Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 22, 2009

Bellvitge al Facebook (+actualitzada)

facebookgif2

GRUPS GENERALS SOBRE EL BARRI

GRUPS SOBRE ASPECTES DIVERSOS DEL BARRI

GRUPS SOBRE CENTRES I ENTITATS EDUCATIVES

GRUPS SOBRE ENTITATS ESPORTIVES

GRUPS SOBRE ENTITATS CULTURALS

GRUPS SOBRE ENTITATS VEÏNALS

GRUPS SOBRE COMERÇOS DEL BARRI

Desembre 4, 2009

Baixa poca aigua al Llobregat

Cabal en m³/s del riu Llobregat a l'estació d'aforament de Sant Joan Despí, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, 11/2009

Al lloc web de l’Agència Catalana de l’Aigua és possible consultar les dades de cabal mesurades a Sant Joan Despí. El cabal de manteniment queda definit per l’acord de govern MAH/2465/2006 que diu que els novembres, al tram fluvial citat, el cabal hauria de ser de 4,3 m³/s. Encara que l’acord encara no és d’aplicació, ja que s’implantarà de manera progressiva mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals, el podem utilitzar com a nivell de referència. Podem observar a la gràfica del més passat que el cabal del riu es va situar per sota, concretament la mitjana va ser 3,4 m³/s, un 21% menys. Com a complement deixem un article sobre el riu Ter, riu del mateix sistema d’abastament que el Llobregat  i que a alguns sectors el cabal de manteniment tampoc es respecta.

El cabal de manteniment és el règim de cabals mínim que cal mantenir a la llera al llarg del temps sempre que es donin de manera natural. També anomenat cabal ambiental o ecològic. Té una funció ecològica prioritària per a garantir unes condicions mínimes acceptables d’habitabilitat, que s’obté de manera independent dels condicionants socioeconòmics i alteracions antròpiques del règim i magnitud dels cabals dels rius.

El cert, com ja comentava el Ricard Gutiérrez a l’agost, és que aquest baix cabal  fa que “pescar” sigui més fàcil pels ocells, i està ple, sobre tot entre el pont de l’autovia de Castelldefels i el del ferrocarril, on s’ha instal·lat un grup de diverses espècies, fàcilment observable (amb respecte) des de la ribera pratense. Aigües amunt, cap al pont de la C-32, també n’hi han ocells de les mateixes espècies, però és més difícil observar-los ja que hi ha molta més vegetació, amb petits ocells que viuen a aquesta.

Illes aigües avall del pont de l'autovia de Castelldefels. 20/11/2009

Illes aigües amunt del pont de l'autovia de Castelldefels. 02/12/2009

Novembre 5, 2009

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

nusos2

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Novembre 2, 2009

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

ccpbl

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

Octubre 21, 2009

Trenquem les barreres de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat!

causariu2

Bellvitge és ara per ara un espai tancat entre les vies del ferrocarril, la Gran Via, la ronda Litoral, i un polígon industrial que ens separa del barri del Centre. Quasi totes aquestes barreres es poden superar fàcilment a peu o en bici, però al riu encara no es pot arribar, ni travessar cap al Prat de Llobregat amb seguretat i comoditat.

Com és possible després de la Plaça Europa, de la Ciutat de la Justícia, del soterrament de la Gran Via… de tanta glòria urbanística que s’han donat, de tanta proclama al respecte del medi ambient i la sostenibilitat. Quin urbanisme és aquest?, de quina època és hereu? Es sostenible obligar-nos a arribar al costat pratenc del riu mitjançant vehicles a motor?

A la Festa Major d’aquest any vam fer la tercera caminada reivindicant aquest accés i vam constatar que encara estava pitjor que l’any anterior (podeu veure fotografies picant a l’enllaç), i això que ens trobem a menys de 6 mesos de l’arribada del Bicing que ens hauria de connectar amb el Prat de Llobregat i amb altres municipis. Esperem que no ens connectin per la passarel·la de Cornellà, ja que això seria una veritable ofensa als ciutadans, un menyspreu a una ciutat que es diu l’Hospitalet de Llobregat.

Per intentar fer una mica de pressió sobre aquest problema hem fet al facebook “una causa” es a dir, un lloc on vosaltres us podeu afegir a aquesta idea. Es com una recollida de signatures però millor, ja que també podeu donar la vostra opinió, penjar documents  i utilitzar la xarxa social de facebook per invitar als vostres coneguts.

