquesta ciutat. Que ningú s’enganyi: la transformació de la Granvia s’ha pogut fer amb les plusvàlues que s’han tret de la plaça Europa. I aquest projecte permetrà recuperar i mantenir un territori una part del qual és de conreu.»

Es mantindrà, doncs, l’activitat agrícola?
–«Però és que això és privat. Demà el senyor deixa de conrear la terra i demana una llicència per instal·lar un aparcament de vehicles i li he de concedir. Aquest és un projecte molt potent que entenc que no tothom veu amb bons ulls. Es generarà activitat econòmica, riquesa i un espai públic nou serà de l’Ajuntament i tothom en podrà gaudir. Aquesta és la millor manera de preservar un espai, perquè si és privat jo no podré garantir que es preservi per al conreu

No pot haver-hi un excés d’oferta per instal·lar activitat econòmica per la proximitat de la plaça Europa?
–«No. Cal Trabal està situat al costat del futur BioPol, un projecte molt potent que requereix activitat econòmica lligada al món sanitari. A Cal Trabal no estem pensant en ubicar, per exemple, activitat química, sinó una activitat lligada a la investigació farmacèutica i el món sanitari. I aquest món requereix un espai referent a Catalunya i a Europa. Tenim un pol molt important amb l’oncològic, Bellvitge i la universitat. Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol.

Estarà lligat també a la reforma de la segona part de la Granvia?
–«També. Pot ser paral·lel, no cal que comencin les obres de soterrament de la Granvia per començar el BioPol ni Cal Trabal. La Granvia la tirarem endavant un cop comenci el soterrament de les vies del tren, que sí que és imprescindible i que es començarà a fer a finals d’any o a principis del 2010.»

 

 

 

Com Associació de Veïns de Bellvitge voliem fer una sèrie de comentaris al respecte:

Si aquest preu dels terrenys és cert (300 millions d’euros són quasi tres vegades més del que va costar soterrar la Gran Via fa pocs anys), es molt possible que estigui inflat per les expectatives de revalorització que genera la seva requalificació. Sols és necessari un pacte entre tots els partits polítics que es neguen al projecte per tal de no requalificar aquests terrenys, sigui qui sigui a l’ajuntament, i ja veureu com el preu baixa amb el temps.

L’alcaldessa s’oblida de que no tots els terrenys  són privats ja que algunes hectàrees són del Consell Comarcal, i el terreny on actualment es troba la gossera municipal i que es preten convertir en un edifici d’ús industrial és de propietat municipal.

D’altra banda no únicament existeix la via de la compra a valor de mercat, els terrenys també es poden permutar per altres de públics o de privats arribant a acords amb altres propietaris, també es poden concedir drets o concessions per tal de que rebaixin aquests suposats 300 milions. El problema que ens trasllada l’alcaldessa: “o edifiquen o fan un aparcament de camions”, no contempla les anteriors possibilitats, però siguem seriosos, no creiem que al nostre ajuntament treballin persones amb aquestes aptituds per negociar tan petites.

També cal dir que les possibles llicències que es puguin concedir, per exemple, per un aparcament de camions o un centre per fer pràctiques de golf, serien temporals i sense drets (llicències a precari), es a dir, es podrien fer les citades activitats amb la condició de que quan ho requerís l’ajuntament, els propietaris retornarien els terrenys al seu estat original i si no fos així, una fiança cobriria la restauració.

La construcció dels concessionaris, l’hotel, les industries i oficines significa que els terrenys es perdran per sempre sota aquests edificis privats, i alguns de gran alçada. Si realment és necessària aquesta nova activitat econòmica, a l’any 2002, al nostre municipi, es va crear el districte econòmic amb una superfície de centenars d’Ha destinades a ubicar empreses i serveis, i on encara queden solars sense construir per ubicar concessionaris i hotels. Al barri de Bellvitge també hi haurà molta superfície per construir on s’està realitzant la bassa de laminació de la Torre Gran, o al costat de l’empresa Akzo Nobel. També si es reordenessin els nusos de la C-31 i la C-32 s’aconseguiria molta superfície lliure, també es pot aconseguir espai entre l’Oncològic i ADIF.

El fet de que es produeixi la requalificació dels terrenys, que és el pas que l’ajuntament vol donar ara, no dona cap seguretat de que es construeixi res tal com es troba la situació econòmica actualment, i on cada dia cauen projectes a tota Barcelona inclús en un estat molt avançat i amb totes les garanties prèvies de solidesa econòmica; però per als propietaris seria perfecte, ja que llavors sí que pujarien realment els seus terrenys i no a causa de raons especulatives.

