XX Mostra d’Autors de l’Hospital

Una de les obres de l'exposició, signada per M. González

Detall de la pintura anterior

Des del 4 fins al 20 de novembre, a l’edifici principal de l’Hospital de Bellvitge (al costat dels ascensors), podeu trobar la XX Mostra d’Autors de l’Hospital. Aquesta exposició de Bellvitge Art te com a objectiu mostrar les obres de 46 treballadors de l’hospital, per tant és molt heterogènea ja que agrupa diferents estils i disciplines creatives. A les fotografies mostrem una de les obres que ens ha fet més gràcia ja que surt l’hospital envoltat d’arbres,… no és que sigui la millor, ni la pitjor, però ja sabeu que ens agraden molt els arbres, les zones verdes i aquestes coses que ens manquen tant a l’Hospitalet de Llobregat.

Tenim dificultats tècniques,…

 

Encara així, donem un parell de notícies:

Últimes notícies de Cal Trabal al diari El Pais d’avui: “Batalla por la última zona agrícola de L’Hospitalet“

L’informe Merco-Ciudad 2009 diu que l’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats amb pitjor reputació d’Espanya (situada al costat d’una de les que te millor, Barcelona). Segons aquest fòrum de 78 ciutats participants, baixem des del lloc 53 al 74 en un any,…

Recordem que fa uns mesos també vam baixar des de la posició 10 a la 53 al rànquing de l’ONG Transparency Internacional, on es valorava la transparència a 110 ajuntaments del nostre estat.

La tristíssima història dels murals de Commeleran (post ampliat)

Institut Cartogràfic de Catalunya. Familia Cuyas, anys 60

Aquest segle l’ermita de Bellvitge es va restaurar tres vegades als anys 1958-60, al 1977 i al 1993. Avui parlarem d’alguns aspectes de la primera, que va estar originada per la seva destrucció als inicis dela Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, amb l’objectiu de reconstruir i revalorar l’ermita i el seu llegat artísitic i monumental, es va formar el Patronat de Santa Maria de Bellvitge, que estava presidit al moment de la restauració per l’alcalde de la ciutat, Ramon Solanich Riera i el reverend Josep Homar Duran, aconsellats pel mossèn Manuel Trens encarregà el projecte de restauració a l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, el qual, a més de reconstruir la capella, hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran i Carrera que va pintar uns murals a l’absis i parets frontals de llevant.

Segons el llibre Abans de L’Hospitalet “Les obres es van finançar gràcies a intensives campanyes de recollida de donatius, que van afavorir l’organització d’actes diversos com ara subscripcions, exposicions i d’altres activitats. Van ser moltes les families de la ciutat que van fer donacions importants, com els Campreciós, que van donar una campana, o els Layola Rovira, que van regalar la font”

Segons La Vanguardia del dia 13 de desembre de 1960: “Mucho se ha llevado ya a término, limpiándose ei edificio de sus construcciones parasitarias, decorándose él arco triunfal y el fondo del ábside con unas magníficas pinturas de Juan Commelerán y terminando otros detalles. Pero falta más aún, y a fin de obtenerlo ha sido abierta una suscripción, que no hay duda ha de ser cubierta con espontánea generosidad por entidades y particulares. Pero además siendo la ermita de Bellvitge uno de los lagares más simpáticos y entrañables para la devoción y el solaz de los barceloneses, que acuden allá muy a menudo y especialmente el lunes de Pascua, los dias de San Isidro Labrador y el día de Santa María de Bellvitge, Que es el 8 de septiembre [La festa major de Bellvitge conserva aquesta data], aparte de todas las demás fiestas de precepto, a Barcelona se traslada el interés por la pronta restauración. Por ello se está preparando una exposición-subasta de dibujos de nuestros más renombrados artistas, que ¡os han cedido generosamente para la más pronta recaudación de los fondos necesarios. La subasta tendrá efecto el día de cierre de la exposición de dichos dibujos, que será inaugurada el próximo sábado en la sala de Galerías «Syra»”

Segons La Vanguardia del dia 03 de gener de 1961: “Sigue abierta en la sala de exposiciones «Syra». la exposición de dibujos cedidos por numerosos de nuestros mejores artistas a beneficio de la restauración de la bella ermita de Bellvitge. situada en Hospitalet de Llobregat. junto a la autopista de Castelldefels, y que es lugar de reunión de excursionistas y devoto centro de piedad para multitud de personas. Son particularmente devotos de ta Virgen de Bellvitge, además de los hijos y vecinos de la ciudad de Hospitalet, muchos ciudadanos barceloneses, habiendo sido testigo de esta devoción ¡as capillas que dedicadas a la misma existieren en las calles del Hospital y de !a Espadoria, La piedad por dicha imagen sé extiende igualmente a las poblaciones del Prat, de Cornella, de San Baudilio, de Gavá, de Viladecans, etc. De los dibujos expuestos —que son alrededor de 150— recordamos en este momento las firmas de Federico Lloverás, Rafael Benet, Bosch-Roger, Olga Sacharoff, Miguel Villa, Juan Commelerán, Jaime Mercadé, Evaristo Mora, Pedro Pruna, Juan Serra, Eduardo Castells, Emilio Ferrer, Grau Sala, José Obiols, J. Hurtuna, Tharrrats, Perrín, Surós, Oms, Maciá, Ollé Pinell, Florit, Aguilar Moré, Anita Sola de Imbert, Mes tres Cabanes, D. Caries, Grau Santos, Vidal Goma, José Granyer, Castanys, Passarey, Camps Arnau, José Simont, «Cese», etc., etc. y actualmente se siguen recibiendo todavía nuevas aportaciones. La mayoría de obras tienen señalados precios mínimos. Sobre este particular puede señalarse como revelador del interés del público, el que a los pocos minutos de la inauguración se ofrecieron 2.000 pesetas por un cuadro de Obiols,  que imcialmente estaba valorado en mil. La exposición permanecerá abierta hasta el día 12 de enero.”