La direcció és aquesta: http://apps.facebook.com/causes/378221?m=085363e0

Si opineu el mateix que nosaltres cal que us afegiu i que recomaneu el lloc als vostres amics i amigues, i que ells facin el mateix. Mica en mica pot ser arribarem a ser una quantitat de ciutadans que mereixi ser escoltada pels nostres governants.

En fi, ara es troba a les vostres mans! si vosaltres calleu, els nostres governants no mouran un dit.

Gràcies!

______________________

21.10.2009 Última hora: al bloc de L’Associació La Saboga hi ha un article sobre aquest tema. Aquesta entitat valora així l’estat actual:

“Vistos els resultats de la primera fase de la recuperació hem de ser prudents. La zona de darrera la gasolinera que ara es vol arranjar està afectada per la construcció d’una autovia de camions i els projectes de passarel·la i d’accés des de Bellvitge encara no estan redactats i quan ho estiguin caldrà cercar finançament. Volem ser optimistes i creure que la segona fase de recuperació es durà a terme i que els nous plans d’inversió local tindran en compte el Medi Ambient i permetran finançar aquests projectes.

Altres factors a tenir en compte són la necessitat de connectar l’Hospitalet i el Prat amb l’arribada del Bicing metropolità o el futur de la zona agrícola de l’Hospitalet. Tot i així, creiem que les coses no són tant complicades i que amb voluntat es poden fer, estem demanant el mateix que demanàvem fa 5 anys, el mateix traçat d’accés i ara, amb la fase 2, només cal redactar el projecte i cercar finançament pels 350 metres que separen la zona agrícola de la gasolinera: durant 100 metres s’ha de protegir un tram estret de voral i pels 250 restants s’ha de millorar el ferm i rebaixar un talús”.

Octubre 17, 2009

Dues activitats per demà diumenge

mapa_recorregut_dibuixLa Diputació, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme, organitzarà demà una bicicletada que resseguirà 17 quilòmetres dels marges del riu Llobregat. La ruta començarà a les 10 del matí de l’estació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Hi haurà més punts de trobada al parc fluvial de Sant Boi i a la passera del riu Cornellà, i la bicicletada finalitzarà al parc Nou del Prat. La participació és gratuïta i oberta a tothom, i els ciclistes s’hi podran incorporar en qualsevol punt de trobada. L’objectiu de la bicicletada és promoure l’esport en un espai natural atractiu, segons la Diputació, com és l’entorn del Llobregat, on l’aigua és l’element protagonista.

+ informació

p

p

casadebernardaalba1D’altra banda, l’Associació Cultural Bellgrup del nostre barri, després d’uns dies intrigants per l’acondicionament del local, presenta l’obra de teatre de Federico García Lorca, La Casa de Bernarda Alba a les 6 de la tarda a l’Auditori de la Torrassa (c/Santiago Apostol, 40). El preu serà de 6 euros.

+ informació

Setembre 30, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (II)

100_0406p

Sortida des de la barraca de la Comissió de Festes

100_0407p

La Feria!!

DSC_0783p

Primera parada on ens comenten a partir dels panells informatius la fauna i flora del parc de Bellvitge, del riu i de la d'aquí un temps, si no fem alguna cosa, desapareguda zona agrícola de Cal Trabal (Foto: J.A. Membrive)

100_0412p

Vam fer una explicació des del nou parking de l'Hospital sobre la zona on es pretenen fer el concessionari de cotxes, diversos edificis d'oficines de gran alçada i un altre hotel. Al fons la masia de Cal Masover Nou, patrimoni arquitectònic de la ciutat en un estat deplorable. Aquests terenys son d'una immobiliaria d'on és soci Joan Laporta.

DSC_0795p

Marxem del nou aparcament de l'hospital. A partir d'aquest punt podeu trobar més fotografies a l'entrada al bloc del dia 16 de setembre de 2009. (Foto: J.A. Membrive)

100_0430p

Ja estem al Prat! hem arribat sense cap accident. Aquí al costat del riu també vam fer una petita explicació.

100_0433p

Anem tirant per la gran esplanada que voreja el riu al Prat de Llobregat

100_0436p

Ja queda menys!

100_0443p

Moltes bicis!

100_0450p

Si algú vol imatges d'aquest punt que vagi i gaudeixi. Mig objectiu acomplert! hem de tornar i és tard :-(

100_0453p

Quina calor!!

