Associació de Veïns de Bellvitge

Desembre 31, 2010

Els reis mags venen pel riu i cal Trabal (anunciant el canvi climàtic) i cal guiar-los fins la cavalcada! ajudem-los!

(Font © Diari de L'Hospitalet)

Hem llegit amb satisfacció que el 2011, i després que durant dos anys les nenes i els nens de L’Hospitalet de Llobregat els ho demanessin, els reis visitaran el riu Llobregat i per extensió lazona de cal Trabal per arribar al punt d’inici de la cavalcada de reis del dia 5 de gener de 2011 a Santa Eulàlia.

Gràcies per ajudar-nos a sensibilitzar la població sobre la importància d’aquest riu de tots que és el Llobregat, el seu delta i la zona agrícola. Teniu el programa oficial de celebracions a la web de l’Ajuntament i al diari de L’Hospitalet aquí (en format pdf).

 

Canvi climàtic sobtat el 2011?

Ara bé, sembla que els reis mags ens anuncien un canvi climàtic sobtat, perquè el nostre riu Llobregat que sí, atresora espècies de peixos i altres vertebrats d’importància internacional, ara resulta que té peixos dels esculls de corall com el Nemo que surt a la foto de sota. I meduses i pops, que sí que hi són a la Mediterrània, però més cap al mar…

Potser l’Ajuntament ja ens anuncia un canvi climàtic imminent? Paga la pena recordar que aquí, a la zona agrícola i al riu no ens cal importar fauna de fora, perquè en tenim de molt interessant i de molt amenaçada. Ha estat aquesta una oportunitat perduda pels organitzadors de l’Ajuntament per tal de difondre els valors de la ciutat i del Llobregat als nens i no deixar-se entabanar per uns productes made-in-usa (o Taiwan, tant és) que ens són aliens.

Els reis mags venen pel riu Llobregat que sembla s'ha tornat tropical amb peixos d'esculls de corall i tot! (Imatge © Ajuntament de L'Hospitalet)

 

Orient -> Delta del Llobregat -> riu però… per on passen els reis?

Al tanto: diu la propaganda de l’Ajuntament que un cop arribin els reis al riu, a través del delta, arribaran a Santa Eulàlia. Però per on?. Són màgics però no tant… ep, que no es quedin al Prat si no troben el camí, nenes i nens!!!. Ens manca urgentment un camí que connecti el riu i la zona agrícola amb Bellvitge i la ciutat. Pels reis i pel veïnat. Sabem des de la Plataforma que hi ha gent a l’Ajuntament que hi està treballant, però ara mateix els reis estaran perduts un cop arribin al pont de l’autovia de Castelldefels.

I és per això que els hem d’ajudar! I farem dues coses!

En primer lloc, i perquè l’any vinent no passi el mateix, els escriurem una carta des d’aquest enllaç oficial dels reis mags a L’Hospitalet de Llobregat donant les gràcies de venir pel riu i la zona agrícola i demanant que ens continuïn ajudant a conservar-la. Necessitem salvar la zona agrícola, el riu i també fer un camí perquè tots, reis mags inclosos, puguem arribar a la zona agrícola i el riu i visitar-les.

En segon lloc, podeu venir amb els membres de la plataforma Salvem la Zona Agrícolha el proper dilluns dia 3 de gener de 2011 a les 18 hores a la plaça de l’Ajuntament a lliurar el MAPA que hem preparat per a què els reis mags NO ES PERDIN entre el riu i la cavalcada. El lliurarem al patge reial i així, mentre no hi hagi camí ben fet, els explicarem per on hem de passar les persones que volem visitar aquesta part del nostre municipi.

Una part del mapa amb la fauna REAL del nostre riu que lliurarem als reis perquè no es perdin i coneguin el patrimoni natural de la nostra ciutat. Veniu amb nosaltres el dia 3.1 ! (Imatge © AAVV Bellvitge / Plataforma Salvem la Zona Agricolha)

Escriviu la carta! Demaneu que es conservi el riu i la zona agrícola! Lliurem el mapa al patge perquè no es perdin els reis i arribin sans i estalvis a la cavalcada del dia 5! Sense mapa ho tindrien difícil per arribar-hi!

