Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 5, 2009

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

nusos2

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Juny 2, 2009

Entrevista a Francesc Gago sobre el projecte de Cal Trabal

calmasovernou‘El pla és d’una absoluta falta de sentit ecològic, no podem entendre la postura de l’Ajuntament’

29 de Maig de 2009 – CATALUNYA PRESS

X. Prera.- El diumenge 24 va néixer l’embrió d’un moviment ciutadà per defensar la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet. El seu portaveu és Francesc Gago, líder veïnal que està disposat a enfrontar-se a l’Ajuntament per conservar Cal Trabal. Tot i que la situació encara està al principi, l’AA.VV de Bellvitge ha volgut demostrar abans que la Generalitat es posicioni que té poder de convocatòria. Convocar a 600 persones un diumenge de primavera “no és fàcil”, i ho van aconseguir. Prometen donar batalla.

La zona agrícola és una de les grans desconegudes d’Hospitalet. En què consisteix exactament?

–A Hospitalet, al districte de Bellvitge, tenim la última zona agrícola de la ciutat. Fa uns quants segles, i no cal anar-se’n tan lluny, fa només 50 anys, l’Hospitalet tenia un munt d’hectàrees de conreu i a hores d’ara ens queda un últim racó d’ús agrícola que quedarà en res amb un pla municipal que preveu un seguit d’edificacions allà.

A banda de l’ús agrícola, també té un sentit molt fort i molt important de conservació de patrimoni. És part de la història de la ciutat i és la zona que dona lloc a un carrer molt important, la rambla de la Marina, que pot recordar a batalles navals però no és així, es diu així per aquest espai que estava dedicat al conreu.

I en què consisteix el projecte que amenaça la zona agrícola?

–El que pretén fer l’Ajuntament amb aquests terrenys és fer-ne servir pràcticament la meitat per a activitats del sector terciari. Estem parlant d’oficines i de comerços i comprar la resta, que serien unes 20 hectàrees, per fer un parc. Nosaltres no estem disposats a perdre ni una sola de les 45 hectàrees que queden ara mateix a aquesta zona.

És un pla molt agressiu per l’entorn, perquè no es tracta d’una operació petita. Estem parlant de set o vuit edificacions de mínim tretze plantes, totes d’oficines i un hotel, i darrere d’aquestes ‘moles’ encara hi haurà una zona de comerços que està per definir. Podeu entendre el que signifiquen a nivell visual i paisatgístic vuit torres d’aquesta magnitud alineades una al costat de l’altra com si fos un parc judicial.

Creiem que el pla és una absoluta falta de sentit ecològic i no podem entendre la postura municipal. A més, la demanda d’aquest tipus d’edificis ha caigut fortament, i la prova són els edificis de la plaça Europa, també a l’Hospitalet. Algunes edificacions estan sense acabar i altres ni començaran per la caiguda de la demanda. Però si l’Ajuntament necessita aquestes plusvàlues, l’AAVV i les plataformes no tenim un ‘no’ rotund al projecte, però demanen que es facin al llarg de tot l’espai que ocupa l’espai BioPol -un projecte biotecnològic associat a la recerca mèdica que preveu ubicar-se en terrenys adjacents a la zona però més grans-. Però no amb aquestes construccions a la darrera zona agrícola de la ciutat.

Davant la postura de l’Ajuntament, heu recorregut al Departament de Medi Ambient. Quan tindreu resposta?

–Com dius, el projecte està al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en principi el mes vinent ha de fer un document de referència en el que en base a la documentació del projecte que li han transmès les promotores i una informació mediambiental i unes condicions que hem fet nosaltres, decidiran si es viable fer tota aquesta edificació allà, si s’ha de retallar una mica o si no es pot fer cap tipus d’actuació. Amb aquest informe de referència, l’Ajuntament decidirà el que fa. Si es dona via lliure des de la Generalitat, l’equip de govern ho podrà aprovar en un ple municipal, perquè implica canviar l’ús del terreny.

I diumenge vau organitzar la marxa cap a Cal Trabal. Com valoreu aquesta primera mobilització?