Una part molt important de la superfície dels terrenys a edificar està destinada a concessionaris de cotxes i també a un hotel, per tant no estan lligats ni a la investigació farmacèutica, ni a la sanitària. La resta d’edificis, ja veurem,… però lligar els edificis d’ús industrial o les oficines al Biopol és ara per ara un brindis al sol, ja que encara no hi ha moltes empreses que vulguin establir-se i en el cas de que no apareguin, els propietaris no refusaran cap oferta d’altres sectors per llogar els seus espais, tampoc creiem que l’Ajuntament condicioni als propietaris que el lloguer únicament sigui a empreses dels sectors citats.

A l’any 1953, al Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y su Comarca tota aquesta zona i més es definia clarament com a zona de parc urbà. A l’any 1976, segons el vigent Pla General Metropolità, la zona on es vol construir es qualifica com a “parcs i jardins metropolitans”. Al 1997 es va anunciar des de l’Ajuntament que a Cal Trabal tindríem un parc agrari i des de llavors no han fet res,… i ara volen edificar a la meitat del poc que encara es preserva de l’històric territori de la Marina,… més formigó per una de les ciutats més denses del mon i que destrueix la seva historia i el seu paisatge per uns quants diners. I una vegada fet això, quan de temps tardaran en construir a l’espai que deixaran? Al sector de Cal Jaume de la Vidala també ens van dir el mateix al 1996, que tot es convertiria en un parc de 12,5 Ha, amb un llac de 0,8 Ha pel descans dels ciutadans. També era un projecte magnífic, però on és aquest parc? en comptes d’això tenim runa i un pàrking de camions.

Donde dije digo, digo DiegoDonde dije digo, digo Diego

Març 30, 2009

Proposta orientativa per les avingudes de Vilanova i d’Amèrica

urbanismeavamericaAquesta proposta orientativa apareix a la modificació puntual de Pla general metropolità a l’àmbit de les avingudes de Vilanova i d’Amèrica, entre la Granvia i el carrer de Narcís Monturiol aprovada el 25 de febrer de 2008 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i publicada al BOE 5160 del dia 26 de juny de 2008.

Per veure l’estat del soterrament llegir l’entrada del 11 de març de 2009: No rarament el soterrament s’endarrereix

Novembre 27, 2008

No hi ha un altre lloc?

bidonsgosera

Ja fa uns dies que vam denunciar les males condicions en que es trobava el dipósit municipal de vehicles, així com els nostres dubtes sobre la idoneitat de la seva ubicació. Avui ens anem al C/Arquímedes amb la Carretera del Mig, just a la frontera de Bellvitge amb Cornellà, a un altre lloc que queda una mica amagat dels veïns.

Al costat del parc de sanejament trobem el terreny d’uns 4500 m² on es va edificar el centre de zoonosi, que va substituir l’antiga gossera al 2002. És una petita construcció amb una única planta de 10 x 10 m que serveix per ubicar els animals abandonats per un període de 15 dies fins que es porten a una gossera amb instal·lacions més adequades.

Al mateix any 2002, el Partit Popular denunciava que aquesta instal·lació es realitzava en terrenys de titularitat municipal i deia que segons constava a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada al 30 de juliol de 1997 la seva qualificació era de parcs i jardins, a més de ser una zona inundable. També deia que el Departament d’Obres Públiques habia obert un expedient per la carència de permís.

D’aixó ja fa sis anys i no sabem com va quedar el tema de l’expedient, però el que sabem és que el centre de zoonosi està allà, i que el terreny és municipal.

Una vegada situats, ja podem mirar la fotografia i veure que hi ha una col·lecció d’uns 18 bidons, segurament d’hidrocarburs o d’olis, alguns oxidats, molts situats directament a sobre del terra nu o a sobre de palets, que estarien molt millor a sota d’un cobert, a sobre d’un terreny impermeable i amb un sistema per evitar possibles fuites, com per exemple un cubeto. D’aquesta manera podem evitar que en cas de vessament totes aquestes substàncies passin al terra o a l’aigua i els contaminin. Creiem que no és el millor lloc per emmagatzemar aquests bidons, i més a un terreny inundable, i si estan buits es poden portar a la deixalleria que está a pocs metres i els tindran en les condicions que he comentat, condicions que són les obligatories per aquests residus.

I ja que ens trobem dins del àmbit del que l’Ajuntament anomena Pla de Reordenació de Cal Trabal. I ja que el terreny és de titularitat municipal, i que per tant, l’Ajuntament el facilitarà per tal de realitzar edificis de tipus industrial. No ens anirem sense dir que no entenem com exixtint un Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (que afecta per exemple a la zona del C/Famadas, situada a pocs metres), que entre d’altres objectius busca “eliminar la barrera urbanística que representa la Carretera del Mig i millorar la connectivitat urbana entre els barris del Centre, Sant Josep i Bellvitge”, ara apareix el Pla de Cal Trabal que vol crear una barrera urbanística entre Bellvitge, entre el parc que l’Ajuntament te projectat, i Cornellà.

urnaisnos

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.