Joan Commeleran i Carrera (Barcelona, 1902-Barcelona, 1992) va ser il·lustrador de llibres i paisatgista d’estètica naïf que es dedicà també als temes religiosos. Va pintar murals a l’església de l’Hospital de Canet de Mar, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar, a l’església de Sant Miquel de Montblanc, a l’església parroquial de Maçanet de la Selva, Santa Maria del Mar a Barcelona, a Sant Cugat, a Benissanet,…

“Pintura la suya, grave y meditada, empapada de una sensibilidad más adusta que meliflua, más autéticamente tierna que melindrosa, que si bien se hace cargo de los accidentes, los valores, las estructuras y los acordes del mundo real, se diría que éste no es para el pintor otra cosa que el vehículo por el cual se nos comunican sentimientos y sensaciones mucho mnás trascendentes” Així definia Juan Cortes la pintura de Commelerán a La Vanguardia del 26 d’abril de 1964.

Segons el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat una inundació “danyà notablement les pintures murals del presbiteri, però no van ser arrencades ni restaurades a la restauració de 1977, sinó que hom va permetre que es perdessin irremissiblement“  Segons l’Enciclopedia Catalana “Una part de les pintures que decoraven l’interior d’ençà de la penúltima restauració, de Joan Commeleran, han passat al Museu” [d'Historia de L'Hospitalet de Llobregat]. Segons el llibre Abans de L’Hospitalet van ser unes goteres les que van malmetre bona part de les pintures murals.

Actualment el Patronat de Santa Maria de Bellvitge no existiex però amb les mateixes finalitats existeix el grup “Amigos de la Ermita”, que es va crear com a grup dins de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge després de la restauració de 1993.

A continuació unes imatges de la restauració copiades del bloc sobre l’historia de Bellvitge de Jose Serrano

"Pintura del arco triunfal en avanzado estado de ejecución-ermita Bellvitge 1960 - foto hoja parroquial". Com es pot observar, manca pintar el fons de l'ábside.

Imatge del casament de Paquita Fontanals i Enric Prats, l'any 1960 - probablement copiada del llibre l'Abans de Mireia Mascarell, un llibre extraordinari amb 4000 fotografies de la nostra ciutat des de 1890 a 1965. ISBN: 84-95550-29-6. Editorial Efadós.

"restauración del campanario de la ermita de Bellvitge 1959"

Aspecte actual, fotografia copiada de la web lamp.es

Una pregunta final: Algú sap per què  les  mares de deu de Bellvitge de 1914, de 1960, i l’actual son diferents? i aquesta d’aquí sota, que sembla la mateixa del 1960, on estava quan es va fotografiar?, l’altar és diferent,…

Fotografia de l'altar de la Mare de Déu de Bellvitge, anys 50-60. Copiada d'un article a la venda al lloc web todocoleccion

L’ermita de Bellvitge a l’estiu de 1936

A la fotografia es poden veure les obres de reconstrucció al 1937 que van continuar fins la restauració de 1958-60. Els ermitans que vivien a l’habitatge adossat a la capella, la Pepeta (ermitana des de 1897) i el seu fill Antonet Tobau, van salvar la imatge de la marededéu, guardada dins d’un feix de llenya durant tot el conflicte.Aquesta imatge fou retornada més tard i conduïda en processó des del poble fins l’ermita, on fou restituida després d’acabada la Guerra (Text i imatge del llibre “L’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965″ de Mireia Mascarell i Llosa ISBN: 84-95550-29-6)

Lamentablement es van perdre les capelles i el mobiliari que podeu veure a les següents imatges de 1914, copiades del Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Capella central, 1914

Capella lateral, 1914

Aquest divendres anem a donar sang!

Canvis al sud de la Gran Via

El 30 d’octubre vam mostrar unes imatges dels terrenys que ocuparà el Biopol’H, on també es pot veure l’ordenament projectat pel sector sud o mar de la Granvia proper a Bellvitge, així com el futur aspecte del seu nus, del traçat de la ronda Litoral i de l’autovia de camions. Avui descriurem aquests canvis.

La simplificació del nus de la Granvia es pretén des de l’Ajuntament al menys des de que es va construir la “Pota Sud”, ja que es considerava que aquesta última podria absorbir tot el trànsit   (Veure entrada del 16.06.2009), però per ara no a estat així. La futura configuració reduirà substancialment la superfície actual ocupada pel nus, unes 47 Ha, fet que permetrà aconseguir molt terreny públic.

Com veieu també es pretenen construir varies vies paral·leles a la Granvia; una per sobre que aniria des de l’avinguda Amèrica/avinguda Vilanova fins al riu, on trobaríem una altra que seguiria la seva llera. Per sota de la Granvia, el carrer Ciències, a tocar del oncològic i de la Torre Gran, arribaria també fins al riu, on segons antigues informacions es realitzaria un nou pont que ens faria arribar fins a la futura estació intermodal del Prat de Llobregat. Encara més cap al sud el carrer Botànica continuaria fins la Ronda Litoral, on es conserva l’accés a tocar del tanatori.

si piqueu es fa una mica més gran!