100_0461p

Sorpresa que ens fa parlar una estona del viatge,... I ja no poso més fotos, ja que vam tornar pel mateix camí.

He tardat una mica, però les fotos fan més gràcia si ha passat una mica de temps. Aquestes són d’abans i de després de las que vam mostrar el dia 16.09.2009, on incidiem més en mostrar la vergonya d’accés que tenim fins al riu Llobregat, des d’un municipi que te el seu nom,  i també en demostrar que tampoc s’han de gastar tants diners per fer un accés còmode i sobre tot sense riscos.

També podeu veure aquestes fotos d’una companya, l’Emma. No les he pogut descarregar, però son tan interessats o més que les que veieu aquí, i encara també més fotos de J.A. Membrive.

Setembre 21, 2009

Només és qüestió de temps, i d’amor

jaumecodina

si piques a la imatge, molt millor!

Setembre 16, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (I)

El diumenge 13 de setembre de 2009 alguns veïns de Bellvitge i d’altres barris de L’Hospitalet de Llobregat van tornar a comprovar per si mateixos com és de complicat arribar al riu. És vergonyós que sota veritables excuses de mal pagador no s’hagi fet res durant anys, no sols per arribar al riu, sinó per connectar d’una forma segura i còmoda amb el municipi veí i les seves àrees i rutes naturals.

Ens trobem a 6 mesos de l’entrada del Bicing a l’Àrea Metropolitana i encara és una incògnita si es farà servir aquesta via per arribar al Prat de Llobregat o ens enviaran cap a la passarel·la de Cornellà de Llobregat. Des de Bellvitge la segona opció representa fer una volta per polígons industrials de més de 7,5 km per arribar a l’altra banda del riu, es a dir, uns 20 minuts (en bici) de diferència, que serien bastant lamentables, ja que implicaria que moltes de les persones que tenen la possibilitat d’anar a treballar en bici al Prat de Llobregat no ho fessin.

No entenem on es troba la dificultat de garantir una mínima seguretat a un espai de 2-3 m d’amplada a aquesta zona,  encara que sigui de forma provisional. Tampoc veiem una obra amb un cost desproporcionat comparat amb les obres que s’han fet a la ciutat als últims anys. Aquesta és una reivindicació molt, però molt antiga  i aquest any trobem que encara s’ha complicat més l’accés entre la benzinera i el riu, s’ha tancat tot amb blocs de formigó deixant un pas estret i perillós, també trobem el recorregut molt més degradat i brut.

Si encara la nostra reivindicació fos injusta o sense sentit, però és que el nostre municipi porta el nom del riu!. Es que a ningú de l’Ajuntament li diu res això?? Es que a ningú l’hi dona vergonya que després de tants anys continuem així?

DSC_0800

Tram d'uns 150 m d'esquena al sentit dels vehicles on per accedir s'ha de saltar un "quitamiedos". Aquest pas es podria protegir dels vehicles i a més fer un carril bici molt fàcilment.

DSC_0808

Hem de tornar a saltar un altre "quitamiendos" per tal de protegir-nos dels vehicles. A aquest lloc no trobem cap problema per fer un pas per vianants i bicicletes.

DSC_0810

Petit sender d'uns 100 m dins del nus viari. Es podria aprofitar perfectament per fer una zona de descans.

100_0417

Aquest és un dels punts conflictius, ja que a més de ser un pont que s'utilitza com habitatge es troba tot molt brut i degradat, ple d'objectes de tota mena.

100_0421

Es pot observar que si aquest talús es fa vertical, com als ponts anteriors, es pot aconseguir un pas d'uns 5 o 6 metres d'amplada amb la capacitat de poder passar vianants i bicicletes. Des d'aquí ja arribem a la benzinera on no hi ha cap problema.

100_0425

Quan arribem al riu el accés està tancat als vehicles, però també als vianants i ciclistes, ja que han deixat un espai de 40 cm per passar. Moltes persones decideixen saltar els blocs de formigó.

100_0464

Aquest és l'accés al riu Llobregat des de L'Hospitalet de Llobregat, com es pot observar és estret i n'hi ha una caiguda perillosa a la dreta. Existeixen altres maneres d'evitar que passin els cotxes sense destorbar els vianants. A partir d'aquí es continua pel pas lateral del pont de la C-31, que és massa estret per anar en bicicleta i quan et creues amb una altra persona en sentit contrari t'has de posar de costat.

En uns dies més fotografies,…

Setembre 10, 2009

Caminada a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

excursiocaltet2

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.