Badia del Vallès és un dels municipis més petits i amb una de les densitats de població més altes de l’Estat. Es va terminar de construir al 1973, llavors es deia Ciutat Badia i formava part del llarg llistat de barris destinats a la recepció de la onada d’emigrants vinguts de tota Espanya.
Al 1994, degut a les deficiències en la seva gestió i a un potent moviment veïnal es va constituir com a municipi deixant de ser un barri oblidat d’una mancomunitat formada pels municipis de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès
La població, obrera, resideix en blocs de pisos, d’entre 5 i 16 plantes, envoltats de parcs i de zones verdes. L’aspecte dels edificis ens recordarà a Bellvitge, però no únicament això, segurament els veïns de Badia han viscut històries paral·leles a les nostres, o a les dels nostres pares.
Aquest últim 14 de juny, els veïns de Badia del Vallès van demostrar que no vivien en un lloc sense ànima. Es van inventar PlasmA, un projecte que mitjançant cinc accions artístiques obertes a tothom dibuixa una nova imatge de la ciutat a partir de diferents disciplines artístiques. Una imatge fora del que és habitual per qualsevol barri considerat com a dormitori.
Badiafonia és una de les cinc accions. És un projecte sonor que recull la memòria històrica de Badia del Vallès en les veus dels seus ciutadans. És un recorregut pels seus carrers, per la seva historia, pels seus costums. Escolteu i trobeu-vos,…
Com diu el Regidor de Cultura al diri El Pais, “Algunas iniciativas, como la intrepidez de Deambulants, están destinadas a vivir sólo en la memoria individual y colectiva. Pero otros permanecerán, como Badiafonia“
Associació de Veïns de Bellvitge 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.