De nord a sud veiem com la rambla Marina, l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge/camí de Pau Redó i el carrer de la Feixa Llarga passen per sobre de la Granvia soterrada cap a la Zona Franca, dibuixant grans espais amb les vies que les creuen. Desconeixem quin ús li donaran a aquests espais encara que suposem que estaran relacionats amb el biopol’H. Tampoc sabem si el Tennis Gran Via es conserva on és ara o es desplaça cap a la zona esportiva de Bellvitge, i/o desapareixeran les indústries químiques.

Una altra nova infraestructura és l’autovia de camions, que creiem que es la via paral·lela al riu que queda a la dreta de la benzinera i que creuaria tot el plànol. Com veieu, no te el mateix recorregut que s’indicava a aquest mateix bloc abans de l’estiu. Passaria per sobre de la bassa de laminació i també de la ¿estació elèctrica? i les vies d’ADIF, ja a Barcelona.

Com es veu es modificarà sensiblement el traçat de la ronda Litoral fent-li una mica de panxa cap al riu, també es pot observar que passa per sobre de la quadrícula dels altres carrers, el que no sabem encara és si serà més permeable que l’actual, es a dir, si anirà sobre pilars com van escoltar a una reunió fa ja temps..

La CONFAVC contra la corrupció

Segona xerrada-col·loqui sobre la prevenció i el tractament de la drogodependència

Cal Trabal: Dictamen de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat

El Plenari de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat del dia 28.01.09 va acceptar a tràmit la petició del Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat per considerar que, malgrat l’adscripció administrativa de l’Hospitalet en la comarca del
Barcelonès, des del punt de vista del territori geogràfic i històric, el terme municipal de
l’Hospitalet forma part indestriable de la vall baixa del Llobregat.

En data 02.10.2009 va signar el seu Dictamen amb 9 conclusions, i com veureu, com ja ho va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també ens donen la raó:

1. Volem posar de manifest d’antuvi que, en l’opinió de la CCPBL, el planejament d’un territori tant delicat com la vall baixa del Llobregat i, especialment, el seu marge esquerra (l’Hospitalet, Cornellà, St. Joan Despí…) s’hauria de fer des d’una perspectiva global del territori que, tot i tenint en compte els interessos concrets de caràcter local, sigui capaç d’assumir la projecció de valors que es generen des d’aquella perspectiva global, com l’excessiva densificació, la necessitat de recuperar les zones de ribera del curs baix del Llobregat, la recuperació dels traçats bàsics d’un territori històricament agrícola i industrial (Canal de la Infanta, espais agrícoles significatius, corredors verds de relació intermunicipal, colònies i complexos industrials, etc.), la preservació dels aqüífers, etc.

2. En aquest sentit, tot i que és legalment correcte treballar a partir dels paràmetres de planejament urbà establerts pel PGM, En el cas de Can Trabal hi ha un debat previ que no es deuria obviar, com és el del valor patrimonial de les activitats històriques i la necessitat d’incorporar-les al planejament territorial, respectant l’estructura fonamental del territori afectat, les peces arquitectòniques singulars que conté i la seva relació amb el conjunt del territori. Aquest és, al nostre entendre, un debat previ, que podria, fins i tot, posar en qüestió les qualificacions urbanístiques assignades fa 40 anys pel PGM. La inclusió inicial de Can Trabal en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat, era una mostra “no consumada” d’aquesta possibilitat.

3. En aquest sentit, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL) considera que l’activitat agrícola mantinguda fins ara en l’espai anomenat “Feixa Llarga – Can Trabal” i els diferents elements i edificis referencials d’aquest passat agrícola tenen un alt valor patrimonial, en tant que és la darrera possibilitat, en un municipi urbanísticament “colmatat” com l’Hospitalet, per mantenir viva la referència a l’important passat agrícola del municipi. I que, prèviament a la planificació específica d’aquest espai, cal obrir un estudi, i si cal un debat, sobre aquesta dimensió patrimonial i com hauria de condicionar el seu planejament, es mantinguin o no  finalment les qualificacions del PGM.

4. L’aplicació de criteris convencionals de planejament estrictament urbà, reduint el debat al manteniment d’una zona verda o de parc urbà, sense plantejar-se que estem tractant la darrera zona d’activitat agrícola existent en un municipi que, en els darrers 50 anys ha anat minvant contínuament una activitat que va donar vida i configuració al municipi al llarg dels primers 1000 anys de la seva història, és poc raonable des del punt de vista d’un planejament respectuós amb el patrimoni, en el sentit que la CCPBL defensa (no limitat a la salvaguarda de peces singulars descontextualitzades, sinó igual a un continuum que lliga el planejament actual amb la història real dels pobles, a través de la conservació de vestigis significatius, tant naturals, com ocupacionals, artístics, arquitectònics o infrastructurals).
5. Cal dir, a més, que una de les resultants del planejament estudiat és la pràctica descontextualització de dues de les tres masies que es conserven en aquesta zona (criteri no present en l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat). Una es trobaria ubicada al mig d’una zona industrial, donant cara a la carretera del Mig i físicament separada dels camps (seria com el cas de Can Manso a Cornellà), l’altra quedaria rodejada pels nous edificis que es construirien davant de l’espai de l’Hospital de Bellvitge.