Us hi esperem. Ens queda poc medi natural. És part de la nostra història. I és part del nostre futur. Conservem-lo. És cosa de tothom

Setembre 15, 2010

Imatges de la xarrada sobre temes mediambientals de la Festa Major

El Diumenge 5 de setembre Fernando Martínez, el portaveu de la vocalia de Medi Ambient, ens va explicar els efectes de la contaminació sobre la nostra salut. Actualment es troba en període de prova una nova central tèrmica de cicle combinat que s’ha instal·lat al port, i començarà a funcionar encara que la qualitat de l’aire que respirem no és la més desitjable.

També ens va explicar per què ens neguem als projectes que te l’ajuntament per l‘última zona agrícola de la ciutat, Cal Trabal i es va preguntar com és possible que la nostra ciutat encara no disposi d’horts lúdics quan totes les ciutats del nostre entorn ja disposen, o com es possible que no tinguem un accés al riu segur i de qualitat.

Molts veïns van poder escoltar i veure aquestes exposicions, la carpa es trobava plena. Al final es van repartir esqueixos de tamarius als veïns per tal de plantar-los durant la caminada del diumenge següent, tal com explicarem i veureu a una pròxima entrada del bloc.

Setembre 7, 2010

IV Caminada a la zona agrícola i al riu

LLLLL

CADA VEGADA SOM MÉS, PERÒ FALTES TU! I ENS ETS IMPRESCINDIBLE!

Abril 18, 2010

S.O.S Can Trabal – S.O.S Rambla Cinemes

L’esperit de defensa del nostre patrimoni, de la nostra historia, de les nostres arrels hospitalenques sembla que va renaixent mica en mica; com deia Jaume Codina, era una qüestió de temps, però també d’amor. Amor, sensibilitat, respecte pels que van ser abans aquí, ja que la seva història és també la nostra. Hom deia que no existia per tal de que no féssim memòria d’un espai, d’un paisatge molt més humà, esclafat per la cobdícia d’uns pocs a l’últim mig segle; però els records son tossuts i no és fàcil acabar amb ells.

El dia 7 d’abril 500 persones van plantar-se davant del Cinema Rambla per tal de fer un homentge a una part important dels seus records, de la seva història, del seu patrimoni, que deixava d’existir amb 55 anys de presència a la ciutat. El 24 de maig de l’any passat 500 persones més anaven des de la plaça de l’Ajuntament fins la última zona agrícola de la ciutat per reclamar el mateix. La resposta de l’ajuntament ha estat quasi la mateixa, “no hi han diners per això”,… era d’esperar.

Ahir com una espècie d’alineació astral el cinema i la zona agrícola es van unir. El JISH, l’Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat va concedir al film SOS Cal Trabal (dirigit per Fran Menchón i David Casademunt, amb la col.laboració d’Esquerra l’Hospitalet) el premi al millor curtmetratge dins del Metropol’his, i això és molt important per que farà arribar més lluny aquest crit d’auxili en forma d’imatges, i pot ser entre tots podrem parar aquesta nova agressió a la ciutat.

Tan lluny, que pot ser podrem veure aquest curt davant del Cinema Ramblas, ja que la plataforma per la seva defensa està preparant un cinema a la fresca allà mateix, i per tant és molt probable que el Rambla i el nostre passat agrícola es tornin a veure les cares després de molts anys.

Una altra cosa, en aquest mateix sentit, des de l’entorn de l’AV de Bellvitge s’ha creat una pàgina al facebook per desempolsar imatges del nostre passat, però tenim problemes per alimentar-la: moltes d’aquestes imatges es troben engarjolades a l’arxiu municipal, es a dir, podem anar allà a veure-les però no poden sortir a internet i assolir la seva total llibertat, encara que sigui sense ànim de lucre i amb l’objectiu de donar a conèixer la història a la pròpia ciutat. Amb les dels llibres estem igual, hem aconseguit alguns permisos d’autors, i hem de demanar a d’altres; també, ens confessem, hem publicant imatges de llibres antics, d’hemeroteques, biblioteques i cartoteques digitals, així que no sabem si ens engarjolaran també a nosaltres per alliberar imatges.

En fi, si teniu fotografies que creieu que darrere tenen una història interessant per la ciutat, preferiblement anteriors a 1980, i les voleu alliberar amb nosaltres, tenim un petit espai al facebook que esperem fer créixer entre tots: L’Abans (desitgeu-nos sort!)

