Associació de Veïns de Bellvitge

Setembre 30, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (II)

100_0406p

Sortida des de la barraca de la Comissió de Festes

100_0407p

La Feria!!

DSC_0783p

Primera parada on ens comenten a partir dels panells informatius la fauna i flora del parc de Bellvitge, del riu i de la d'aquí un temps, si no fem alguna cosa, desapareguda zona agrícola de Cal Trabal (Foto: J.A. Membrive)

100_0412p

Vam fer una explicació des del nou parking de l'Hospital sobre la zona on es pretenen fer el concessionari de cotxes, diversos edificis d'oficines de gran alçada i un altre hotel. Al fons la masia de Cal Masover Nou, patrimoni arquitectònic de la ciutat en un estat deplorable. Aquests terenys son d'una immobiliaria d'on és soci Joan Laporta.

DSC_0795p

Marxem del nou aparcament de l'hospital. A partir d'aquest punt podeu trobar més fotografies a l'entrada al bloc del dia 16 de setembre de 2009. (Foto: J.A. Membrive)

100_0430p

Ja estem al Prat! hem arribat sense cap accident. Aquí al costat del riu també vam fer una petita explicació.

100_0433p

Anem tirant per la gran esplanada que voreja el riu al Prat de Llobregat

100_0436p

Ja queda menys!

100_0443p

Moltes bicis!

100_0450p

Si algú vol imatges d'aquest punt que vagi i gaudeixi. Mig objectiu acomplert! hem de tornar i és tard :-(

100_0453p

Quina calor!!

100_0461p

Sorpresa que ens fa parlar una estona del viatge,... I ja no poso més fotos, ja que vam tornar pel mateix camí.

He tardat una mica, però les fotos fan més gràcia si ha passat una mica de temps. Aquestes són d’abans i de després de las que vam mostrar el dia 16.09.2009, on incidiem més en mostrar la vergonya d’accés que tenim fins al riu Llobregat, des d’un municipi que te el seu nom,  i també en demostrar que tampoc s’han de gastar tants diners per fer un accés còmode i sobre tot sense riscos.

També podeu veure aquestes fotos d’una companya, l’Emma. No les he pogut descarregar, però son tan interessats o més que les que veieu aquí, i encara també més fotos de J.A. Membrive.

Setembre 10, 2009

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

excursiocaltet2

Juliol 26, 2009

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

superficie de l'illa de bunyols

Límits de l'antiga illa de Banyols

Estany Illa i la Ricarda1946i2001

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

Setembre 10, 2008

Caminada al riu… Platja del Prat… Llacunes de Cal Tet i de Ca l’Arana

En principi la caminada prevista pel dissabte a les 9h (si no plou) partirà des de la Plaça del Mercat de Bellvitge fins al riu Llobregat. La distància a recòrrer són uns 5 Km, anada i tornada, i creiem que es pot fer en unes dues hores.

Una vegada allà decidirem si volem anar cap a la platja del Prat de Llobregat (recorregut 1 amb un total 9,5 Km) i tornar en bus fins a l’estació de tren del Prat i allà agafar el tren cap a Bellvitge, o be anar cap a les llacunes de Cal Tet i de Ca l’Arana i tornar en el mateix bus des de la seva parada del tanatori (recorregut 2 amb un total 12,4 Km), o be qualsevol altre recorregut, o no fer res d’això i tornar-nos cap a casa des del riu. Ja veurem les ganes que tenim de caminar i el temps que fa. Cal dir que les caminades més llargues poden acabar cap a les 14h, tot depenent del que ens entretinguem, així que hem d’anar calculant el temps.

Hem examinat el tram més complicat, que és el de l’Hospital de Bellvitge fins al pont que creua la Gran Via a prop del Carrefour i hem vist un petit tram amb perill degut a que el pas és estret, per solucionar això, portarem armilles fluorescents per tal de, si és necessari, tallar un moment el trànsit fins que tothom passi. Els participants que decideixen retornar des del riu seran acompanyats fins a l’Hospital per tal de cobrir el punt de perill citat.

Sigui quin sigui el recorregut és necessari portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. No cal dir-ho però si decidim anar a la platja, i us voleu banyar, cal emportar-se també el banyador i la tovallola.

Com sabeu l’objectiu d’aquesta caminada és reivindicar un accés al riu digne i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Aquesta reivindicació és molt antiga per part nostre i no és la primera caminada que fem, però aquesta en concret, fins a la platja, la va proposar un veí als fòrums de l’AV.

Diuen que l’estiu que ve volen implantar el bicing, tant a l’Hospitalet, com al Prat, esperem que aquest sigui el moment en que aconseguim el que portem tant de temps reclamant. Ens dona igual si és per culpa del bicing, o per les nostres reivindicacions, però el que no volem és esperar fins que es soterri la Gran Via, al 2020, ja hem vist moltes obres i mai s’acaben.

Bloc a WordPress.com.