6. Tanmateix, cal tenir en compte en aquest debat previ que caldrà definir un marc adequat de viabilitat i d’adequació d’aquesta activitat agrícola que proposem mantenir, tenint en compte el context real en que s’haurà de desenvolupar:

i. Cal estudiar les possibilitats de la propietat actual dels terrenys agrícoles per assumir els reptes de continuïtat d’aquesta activitat. O, en el seu defecte, com es podria plantejar l’assumpció d’aquest projecte (28 Ha., segons el CEl’H) per la iniciativa pública o comunitària.

ii. Al marge del tema de les propietats i de la titularitat, creiem que el marc natural per la viabilitat de la gestió d’aquest projecte seria el “Parc Agrari del Baix Llobregat”. Caldrà veure, però, en quines condicions el podria assumir. I no té sentit que tanquem la possibilitat d’altres alternatives.

iii. Sembla obvi, i així ho reconeix el propi CEl’H, que no es tracta de perpetuar un conjunt d’explotacions agrícoles convencionals (probablement inviables en aquest lloc i en les actuals condicions de l’activitat agrícola), si no un conjunt d’activitats agrícoles amb un alt valor afegit, tan a nivell social com ambiental, i, sobretot, de la pedagogia sobre la història i l’activitat agrícola adreçada a les escoles i als ciutadans, en general. Per tant, amb una important activitat de visites informatives i experimentals.

iv. Finalment, ens cal fer notar que, en el context de la densificació demogràfica de l’Hospitalet, aquest espai verd, tot i que sigui plenament agrícola, ha de garantir una oferta de repòs, de passeig i d’oci natural a la ciutadania, en general. En aquest aspecte, valorem adequadament els raonaments de l’Ajuntament sobre el caràcter urbà de la zona, tot i que no creiem que les qualificacions del PGM hagin de ser la referència principal.

7. Les estratègies per a la viabilitat econòmica d’aquesta operació, així com la seva convivència amb altres projectes col·lindants, com el “Biopol” a partir dels hospitals de Bellvitge i “Duran i Reinals”, son tot un altre afer, davant del qual la CCPBL vol també aportar el seu punt de vista en relació amb l’afer patrimonial que ens ocupa, sense entrar en el detall d’alternatives que no li corresponen:

i. Per la informació disponible, sembla que l’operació d’autoritzar un fort aprofitament immobiliari en una part de la zona, prèviament qualificada com a 6c, tindria un objectiu principalment econòmic (fer possible la cessió a l’Ajuntament per part dels promotors de tots els terrenys, ara en explotació agrícola, així com la seva urbanització). Pel que fa a la relació amb el Biopol, no sembla que la ubicació de concessionaris de cotxes en aquesta àrea tingui gaire a veure amb el desenvolupament d’aquell projecte. A part de la dimensió utilitària (realització del “parc”), sembla que de cara al Biopol seria millor pensar en reserves per a la implantació d’activitats científiques i empresarials. En qualsevol cas, no ens consta que els 7 edificis de PB+14+àtic siguin fruit d’un estudi de necessitats del Biopol.

ii. Malgrat que aquesta operació estaria parcialment compensada per la transformació en 6c de la zona anteriorment qualificada de 9 (protecció de sistemes), segons la proposta de l’ADU, la nostra opinió és que l’impacte d’aquesta actuació immobiliària, tal com ara està plantejada (inclòs en la proposta de l’ADU) és fortament contradictori amb l’activitat que considerem que cal plantejar en aquest espai i comporta un sever impacte paisatgístic. Caldria, doncs, repensar aquesta proposta, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de la possible ubicació dels desenvolupaments immobiliaris requerits pel Biopol .

iii. La proposta, per altra banda, de donar continuïtat a la zona industrial actual, al llarg de la carretera del Mig, restant un altre espai a la zona, encara que activitats provisionals (aparcament de camions, deixalleria) l’hagin ocupat parcialment “de facto” durant els darrers anys, ens sembla incoherent amb el principi expressat al principi del dictamen: planejar aquests espais delicats, amb una visió de conjunt del territori i no només des d’interessos locals. Efectivament, només la consolidació d’aquest espai com a verd (agrícola), totalment o parcialment, pot deixar una porta oberta a la recuperació d’espais col·lindants del municipi de Cornellà, afavorint la salvaguarda d’un espai de ribera (així com de corredors verds que puguin connectar els diversos municipis, en aquest cas, amb Can Mercader de Cornellà i Remunta / Can Buixeres de l’Hospitalet) que compensi les greus insuficiències d’aquest territori de la vall baixa del Llobregat, altament densificat.

iv. Ens sembla, en canvi, altament interessant l’estudi aportat per l’ADU, contemplant un replantejament del sistema viari d’aquest nus, amb la continuïtat de la Gran Via, la recuperació d’accessos al riu des de l’Hospitalet i, conseqüentment, la recuperació d’importants zones verdes (que, per altra banda, estan pendents de definició concreta). És, al nostre entendre un bon exemple de planificació viària en el territori i des del territori.

8. Les consideracions bàsiques d’aquest dictamen estan també avalades (en uns o altres aspectes) per documents, com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet, l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i, recentment (2 de juny de 2009), pel “Document de Referència” del Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la “Modificació del PGM en els àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i La Marina, als Municipis de l’Hospitalet de
Llobregat i d’El Prat de Llobregat”.