Desembre 5, 2009

Rèquiem per l’última zona verda verge de l’Hospitalet

Cal Masover Nou, masia en greu estat de conservació, patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat i dels seus ciutadans

Avui al diari El Periódico surt com a carta destacada del dia un text d’Antoni Garcia, un veí de l’Hospitalet de Llobregat:

“Com a veí de l’Hospitalet, reclamo a l’alcaldessa, Núria Marín, la conservació de la zona agrícola i verda situada als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, i rebutjo el projecte urbanístic de construir edificis d’oficines i hotels en aquests terrenys, reservats com a zona verda. He de recordar a la senyora alcaldessa que al diari informatiu número 42 de l’ajuntament, amb data de 17 de març de 1997, el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va manifestar que la Marina seria l’oasi agrícola de l’Hospitalet, que es rehabilitarien les masies i que es crearia un centre d’educació mediambiental.

Vaig creure en Corbacho i crec en Marín. Per això demano explicacions sobre el compromís citat. I ho faig perquè veig que s’ha convertit en paper mullat.

L’Hospitalet és una de les ciutats de més densitat de població de tot Europa, i Cal Trabal (que té un gran valor ecològic) és l’última zona verda verge que ens queda. Allà hi ha el 80% de la fauna i la flora del municipi, i el seu espai forma part del marc fluvial del delta del Llobregat, lloc clau en la ruta migratòria de les aus. Cal Trabal també és l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet. Si la ciutat perd aquests espais, haurà perdut la seva identitat. I a Cal Trabal, a més a més, hi ha la masia de Can Masover Nou, que és patrimoni històric. Els ciutadans tenim dret a saber quins acords ha firmat l’alcaldessa amb els constructors. Segons l’ajuntament, no hi ha cap projecte, però un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ho desmenteix. Aquest informe ratifica l’oposició de la Plataforma Salvem Cal Trabal. No vull més ciment, ni requalificacions especulatives”

Diari informatiu al que fa referència Antoni Garcia. A la fotografia es pot veure el mas de Cal Trabal. Si piqueu podeu entrar a la resta de la noticia

Novembre 19, 2009

Ca l’Anguilero (post recuperat del dia 03.08.2009)

desembocadurariu

Recorregut final del riu Llobregat a l'any 1912. Josep Salvany i Blanch, Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.

ca l'anguileror1i2

Postals de Casa del Anguilero del llibre "Imatges retrospectives de la Marina" de Julio Baños Soria

Ca l’Anguilero, Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a la Marina de L’Hospitalet, que feia de restaurant,  i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes (1)

Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador.

Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Cal Arana, desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant. Hem deixat el text d’una d’aquestes excursions a principis de segle.

L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en  moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina,  i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.

I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu. Podeu veure també la seva situació a aquest plànol de 1914, ja publicat el dia 23.07.2009

Anguilerolosdeportes17121904“A la desembocadura del riu Llobregat hi havia de tot, l’aigua baixava molt neta i en l’últim tram del riu hi havia molts llobarros, llíseres, carpes i moltes anguiles, i és clar, jo amb la meva barca passava les hores pescant” (…) “Fa molts anys que no queden anguiles al riu. Abans el riu era un indret de vida amb molts ocells, peixos, caragols i demés animalets, donava gust passejar per les riberes. Ara això s’ha convertit en una claveguera, i els pocs animalets que hi volten, com les focheres i els ànecs marxen fugint de la fortó de les aigües. Això fa vint anys que es va acabar; el que abans era vida, avui és mort. Ho sento jo, que he viscut tota la meva vida a la vora del riu, ara no hi vull mirar”(2).

A l’any 2004, al document D8 de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia (2004) menciona “Anguilla anguilla (anguila). Espècie que entra als estuaris de tots els rius europeus; la seva distribució es veu limitada per la presència de grans preses. A Catalunya l’entrada d’angules als rius es dóna de novembre a desembre. En les aigües dolces, la seva alimentació és omnívora i detritívora. Només s’ha capturat al Llobregat des d’Abrera fins a St. Vicenç dels Horts en densitats baixes o moderades (46–240 ind/ha)” (…)