–El diumenge 24 vam fer la primera marxa en defensa de Cal Trabal. Li vam voler dir ‘primera’ perquè, tal i com van les coses, potser hem de fer una segona i moltes més, i potser es converteix en un referent. Hi van participar unes 600 persones i nosaltres ho valorem molt positivament. No és fàcil un diumenge amb bon temps i amb moltes possibilitats com la cursa de El Corte Inglés, reunir a més de 500 persones quan a més a més és una zona molt desconeguda de la ciutat. I és que la manca de sensibilitat mediambiental que caracteritza al consistori ha fet que mai es potenciés ni es valorés com cal i com es demana aquesta darrera zona verda agrícola de la ciutat. Fins i tot he sentit a alguns responsables polítics municipals dir que aquesta és una zona degradada. Quin desconeixement, mare meva, no han passat mai? No saben que és això? La que sí està degradada és la zona que hi ha entre el Tanatori i la cotxera d’autobusos, allò sí que està degradat, sí que és una vergonya!

La marxa va ser precisament diumenge passat perquè estem en un context d’espera i per tal que l’Ajuntament, amb el que digui Medi Ambient i quina sigui la resposta ciutadana, ha de decidir. Nosaltres de moment, anirem explicant la mesura i tractant de convèncer a la societat.

No tenen por que se’ls acusi de ser uns romàntics i contraris al progrés?

–Esperem que no, i esperem que no perquè nosaltres, des del primer moment, hem manifestat a l’alcaldessa que no som contraris ni al progrés ni al Biopol. Tot el contrari, estem a favor del projecte perquè pot significar un impuls molt important a la ciutat i pot situar-la com a referència a nivell mèdic. Ara bé, estem en contra del creixement a base de ‘toxo’ que es denota com un sistema econòmic esgotat. Ja he comentat la situació a la plaça Europa, on no troben personal per llogar. I, per sobre d’això, l’Ajuntament ha de saber valorar com demana la societat el darrer racó agrícola de la ciutat, defensar-lo a mort i treure’n un benefici sense aquest projecte.

 FRANCESC GAGO ÉS EL PRESIDENT DE L’AV DE BELLVITGE

gener 15, 2009

Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala? (i 3)

A aquest darrer article sobre el sector de Cal Jaume de la Vidala presentem el que prometia l’Ajuntament, a la seva publicació ” L’Hospitalet”, per aquesta zona al 1996, 12 anys més tard,… i tothom ha pogut veure el que tenim.

articulolhospitalet

A l’any 1992 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar amb una condició el pla especial d’ordenació proposat per l’ajuntament que tenia com a àmbit d’actuació el sector ja definit, l’espai del tanatori, el Tennis Gran Via i el Hospital Duran i Reynals, i com a objectius: la construcció del tanatori, l’adequació de l’entorn de l’hospital i del tennis, la rehabilitació de la masia de Cal Rovira, que en aquell moment es trobava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i  la realització d’un parc de una superfície neta de 12,4 Ha.
Tota l’actuació, segons el projecte enviat a urbanisme, es calculava en 4,3 milions d’euros i descrivia el parc així: “tindrà una forma natural fugint de ser un parc geomètric. S’estructurarà a partir de camins irregulars que travessen zones d’arbrat i de vegetació baixa. El centre del parc s’ordenarà amb una zona oberta on s’ubicarà un llac. Aquest llac en algunes zones es podrà aprofitar a l’estiu com a piscines”

A l’any 1994 es comença el tanatori, i al 1996 segons el diari El Mundo es finalitza amb un cost de 4,8 milions d’euros únicament destinats al tanatori i a la urbanització del seu entorn, i amb els terrenys cedits per l’Ajuntament. Al 25 de març d’aquest any, a la publicació de l’ajuntament, “L’Hospitalet”, es diu que ja s’havien plantat 2 Ha d’una pollancreda (realment són plàtans).  També es diu: “En las siguientes etapas se acometerá la plantación total de la alameda, con una plaza central en la que confluirán todos los caminos del Plan Especial, y una zona de bosque mediterráneo y un gran lago de 8000 m2 de superficie. El equipo de arquitectos de Pere Mora, reponsables del proyecto, se han remontado a los orígenes históricos de la zona, ocupada por arbolado (el futuro bosque mediterráneo), marinas (el proyecto del lago) y producción agrícola (la alameda, con plantación regular) para diseñar este parque urbano”

Segons el Pla Especial, el que està indicat com UA1 (veure imatge inferior) s’hauria d’haver expropiat i urbanitzat per l’empresa concessionària dels serveis funeraris, Funerària de l’Hospitalet SA, en els primers tres anys després del inici del projecte al 1994. Per tant aquest termini podríem dir que es va acomplir al 1997 (encara que la zona anomenada UA1 no es va urbanitzar en la seva major part). Tres anys més tard ja s’hauria d’haver urbanitzat tota la resta, es a dir que a l’any 2000 ja haurien d’haver tingut el parc fet amb el seu llac i tot.

urbansmo1

Com veieu on ara existeix la muntanya de residus que comentàvem en els anteriors posts hauríem de tenir un llac de 8000 m2 que continuaria per les cotxeres de TMB. Tot això l’estem esperant ja fa quasi una dècada.