9. Hem de dir finalment que aquest és un tema complex i delicat i que, en conseqüència, al marge del present dictamen, requeriria la valentia d’emprendre una nova planificació més participativa (societat civil hospitalenca, Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, propietaris, Ajuntament i, si es considera interessant per les parts, la pròpia CCPBL estaria disposada a aportar-hi els seus punts de vista), que garanteixi l’estudi i el debat previs sobre el valor patrimonial de la zona, però també les condicions de viabilitat i un planejament sensat i equilibrat. L’esperança de la CCPBL és haver contribuït a identificar els aspectes patrimonials essencials a ser tinguts en compte en la revisió d’aquest planejament.

ERC preguntarà a RTVE sobre Comando Actualidad

Joan Tardà i Coma, un dels tres diputats al Congrés dels Diputats d'ERC, i Eduard Suárez, president d'Esquerra de l'Hospitalet.

Segons el lloc web Hospi.cat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) realitzarà una pregunta a la Comissió de RTVE del Congrés dels Diputats de Madrid en relació a l’emissió d’un dels programes de Comando Actualidad, “Dime donde vives”, de TVE en que es mostrava una imatge negativa i tòpica del barri de Bellvitge.

El text de la pregunta que es realitzarà a la propera Comissió de RTVE és: “¿Considera el señor Presidente que TVE debe hacer una rectificación pública por la imagen que se dio del barrio de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat en el programa “Dime donde vives”, en que se efectuó una visión llena de tópicos afortunadamente superados en la actualidad, como un bajo nivel de escolarización, bajo nivel cultural, ciudad dormitorio o bajo conocimiento del catalán?”

Segons ha manifestat Eduard Suárez, president d’Esquerra de l’Hospitalet, “és vergonyós que una televisió pública mostri una imatge tòpica, irreal i fora de context d’un barri de la ciutat de l’Hospitalet”. Ha afegit que “amb aquesta pregunta volem que RTVE demani disculpes a la ciutadania de l’Hospitalet per mostrar una imatge negativa de Bellvitge i que no s’adiu a la realitat del barri ni de la ciutat”.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) realitzarà una pregunta a la Comissió de RTVE del Congrés dels Diputats de Madrid en relació a l’emissió d’un dels programes de “Dime donde vives” de TVE en que es mostrava una imatge negativa i tòpica del barri de Bellvitge.El text de la pregunta que es realitzarà a la propera Comissió de RTVE és: “¿Considera el señor Presidente que TVE debe hacer una rectificación pública por la imagen que se dio del barrio de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat en el programa “Dime donde vives”, en que se efectuó una visión llena de tópicos afortunadamente superados en la actualidad, como un bajo nivel de escolarización, bajo nivel cultural, ciudad dormitorio o bajo conocimiento del catalán?”

Segons ha manifestat Eduard Suárez, president d’Esquerra de l’Hospitalet, “és vergonyós que una televisió pública mostri una imatge tòpica, irreal i fora de context d’un barri de la ciutat de l’Hospitalet”. Ha afegit que “amb aquesta pregunta volem que RTVE demani disculpes a la ciutadania de l’Hospitalet per mostrar una imatge negativa de Bellvitge i que no s’adiu a la realitat del barri ni de la ciutat”.

Ja saben on es construirà el biopol’H?

On es construirà el biopol’H? es a dir, quin dels dos projectes de parc que des del nostre Ajuntament es van publicitar fa uns anys com a grans plans per la ciutat es carregaran:  “el oasis agrícola” o “el gran parc urbà de 12 Ha“?,… o es carregaran els dos?, o pasarà com amb el jardí botànic de Pedrosa, que el faran i el sepultaran en poc temps amb l’excusa de que el progrés, sempre el progrés,… demana ampliar?

De fet, ni ells mateixos ho tenen clar. Les imatges de l’esquerra s’han tret, les dues i avui, de la web del biopol’H i com es veu al plànol de sobre, el projecte englobaria els dos hospitals i tot el sector agrícola de Cal Trabal, i com es veu al plànol de sota, no es veu res al sector de Cal Trabal i el parc empresarial es trobaría al gran parc urbà de 12 Ha de Cal Jaume de la Vidala (que no surt al plànol de sobre).

Sobre el oasis agrícola, es a dir el sector de Cal Trabal, ja sabeu que estem lluitant tot el que podem per que acomplixin el que van dir i des d’aquí demanem ajuda a tothom que pugui donar part del seu temps, ja que és molta la feina que hem de fer, sobre tot amb el tema de la recollida de signatures fora de Bellvitge, ja sabeu el nostre correu electrònic.

Sobre el gran parc urbà de 12 Ha: des de l’entorn de l’AV es va fer una consulta a l’Ajuntament mitjançant instància preguntant si el faria el parc o no; això va ser el 12 de juny de 2009,… i encara no tenim resposta. El Síndic de Greuges s’està encarregant de solucionar aquesta manca de comunicació i/o transparència dels nostres gobernants, així que encara no hem perdut l’esperança d’obtenir una resposta. També es va realitzar una pregunta directament a l’alcaldessa, al seu nou programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009. La pregunta era “M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol” i la resposta des del programa va ser més o menys que els terrenys que envolten els hospitals, per tant ens vam quedar igual. Una vegada finalitzat el programa vam rebre un correu electrònic des del gabinet de l’alcaldia dient-nos que en uns dies ens respondrien aquesta i 19 preguntes més que vam enviar al citat programa. No sabem quants son “uns dies” però ja portem un mes. El que sembla clar segons aquest plànol és que el parc es farà, però no el previst, sinó un d’empresarial. Cal veure ara que faran amb la zona verda que desapareix, la donara al Prat de Llobregat, con en el projecte de Cal Trabal, o pot ser la perdran a una rambla pavimentada?