Al febrer del 2006 es van traslladar uns 30.000 peixos que ocupaven la llacuna que es va formar a l’espai de l’antiga desembocadura del Llobregat, des del Pont de Mercabarna fins al mar. Va afectar a carpes, anguiles, llisses i llobarros; que es van retornar a diferents punts del riu. Les anguiles van anar des del pont de Mercabarna cap amunt (4)

De fet la població de l’anguila europea es troba en recessió des de fa anys, sols queda un 1-2% de la població original, degut a la captura il·legal, a la sobreexplotació i a que és un peix que no cria en captivitat. Existeix un Conveni CITES (Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Salvaje) de l’UE  per tal de recuperar-la i es troba dins de la llista de WWF/Adena que va publicar al 2008 com a espècie a protegir. Si voleu conèixer més

Altres documents consultats:

  1. Camps, Josep. Un litoral perdut, del Cap de riu al Remolar, V Curs d’Historia del Prat, Amics del Prat, 2000
  2. Miñarro, Juan. Entrevista a  Ramon Lluch Rigola, Revista Delta Llobregat, núm. 213, julio-agosto 1997
  3. Hemeroteca de la Vanguardia,… diversos diaris 1906-1921
  4. Vilaweb, La Generalitat comença a traslladar els 30.000 peixos que viuen en el tram afectat per la canalització del Llobregat, Europa Press, 17.02.2006
  5. El escrit “Excursión á ca l’Anguilero” de M.Artemán és de la publicació Los Deportes del 17.12.1904

Octubre 21, 2009

Trenquem les barreres de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat!

causariu2

Bellvitge és ara per ara un espai tancat entre les vies del ferrocarril, la Gran Via, la ronda Litoral, i un polígon industrial que ens separa del barri del Centre. Quasi totes aquestes barreres es poden superar fàcilment a peu o en bici, però al riu encara no es pot arribar, ni travessar cap al Prat de Llobregat amb seguretat i comoditat.

Com és possible després de la Plaça Europa, de la Ciutat de la Justícia, del soterrament de la Gran Via… de tanta glòria urbanística que s’han donat, de tanta proclama al respecte del medi ambient i la sostenibilitat. Quin urbanisme és aquest?, de quina època és hereu? Es sostenible obligar-nos a arribar al costat pratenc del riu mitjançant vehicles a motor?

A la Festa Major d’aquest any vam fer la tercera caminada reivindicant aquest accés i vam constatar que encara estava pitjor que l’any anterior (podeu veure fotografies picant a l’enllaç), i això que ens trobem a menys de 6 mesos de l’arribada del Bicing que ens hauria de connectar amb el Prat de Llobregat i amb altres municipis. Esperem que no ens connectin per la passarel·la de Cornellà, ja que això seria una veritable ofensa als ciutadans, un menyspreu a una ciutat que es diu l’Hospitalet de Llobregat.

Per intentar fer una mica de pressió sobre aquest problema hem fet al facebook “una causa” es a dir, un lloc on vosaltres us podeu afegir a aquesta idea. Es com una recollida de signatures però millor, ja que també podeu donar la vostra opinió, penjar documents  i utilitzar la xarxa social de facebook per invitar als vostres coneguts.

La direcció és aquesta: http://apps.facebook.com/causes/378221?m=085363e0

Si opineu el mateix que nosaltres cal que us afegiu i que recomaneu el lloc als vostres amics i amigues, i que ells facin el mateix. Mica en mica pot ser arribarem a ser una quantitat de ciutadans que mereixi ser escoltada pels nostres governants.

En fi, ara es troba a les vostres mans! si vosaltres calleu, els nostres governants no mouran un dit.

Gràcies!

______________________

21.10.2009 Última hora: al bloc de L’Associació La Saboga hi ha un article sobre aquest tema. Aquesta entitat valora així l’estat actual:

“Vistos els resultats de la primera fase de la recuperació hem de ser prudents. La zona de darrera la gasolinera que ara es vol arranjar està afectada per la construcció d’una autovia de camions i els projectes de passarel·la i d’accés des de Bellvitge encara no estan redactats i quan ho estiguin caldrà cercar finançament. Volem ser optimistes i creure que la segona fase de recuperació es durà a terme i que els nous plans d’inversió local tindran en compte el Medi Ambient i permetran finançar aquests projectes.