També volíem mostrar la plantació de plàtans a l’actualitat. Com dèiem, ja van desaparèixer més de la meitat al 2003 quan es va fer el nou pont de la Gran Via, i la resta d’arbres com veieu s’han deixat abandonats, envoltats de munts de terres i residus. Ni això s’ha volgut preservar pel “descans dels ciutadans” que deia l’article.

platans1

platans2

i ara ens venen amb la reordenació de Cal Trabal,…

gener 13, 2009

Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala? (2)

Avui continuem amb el sector de Cal Jaume de la Vidala per incidir una mica més en dos aspectes ja plantejats a l’anterior post.

El primer és una altra fotografia aèria, aquesta de l’any 2002, on es pot visualitzar com han canviat els usos d’aquest sector.  Es pot observar com abans els horts urbans (no ens ficarem en la seva legal·litat) ocupaven una gran part dels terrenys i ara han estat relegats a la zona que envolta les cotxeres de TMB.

També es pot observar el canvi de lloc del pont que creua la Gran Via (estiu de 2003)  i que això va comportar que la meitat de la plantació lineal de plàtans que s’observa a la fotografia més antiga hagués de desaparèixer. Cal dir que entre la senyal 3 i 4 de la fotografia del post anterior encara perdura l’estructura de suport de formigó de l’anterior pont. No la van retirar mai i ara és una muntanyeta plena de vegetació, això sí, envoltada d’escombreries.

mapa2002

El segon aspecte és mostrar quatre imatges més de l’abocador il·legal de runa, pneumàtics, restes vegetals, peces de cotxe, mobles, plàstics, matalassos…  i d’altres residus. Diem il·legal perquè avui hem trucat a l’Agència de Residus de Catalunya i no tenen cap constància de la seva existència als registres de gestors de residus. No ens ha sorprès.

No sabem si està ja denunciat per part de les autoritats municipals o be per un particular, però sabem que ja porta més d’un any així, com mostra la fotografia de novembre de 2007 al post anterior.

A l’última fotografia, una ampliació de la part dreta de la penúltima, es poden distingir para-xocs i altres peces de cotxes (de fet en tot el sector existeixen vehicles que tenen tot l’aspecte d’haver d’anar a un desballestador),  pantalles d’ordinador,  sofas…  i d’altres materials que no es poden considerar com a “runa”.

hospital

akzo2

cerca

paraxocs2

gener 11, 2009

Que està passant al sector de Cal Jaume de la Vidala?

El sector de Cal Jaume de la Vidala es troba limitat per la Gran Via, el camí de Cal Pau Redó, la carretera antiga del Prat, i la Ronda Litoral. Es troba dins del districte econòmic de L’Hospitalet de Llobregat des de la creació d’aquest a l’any 2002.
A sota una imatge de novembre de 2007, te un any però és molt representativa del seu estat actual.

mapanumeros

A l ‘última decada aquesta zona s’ha anat convertint en un conjunt d’activitats i descampats estèticament vergonyós i sense cap ordre ni concert. Això sí que és una zona degradada, visible des de l’Hotel Hesperia, des dels dos hospitals, i per tothom que entra per la Gran Via cap a Barcelona. Senzillament, una vergonya per a qualsevol municipi.

edificio

1. L’edifici que es troba en mig de la campa de camions te aquest fantàstic aspecte, i es veu perfectament des de la Gran Via, ja que la seva tanca es transparent.  No sabem quin és el seu ús actual, però probablement serveix d’habitatge per alguna/es familia/es.

vertedero

2. Concentració de escombraries darrera de les cotxeres de TMB. (Per imaginar-se el tamany d’aquests abocador incontrolat cal fixar-se en els matalassos)

palets

3. La major col·lecció de palets del municipi, emmagatzemats de la forma més densa possible en una pila amb una superfície d’uns 2000 m2. Algun tècnic municipal d’activitats hauria de revisar això.

aceitesusados

4. Concentració de cubicontainers bruts d’oli envoltats de més escombraries. Quan plou, aquest oli va a parar a l’aigua, i més tard a contaminar l’aqüífer.

entreedificios

5. 2000 m2 de runa, pneumàtics, peces de cotxes,… Continuem ficant contaminants al terra i a l’aqüífer.

remolques2

6. Remolcs aparcats per alguna empresa a l’entrada del tanatori. Més terres, més runa,…

Bloc a WordPress.com.