Associació de Veïns de Bellvitge

Juliol 26, 2009

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

superficie de l'illa de bunyols

Límits de l'antiga illa de Banyols

Estany Illa i la Ricarda1946i2001

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

Setembre 5, 2008

No encara a la Central Tèrmica del Port de Barcelona

part d'un dels dos mòduls de 400MW que tindrà la Central tèrmica del port. La imatge és d'una central similar situada a Càdiz

Part d'un dels dos mòduls de 400 MW de que disposarà la tèrmica del port. La fotografia és d'una tèrmica similar a Càdiz. Com a escala, el cercle vermell engloba una persona.

Potser comencem per plantejar un resum de la situació actual, i en posteriors posts incidirem en els diferents aspectes d’aquesta problemàtica per tal d’obtenir una visió més extensa.

El 23 de maig de 2006, gran part de la Regió Metropolitana, Bellvitge inclòs, es va declarar com a zona de protecció especial en front de les partícules inferiors a 10 micròmetres (PM10) i en front del diòxid de nitrogen, ja que des de fa molts anys es superaven els seus límits legals. Posteriorment, el 12 de juliol de 2007 s’aprova el pla d’actuació per restaurar i millorar la qualitat de l’aire a la zona de protecció especial. Actualment aquest pla es troba en execució amb mesures com la restricció de circular a més de 80 Km/h i d’altres menys conegudes.

En referència a la Central Tèrmica de Cicle Combinat de l’empresa Gas Natural: el 30 de juliol de 2007 es formula la Declaració d’impacte ambiental i el 2 d’octubre de 2007 es concedeix l’Autorització Ambiental. Per tant te tots els permisos per començar a construir-se (i així s’està fent) i per posteriorment funcionar. Tots aquests tràmits van intentar ser evitats per diferents entitats ecologistes, socials, veïnals,… mitjançant la presentació d’esmenes, de recollides de signatures, xerrades,… Caldria dir també que una part ínfima dels medis de comunicació es van fer ressò, de manera que la majoria de l’opinió pública encara no sap que es construirà una central tèrmica a prop de casa seva.

A partir d’aquí, el que nosaltres demanem és que no es comenci a construir la tèrmica fins estar segurs de que les mesures del pla d’actuació funcionen de manera suficient com per absorbir els contaminants de la Tèrmica i a més rebaixar els nivells generals per sota dels nivells màxims legals.

Aquest agost va sortir la decepcionant noticia de que la mesura dels 80 Km/h no funciona com s’esperava. Encara amb no totes les dades, es va dir que on s’esperava, segons el pla de mesures, una reducció del 7 % en PM10 i del 17% NO2, ens hem trobat que únicament s’han aconseguit reduir un 4 i un 3,5 % respectivament. Com anècdota, la reacció del Ramón García-Bragado, tinent d’alcalde de Barcelona, que referint-se als càlculs previs del pla de mesures, va dir: van ser “especulacions, ja que no hi ha molts casos i experiències” similars.

Si considerem aquest pla de mesures com un balanç (no entrarem fins a quin punt és de especulacions), comencem a veure que les mesures per contrarestar els contaminants pot ser que no arribin per tal situar els seus nivells d’acord a la llei i menys per incorporar noves fonts de contaminants al sistema com la tèrmica . Pot ser que una vegada el pla hagi acabat ens quedem igual que estàvem, i llavors la tèrmica ja estarà feta i en marxa.

Bloc a WordPress.com.