Cambiant de tema, ens cal dir als responsables del biopol’H que s’hauria de ser una mica més rigorós amb la seva web, no sols és el tema de que figurin dos plànols contradictoris, a més, existeixen un munt d’apartats sense contingut i creiem que símplement s’haurian de treure, ja que fan perdre el temps i donen la sensació de deixadessa, de “cutre”, per exemple: Glossari, Butlletí, Activitats, Video,  subapartats com Projectes Empresarials, Projectes Educatius, etc.

També caldria que quan es selecciona una de les tres llengues en que s’ha escrit la pàgina, tot el contingut estigui en aquella llengua, per exemple, a la versió anglesa el plànol de situació del Biopol’h el trobem en català, passa el mateix amb l’apartat d’organització, el de projectes,… Quan vas a Activities->Training tot canvia a l’espanyol, i igual en altres apartats. El rètol d’ “Agenda” o “Buscar” és el mateix en tots els idiomes,…

Aquesta web, que ja porta molts mesos oberta, es veu a Corea, a Viena i a tot arreu, i com tothom sap, Internet, com la feina ben feta, no té fronteres.

La Ministra Beatriz Corredor a Bellvitge

Fotografia de Ramón Costa

La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, i l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, han signat un conveni pel qual el ministeri destina 4 milions d’euros per a aquest any per a la rehabilitació d’edificis dels barris afectats per les obres de construcció del tren d’alta velocitat.  També han visitat els números 11 i 33 del carrer França de Bellvitge per veure la rehabilitació d’una comunitat de veïns i d’un habitatge.

Podeu llegir la noticia sencera a Digital-h.

Creiem que una de les novetats més interessants, és que com deian a l’article de la setmana pasada s’ha afegit un barri més a la llista d’espais de la ciutat que poden gaudir dels diners de l’AERI. El nou barri és Les Planes, ja que segons Núria Marín, “Les Planes és un barri amb importants necessitats de rehabilitació i així ho hem plantejat al ministeri”.

Una altra de les novetats és que els diners que aporta el ministeri, en cas de no invertir-se totalment en rehabilitacions d’edificis, es destinaran a la millora de la via pública en els barris en qüestió i segons les necessitats que manifestin els veïns. Si no hi ha prou demanda, els diners que restin es destinaran a millorar qüestions de la via pública com ara l’accessibilitat, explica Núria Marín.

Imatge de la publicació el-far.com

Valorem positivament el fet de que els diners no es perdin, ja que suposa un canvi respecte al que es deia a les notícies aparegudes als medis fins ara, i on es deia “La quantitat de diners que es destini a l’actuació i el temps d’activitat d’aquesta oficina estaran marcats en funció de la demanda per part dels ciutadans afectats”. Ara el que no sabem és quan de temps esperaran per dir que no hi ha prou demanda,…

També ens agradaria conèixer si a aquestes “necessitats que manifestin els veïns” entraran les propostes d’ajudes que vam suggerir des d’aquest lloc web (parallamps, boques seques, jardins) i que posteriorment José Javier Díez Crespo, Regidor del grup municipal del PP, traslladava en part al govern municipal obtenent una negativa com a resposta.

També s’aporta una dada de seguiment de les ajudes: des del 28 d’abril de 2008, quan es va posar en marxa l’AERI, s’han tancat un total de 176 expedients, la qual cosa suposa una subvenció de 780.000 euros (4.432 euros per ajuda). En aquests moments hi ha en marxa 420 expedients més, i la mitjana de temps que va des de la petició d’informació fins al cobrament de l’ajuda és de sis mesos.

Les xifres donades, encara que experimenten una millora substancial degut a un augment contundent de la mitjana dels diners concedits per ajuda respecte a la de fa 5 mesos, quan s’havien sol·licitat 438 ajudes i s’havien concedit 165.560 euros a 76 (2.178 euros per ajuda), creiem que son mínimes i continuem dient que manquen modificacions a les condicions econòmiques, que encara que ja van ser apuntades el dia 27 de maig d’aquest any, no en tenim constància de que s’hagin realitzat.

L’evolució de la quantitat de diners concedida per ajuda sembla indicar un pes molt important de les ajudes concedides a comunitats (6000 euros màxim), en detriment de les ajudes a habitatges (3000 euros màxim), sembla que vagin al 50%, quan hi ha molts més habitatges que comunitats.

El fet de augmentar a per exemple el 50% les ajudes a les obres per habitatges, mantenint el màxim de 3000 euros,  faria canviar d’idea als propietaris que utilitzen els serveis d’empreses o particulars que no cobren l’IVA (ni fan factures), i a més son més barats que les empreses que utilitzen els procediments legals. No és el mateix restar les aventatges econòmiques de les primeres a un 30% que a un 50%, i pot ser aquesta última xifra seria també suficient per vèncer l’angoixa burocràtica que suposa demanar l’ajuda i l’espera dels sis mesos (de mitjana de temps) pel seu cobrament.

IV Certamen de Poesía Luz De Luna

En aquest premi podran optar autors des dels 16 anys d’edat; queda exclosa de la participació, la Junta Directiva de l’Entitat. S’acceptaran dos poemes per autor/a amb un mínim de 14 versos i un màxim de 50, que seran lliures de forma i contingut. Hauran ser inèdits i no premiats. Els poemes en el seu revers hauran de portar un pseudònim i un número de telèfon de contacte de l’autor.