Altres factors a tenir en compte són la necessitat de connectar l’Hospitalet i el Prat amb l’arribada del Bicing metropolità o el futur de la zona agrícola de l’Hospitalet. Tot i així, creiem que les coses no són tant complicades i que amb voluntat es poden fer, estem demanant el mateix que demanàvem fa 5 anys, el mateix traçat d’accés i ara, amb la fase 2, només cal redactar el projecte i cercar finançament pels 350 metres que separen la zona agrícola de la gasolinera: durant 100 metres s’ha de protegir un tram estret de voral i pels 250 restants s’ha de millorar el ferm i rebaixar un talús”.

Setembre 30, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (II)

100_0406p

Sortida des de la barraca de la Comissió de Festes

100_0407p

La Feria!!

DSC_0783p

Primera parada on ens comenten a partir dels panells informatius la fauna i flora del parc de Bellvitge, del riu i de la d'aquí un temps, si no fem alguna cosa, desapareguda zona agrícola de Cal Trabal (Foto: J.A. Membrive)

100_0412p

Vam fer una explicació des del nou parking de l'Hospital sobre la zona on es pretenen fer el concessionari de cotxes, diversos edificis d'oficines de gran alçada i un altre hotel. Al fons la masia de Cal Masover Nou, patrimoni arquitectònic de la ciutat en un estat deplorable. Aquests terenys son d'una immobiliaria d'on és soci Joan Laporta.

DSC_0795p

Marxem del nou aparcament de l'hospital. A partir d'aquest punt podeu trobar més fotografies a l'entrada al bloc del dia 16 de setembre de 2009. (Foto: J.A. Membrive)

100_0430p

Ja estem al Prat! hem arribat sense cap accident. Aquí al costat del riu també vam fer una petita explicació.

100_0433p

Anem tirant per la gran esplanada que voreja el riu al Prat de Llobregat

100_0436p

Ja queda menys!

100_0443p

Moltes bicis!

100_0450p

Si algú vol imatges d'aquest punt que vagi i gaudeixi. Mig objectiu acomplert! hem de tornar i és tard :-(

100_0453p

Quina calor!!

100_0461p

Sorpresa que ens fa parlar una estona del viatge,... I ja no poso més fotos, ja que vam tornar pel mateix camí.

He tardat una mica, però les fotos fan més gràcia si ha passat una mica de temps. Aquestes són d’abans i de després de las que vam mostrar el dia 16.09.2009, on incidiem més en mostrar la vergonya d’accés que tenim fins al riu Llobregat, des d’un municipi que te el seu nom,  i també en demostrar que tampoc s’han de gastar tants diners per fer un accés còmode i sobre tot sense riscos.

També podeu veure aquestes fotos d’una companya, l’Emma. No les he pogut descarregar, però son tan interessats o més que les que veieu aquí, i encara també més fotos de J.A. Membrive.

Setembre 16, 2009

Fotografies de la caminada per un accés sense riscos al riu Llobregat (I)

El diumenge 13 de setembre de 2009 alguns veïns de Bellvitge i d’altres barris de L’Hospitalet de Llobregat van tornar a comprovar per si mateixos com és de complicat arribar al riu. És vergonyós que sota veritables excuses de mal pagador no s’hagi fet res durant anys, no sols per arribar al riu, sinó per connectar d’una forma segura i còmoda amb el municipi veí i les seves àrees i rutes naturals.

Ens trobem a 6 mesos de l’entrada del Bicing a l’Àrea Metropolitana i encara és una incògnita si es farà servir aquesta via per arribar al Prat de Llobregat o ens enviaran cap a la passarel·la de Cornellà de Llobregat. Des de Bellvitge la segona opció representa fer una volta per polígons industrials de més de 7,5 km per arribar a l’altra banda del riu, es a dir, uns 20 minuts (en bici) de diferència, que serien bastant lamentables, ja que implicaria que moltes de les persones que tenen la possibilitat d’anar a treballar en bici al Prat de Llobregat no ho fessin.

No entenem on es troba la dificultat de garantir una mínima seguretat a un espai de 2-3 m d’amplada a aquesta zona,  encara que sigui de forma provisional. Tampoc veiem una obra amb un cost desproporcionat comparat amb les obres que s’han fet a la ciutat als últims anys. Aquesta és una reivindicació molt, però molt antiga  i aquest any trobem que encara s’ha complicat més l’accés entre la benzinera i el riu, s’ha tancat tot amb blocs de formigó deixant un pas estret i perillós, també trobem el recorregut molt més degradat i brut.

