Associació de Veïns de Bellvitge

Novembre 5, 2009

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

nusos2

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

Setembre 2, 2009

La bassa de laminació

plano2

Si piqueu es fa més gran. Les fronteres entre municipis són orientatives, sobre tot la del riu Llobregat.

Avui continuem parlant de l’altre Bellvitge, aquell a on sols s’arriba per casualitat o per curiositat.

Aquest  sector de l’Hospitalet de Llobregat limita amb el Prat de Llobregat i Barcelona. El límit amb el primer és el riu, encara que no sabem concretament per on; amb el segon és la línia que defineixen els edificis industrials que veieu a l’ imatge.

Del que es veu a aquesta fotografia ja hem parlat del dipòsit municipal de vehicles (que es crema més que l’Hospital de la Creu Roja), del les ruines del nostre patrimoni arquitectònic a la Torre Gran, del risc que plantegen les indústries químiques de Barcelona tan a prop dels hospitals, de la desapareguda Tefrinca, de la nova autovia de camions (aquest article s’ha de modificar) i fa res dels bernats pescaires a aquest sector del riu. També hem parlat del pont de Ferran Puig que antigament creuava just per aquest sector, podeu veure una fotografia al post anterior, on també es pot veure l’evolució d’aquesta zona al llarg dels últims anys. Com veieu aquesta zona la tenim bastant matxacada, però no del tot.

Avui parlem de la bassa de laminació que  actualment es troba en construcció i de la qual pràcticament no sabem res.

Sabem que la seva capacitat serà de 188.000 m³, es a dir, que serà la més gran de les que s’ha fet i estan previstes, en total 41, dins del Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB) que porta a terme Clavegueram de Barcelona, S.A. (CLABSA), i a diferència de la gran majoria serà a cel obert, i això creiem que pot ser problemàtic si hi ha estancament d’aigües.

Aquesta bassa que hem trobat amb dos noms: “de la Torre Gran” o be “IZF” (col·lector interceptor de la Zona Franca) te dos funcions:

En primer lloc, el seu volum de retenció permet una laminació del cabal, de manera que el valor màxim del cabal de sortida del dipòsit presenta una notable reducció respecte al d’entrada. Això té òbviament efectes positius a la xarxa aigües avall, que pot funcionar de manera més descarregada en casos d’avinguda.

La segona funció és mediambiental: la retenció d’aigua de pluja fortament contaminada degut a l’escorriment per la ciutat evita el seu abocament a platges, rius i port. Aquesta aigua retinguda es deixa anar poc a poc, de manera que pot ser tractada a la depuradora. D’altra banda, l’aigua retinguda disminueix el seu grau de contaminació, degut a la sedimentació provocada per la seva retenció.

Les aigües que vindran a la bassa són les del col·lector interceptor de la Zona Franca que es va realitzar a l’any 2003 i que va paral·lel a la Gran Via, entre el hospital Oncològic  i el Tennis  Gran Via. Recull les aigües pluvials de la Riera de la Creu, la Vall del Poble, la Riera dels Frares i Amadeu Torner. Podeu veure l’evolució de la xarxa de drenatge urbà a aquest document.

En principi tot està molt be, però això de que sigui oberta no sabem si pot portar problemes derivats de les aigües estancades. Realment necessitem més informació per que no tenim ni idea ni del aspecte final. D’altra banda el fet de que no sigui coberta provoca que es desaprofiti aquest espai per altres usos, encara que segons la nostra opinió la proximitat a empreses químiques d’alt risc (80 m) desaconsella fer pràcticament qualsevol cosa.

bassadelaminacio1

Si piqueu es fa molt més gran!

Octubre 30, 2008

La Torre Gran cada vegada pitjor

_

_________

Fa uns dies que parlem de tres edificis que formen part del patrimoni arquitectònic de la ciutat: Ca l’Esquerrer, Cal Trabal i Cal Masover Nou. Són tres masies situades al nostre barri, a l’anomenada zona de “reordenació” de Cal Trabal, i que es troben amb diferent grau de consevació. Des de Ca l’Esquerrer, que es troba habitada i en perfectes condicions, fins a Cal Masover Nou, que es troba estintolada per que no caigui. Cal Trabal, segons comentaris, també es troba en bon estat.

Però al barri hi ha tres edificis catalogats més: l’ermita de Belllvitge, Cal Capella(*), que actualment funciona com a restaurant, i sobre la qual hem trobat aquest article sobre Ramon Lluch Rigola, que a l’any 1997, quan tenia 70 anys, es considerava l’últim pagès i pescador de la Marina de l’Hospitalet.

I per últim, la Torre Gran, que es troba a prop del riu. Si veniu del Prat per l’Autovia de Castelldefels o veniu per la N-II, i entreu a Bellvitge queda a ma dreta. No hem trobat molta informació des de l’ordinador, sols que com diem es patrimoni arquitectònic de la ciutat, que es va construir a mitjans del segle XIX, que sembla que va ser un col·legi de franciscans, i segons la Web del Departament de Cultura que és d’estil Eclecticisme.

ERC van demanar mitjançant una moció, crec que al 2004,  que “l’Ajuntament estableixi un acord amb els propietaris de les masies Can Gotlla, Torre Gran i la del Masover Nou per arribar a un acord definitiu per la seva conservació i/o restauració” i segons aquesta moció, CIU va presentar anteriorment una altra a l’any 2000, que no he pogut trobar.

Està clar que la Torre Gran es troba en molt mal estat: Ja han caigut molts sostres i es veuen grans esquerdes a les façanes, es troba abandonada. Esperem que quan finalitzin les obres a la zona no sigui massa tard i algú es faci càrrec.

Com diu un fragment de la Delaració d’Amsterdam de 1975, any per la conservació del patrimoni europeu, i que es pot trobar a les primeres pàgines del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Hospitalet del 1985: “Es sabido que la preservación de la continuidad histórica en el entorno es esencial para el mantenimiento o la creación de un marco de vida que permita al ser humano encontrar su identidad y experimentar un sentimiento de seguridad frente a las agresiones y mutaciones brutales de la sociedad”

Podeu trobar més infromació sobre el patrimoni arquitectònic de la ciutat a la web de l’Ajuntament sobre Instruments de planejament aprovats definitivament si busqueu a l’any 1985 (P.E.P. PROTECCIÓ PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Molt interesant, amb un plànol general de la situació de tots els edifics de la ciutat, encara que sense llegenda, i també plànols del Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana) i també a l’any 2001 (P.E. PROTECCIÓ PATRIMONI ARQUITECTÒNIC)
(*) 30.12.2008 – Editem aquest post degut a una errada. Cal Capella no forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat des de l’any 2001.

En data 13.06.2009 publiquem 8 imatges de la façana principal

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.