La recepció dels poemes es farà a les urnes instal·lades a totes les Biblioteques de L’Hospitalet; en el domicili de l’Entitat per correu ordinari c/ Ermita, 33 2n 2a (08907) L´Hospitalet o en el correu de la Entitat luzdeluna@bellvitge.es

El termini per a la presentació serà de l’1 al 30 de novembre del 2009 i es farà públic el resultat de l’escrutini del jurat (la determinació de la qual serà inapel·lable) el divendres dia 18 de desembre a les 18:00 hores en un acte que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Aula de Cultura del districte VI (Bellvitge). Els poemes guanyadors quedaran a disposició de l’Entitat per a la seva lliure difusió, i els altres no premiats seran destruïts.

S’atorgaran dos premis, un 1r premi en llengua castellana y un 1r premi en llengua catalana, que consistirà en el lliurament de trofeu (Plat decorat i exclusiu), un diploma acreditatiu i un lot de llibres dels escriptors de Luz de Luna. També es farà un reconeixement públic als cinc finalistes en català i en castellà amb el lliurament d’un diploma acreditatiu. Així mateix, aquests poemes, com a reconeixement del certamen, seran publicats a la revista d’edició impresa “Luz de Luna” durant el transcurs de les seves edicions de 2010. A tots aquests se’ls enviarà per correu la revista durant un any.

La participació en aquesta convocatòria implica l’acceptació de les bases i del veredicte del Jurat. Qualsevol anomalia o dubte que pugui aparèixer en el transcurs del certamen, serà estudiada i resolta per la directiva de “Luz de Luna”.

Per qualsevol dubte referent al certamen cal dirigir-se al telèfon 658 81 15 45

M. Gutiérrez Izquierdo
Presidente A.C.P. Luz de Luna

Al loro! Que no ens prenguin el pèl amb els parcs!

A l'esquerra Bellvitge i el Gornal, a la dreta els pabellons de la Fira. En groc, el parc de la Granvia (3 Ha), en verd, el desaparegut parc de Pedrosa (10 Ha).

Llegint l’últim butlletí municipal L’Hospitalet (13.10.2009) trobem un article que ens informa de que han remodelat el parc de la Granvia (en groc a les imatges) i ha guanyat una hectàrea en superfície. Ens semba fantàstic que es facin més parcs o que es facin més grans, els necessitem; però el que no ens agrada tant és que ens prenguin el pèl i ens diguin que aquest parc remodelat és el parc de Pedrosa. No. El parc de Pedrosa, el que anava a ser el jardí botànic de L’Hospitalet de Llobregat amb una superfície de 10 Ha (veure L’Hospitalet del 15.07.1996), el van sepultar sota formigó del bo pocs anys després de fer-lo.

I és que ja venim dient fa molt temps que segons criteris de la Organització Mundial de la Salut la nostra ciutat necessitaria entre el doble i el triple de les zones verdes que actualment té, ja que no superem els 4 m²/habitant de zona verda quan la OMS recomana de 10 a 15.

Es veu que això no te importància pels nostres governants quan s’han de cobrir les demandes de la ciutat veïna i cal construir, a sobre de les nostres zones catalogades com a parcs i jardins, grans complexos d’àmbit supramunicipal (Infraestructures viaries, La Fira, el Biopol,…) que estan molt be, ja que moltes donen treball i aporten capital a les arques municipals,… però aquesta ciutat cada vegada es sembla més a una llauna de sardines, i per molts centres comercials amplis i clònics, o per moltes rambles pavimentades que facin, això no són parcs, ni zones verdes.

Al nostre ajuntament li cal molta més sensibilitat de la que expliquen les normes urbanístiques del PGM.

El canvi de segle va fer oblidar aquest parc de Pedrosa, el de Cal Jaume de la Vidala i va esborrar la conservació de l’espai agrícola de La Marina (Cal Trabal) dels plans municipals, per tal de construir més, més i encara més. A la fi i a la postre no sortim, ni ens treuen, de ser la continuació de Barcelona, ciutat que s’ens empassa mica en mica, i que per cert te més del doble de densitat de zona verda que nosaltres. (Cal dir que aquesta última comparació està basada en l’estudi que va fer la revista Consumer a l’any 2007 i que diu que Barcelona te 8,9 m²/habitant de zona verda, desconeixem com s’han fet els càlculs per arribar a cap de les dades citades i si son totalment comparables, però és el que hem trobat).

A sota deixem els articles de L’Hospitalet sobre el nou parc de la Granvia i el desparegut parc de Pedrosa.

Asfaltat de l’avinguda Europa

Av Europa 220-228

Av Europa 190-200

Crescuda del Llobregat del dia 10 d’octubre de 1994 (Ampliació)

Segons la Vanguardia del dia següent: “El río elevó su nivel 4,60 m sobre su nivel habitual a su paso por el puente de Mercabarna, un metro menos de la altura de desbordamiento, en la mayor crecida registrada desde 1982 (…). El diluvio inundó la calzada del puente bajo la C-246 (autovía de Castelldefels) de acceso a El Prat. La circulación fue cortada. En el Prat, las alcantarillas no podían tragar más agua y se anegó la calle”

Al mateix diari, el 12 d’octubre es deia “ Más cerca de la desembocadura, las plantaciones agrícolas del Baix Llobregat situadas en Molins, Sant Feliu o Sant Vicenc deis Horts apenas se distinguían. Todo era el mismo paisaje de barro con el toque humano de algún payés mirando.  Pero podía haber sido aún peor, aseguran, si la desembocadura del Llobregat se hubiera taponado, como ya sucedió en años anteriores, cuando las lluvias torrenciales y el viento de Levante impidieron la natural llegada del río hasta el mar.