Si encara la nostra reivindicació fos injusta o sense sentit, però és que el nostre municipi porta el nom del riu!. Es que a ningú de l’Ajuntament li diu res això?? Es que a ningú l’hi dona vergonya que després de tants anys continuem així?

DSC_0800

Tram d'uns 150 m d'esquena al sentit dels vehicles on per accedir s'ha de saltar un "quitamiedos". Aquest pas es podria protegir dels vehicles i a més fer un carril bici molt fàcilment.

DSC_0808

Hem de tornar a saltar un altre "quitamiendos" per tal de protegir-nos dels vehicles. A aquest lloc no trobem cap problema per fer un pas per vianants i bicicletes.

DSC_0810

Petit sender d'uns 100 m dins del nus viari. Es podria aprofitar perfectament per fer una zona de descans.

100_0417

Aquest és un dels punts conflictius, ja que a més de ser un pont que s'utilitza com habitatge es troba tot molt brut i degradat, ple d'objectes de tota mena.

100_0421

Es pot observar que si aquest talús es fa vertical, com als ponts anteriors, es pot aconseguir un pas d'uns 5 o 6 metres d'amplada amb la capacitat de poder passar vianants i bicicletes. Des d'aquí ja arribem a la benzinera on no hi ha cap problema.

100_0425

Quan arribem al riu el accés està tancat als vehicles, però també als vianants i ciclistes, ja que han deixat un espai de 40 cm per passar. Moltes persones decideixen saltar els blocs de formigó.

100_0464

Aquest és l'accés al riu Llobregat des de L'Hospitalet de Llobregat, com es pot observar és estret i n'hi ha una caiguda perillosa a la dreta. Existeixen altres maneres d'evitar que passin els cotxes sense destorbar els vianants. A partir d'aquí es continua pel pas lateral del pont de la C-31, que és massa estret per anar en bicicleta i quan et creues amb una altra persona en sentit contrari t'has de posar de costat.

En uns dies més fotografies,…

Juliol 26, 2009

L’illa dels Banyols

Després de l’entrada La platja de la Marina de L’Hospitalet, ara parlarem sobre el títol que dona Enrique Cortés Pinto al seu grup del facebook: Yo también creo que el Prat nos robó la playa. Cal dir que el que escriurem pot ser no sigui l’actualment acceptat  ja que algunes de les fonts que utilitzem tenen més de 40 anys, i clar,…

Fem una petita introducció: A l’any 908, tenim el primer document que parla del terme Vil·la Provençana, és un document de venda d’una casa de pagès i dues mujades del matrimoni Bonemir i Ermessenda a Radulf, fill de Guifré el Pilós (Compte de Barcelona). Provençana es trobava a l’actual barri de Santa Eulàlia, on posteriorment es va edificar l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, i va ser el primer nucli poblacional que segle a segle es transformaria en la nostra ciutat. (1)

A aquella època el terme més extens de la zona de la Marina (Des de Montjuïc fins al Llobregat, per sota de la zona del  Samontà i fins al mar) era el terme de Banyols, després teníem el terme de Port als peus de Montjuic i el de Quinça, a ponent. Banyols anava des de l’estany de Port, com dèiem situat als peus de Montjuïc, fins al Llobregat. Tot era terra d’estanys i aiguamolls, un delta en formació on el riu era el amo i on es podia traslladar o dividir-se en qualsevol moment.

Les denominacions d’aquests territoris canvien de segle en segle “El territori, durant els segles de l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), era conegut amb el nom de Lacunaria, que significa terres de llacuna. D’aquí se’n deriva, en aquells segles en què es començava a parlar català, el concepte de Llanera, que procedeix del primitiu topònim Lacunaria. Després va passar a ser l’estany de Llanera, un gran estany que es trobava a la banda d’ El Prat. L’àrea compresa entre el riu i Montjuïc era anomenada Els Banyols -o estanyols-, denominació que va anar desplaçant-se cap a ponent i cap al sud, i va passar a la banda d’El Prat, sobretot després d’una mutació o d’un canvi de riu esdevingut a primeries del segle XIII. Curiosament, en aquells segles, la denominació de Prat s’aplicava al que després va ser la Marina de L’Hospitalet, avui Zona Franca, i posteriorment, ja per acabar, en finalitzar l’Edat Mitjana, la gent distingia entre el Prat deçà l’Aigua – que era la Marina de l’Hospitalet -, i el Prat dellà l’Aigua, de l’altra banda de l’aigua, que era l’actual Prat” (2)

superficie de l'illa de bunyols

Límits de l'antiga illa de Banyols

Estany Illa i la Ricarda1946i2001

La llacuna de L'Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l'any 1947, aquesta llacuna tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, tenia diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant i el seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l'Albufera Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping Cala Gogó com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l'any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

En aquells moments el Llobregat anava més o menys per a on al mapa hem dibuixat en blau,  era la Riera Vella o Llobregat Vell, i es calcula que  va existir entre els anys 1080-1490, encara que cada vegada portava menys aigua. Hem trobat varies versions d’aquest recorregut, sembla ser que partia del meandre de la Marrada, entre Sant Boi i Cornellà; després al nucli del Prat de Llobregat passava pel “carrer Major, plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas i antiga carretera de l’aviació” (3), i finalitzava a l’estany de l’Illa i/o de la Ricarda depenent de la font. També s’ha de tenir en compte que el límit de la costa ha anat variant, i que per exemple al segle XI es trobava més enrere.

“A aquest segle es constaten també canvis en la trajectoria del riu i la documentació diferencia entre el Llobregat Vell i el  Llobregadell, una de les branques de la seva desembocadura. La branca principal marcava el límit del territori amb la parrròquia de Sant Boi fins al segle XII,” (4)  “Pels volts de 1211, el Llobregat fa un salt dels que acostuma, tal vegada ara més gros, i, allunyant-se cap a Montjuïc, agermana a el Prat una gran porció de terreny dels baixos anomenada Banyols o estanyols i que des d’ara hom coneixerà per Illa de Banyols, que seguiran, però, pertanyent a l’Esglèsia de Provençana” (5) Aquest nou riu funcionaria amb més o menys canvis des del 1211 fins al 2004, encara que abans de 1695 la desembocadura es trovaba més al nord i es deia Riu Fech (6). Al plànol el trobareu de color verd

l’Illa de Banyols per tant és un territori aïllat, inhòspit, amb frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes amb maresmes inundables, amb uns camins que si existien es desfeien amb la pluja i les inundacions deixant incomunicats als pocs masos, ja que era pràcticament despoblat, es registren unes 29 cases a l’any 1359 (7) i 16 al 1516 (8).

Històricament, el Prat sorgí de l’ermita de Sant Pau, bastida enmig de la plana a l’any 1283 per tal d’assegurar els serveis religiosos als pobladors de la part central del delta, però encara no ens trobem al Prat de Llobregat jurídicament parlant, ja que aquest municipi es va crear a l’any 1721; on ens trobem és a Sant Boi. A l’any 1544 els pagesos del Prat de Sant Boi i del Prat dellà l’aigua, de Provençana van demanar la creació d’una parròquia pròpia sota l’advocació de sant Pere i sant Pau, i per tant s’independitzaven de la parròquia de Provençana, deixant el que seria L’Hospitalet. Les raons eren clares “per mor de les riuades i la distànica no poden complir amb els preceptes religiosos, sobre tot a l’hivern, i demanan la creació d’una esglèsia a la plana amb categoria de parròquia segregada de Sant Boi i Provençana i servida per les quaranta famílies en qualitat de filigresos. El papa ho aprova i publica la butlla” (5)(9),… però no seria tan fàcil ja que els rectors de Sant Boi, Provençana i Santa Coloma de Cervelló, no volien perdre els impostos i van aconseguir paralitzar la construcció de l’església fins a l’any 1556, quan després de tres sentències de Roma els rectors que s’oposaven ja no van poder fer res. Aquesta església es va fer en pocs mesos i no va durar molt, ja que una riuada se la va emportar, però el que es volia, la parròquia, ja estava feta.

Actualment La Bunyola, que correspon a l’antiga Illa de Banyols,  juntament amb l’Albufera i la Ribera són els tres districtes del Prat de Llobregat. Com veieu està molt antropitzada, però encara queden algunes zones naturals que poden recordar-vos  el que heu llegit.

Documents consultats:

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.