Así lo recuerda Francesc Ribas, agricultor de El Prat de Llobregat, un payés con muchos años de experiencia. “Las olas del mar no dejaban desaguar al río, que inundaba el margen izquierdo hasta Montjuic, y el derecho hasta Castelldefels”. Tal vez por eso, este agricultor controlaba el lunes la crecida del río en el puente de Mercabarna. “Era de pánico ver cómo sólo quedaba un metro para que el río se desbordara. Pero tuvimos suerte porquesi llega hacer un viento fuerte de Levante se habría producido un verdadero
desastre”.

Segons aquest article de Antonio Gázquez Picón et al. “Uno de los episodios más lluviosos del siglo XX en Catalunya. Afectó sobre todo a las comarcas del centro de Tarragona, sin olvidar las grandes cantidades recogidas en toda la costa y prelitoral. 66 estacones superaron los 100 mm en 24 horas y en 11 se recogieron más de 200 mm” El máximo fue en Cornudella de Montsant con 397 mm”.

________________________

24.10.2009 -> Ampliem amb una fotografia del 13 de setembre de 2009 on el Llobregat portava un cabal de 10,5 m³/s (Al 1994 encara no estava fet el pont de la C-32)

El cabal del Llobregat als últims anys

Valors de cabal (m3/s) del riu Llobregat a l'alçada de Sant Joan Despí des del 23/10/2004 al 23/10/2009. Dades de l'ACA

Aquesta entrada es realitza com a resposta a una pregunta d’en Jose Manuel al facebook a propòsit dels efectes sobre el cabal del Llobregat de les últimes pluges i com a complement d’altres tres entrades sobre inundacions d’aquest bloc.

Lamentablement no hem trobat a internet el cabal del Llobregat a la crescuda del 10.10.1994, també origen de la pregunta de José Manuel, encara que suposem que rondaria els 1500 m³/s, ja que la de 1982, que menciona com a referència el text de La Vanguardia, va ser d’uns 1600 m³/s.

El pic de la dreta a la gràfica superior (70 m³/s) és el causat per les pluges d’ahir, on l’aigua va pujar fins cobrir la nova plataforma de formigó que han construit a la llera del Prat de Llobregat. El màxim dels últims 5 anys va ser el dia 13 de setembre de 2006 amb 269 m³/s, aquell dia va morir una persona al nostre municipi a una riada al Parc de Can Boixeres, veure la Vanguardia del dia posterior.

Però la crescuda del 2006 no va ser res comparada amb, per exemple, la del 10 de juny de 2000, que va durar un dia amb un màxim de 1425 m3/s. Aquesta va ser la que va enfonsar el pont de la N-II a Esparreguera, provocant dos morts; la que va inundar el monestir de Montserrat,… entre d’altres moltes calamitats, que en aquest cas no van arribar a la part sud del Baix Llobregat, al menys de forma tan perjudicial (Veure la Vanguardia)

Gràfica copiada del document "Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat"

I aquesta última no va ser res comparada amb la dels dies 20 i 21 de setembre de 1971, amb 3080 m³/s (a Martorell), de la que vam posar unes imatges dels efectes a Bellvitge. En aquest bloc també hem parlat de la riada del 1617 que es calcula va tenir un cabal de 4680 m³/s (a Monistrol de Montserrat).

Però això és molt molt molt difícil que torni a passar.

Fonts consultades:

1. Dades de l’aigua i el medi de l’Agència Catalana de l’Aigua
2. Análisis de la estabilidad del cauce del Llobregat tras la construcción de la autovía del Baix Llobregat

Primer disseny del barri de Bellvitge (post recuperat del dia 10.01.2009)

Aquestes impressionants fotografies són de la maqueta del primer Bellvitge. Aquest Bellvitge molt més dens i amb edificis de menys alçada va estar al cap dels tècnics i gobernants de l’època des de 1955 fins a 1960. Aquest període va anar més o menys així:

El 20 d’octubre de 1955 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el “Plan de adquisición de terrenos a los fines de poder ofrecerlos urbanizados a las personas y Empresas interesadas u obligadas en la construcción de viviendas, de acuerdo con las disposiciones que regulan el Primer Plan Nacional de la Vivienda. entre los terrenos escogidos figura el llamado Polígono de Bellvitge”

El 3 de desembre de 1955 s’encarrega la redacció del Pla d’ordenació urbana del polígon, desprès de que van rebutjar fer-ho els tècnics municipals, als tècnics de la Gerencia del Pla Comarcal, Antonio Perpiñà Sebrià (arquitecte), Aurelio González Isla (enginyer de camins) i José María Puchades Benito (enginyer industrial)

El 20 d’abril de 1956 la Comissió d’Urbanisme aprova inicialment el pla i el deixa a informació pública i es reben unes deu esmenes. A l’agost s’envia el pla a la Jefatura de Obras Públicas, i a l’octubre a la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental per que facin el seu informes.

El 21 de febrer de 1957 es realitza la suspensió per un any del atorgament de llicències de parcel·lació i edificació al Polígon de Bellvitge.

El 31 d’octubre de 1959, Inmobiliaria Ciudad Condal SA demana redactar de nou el Pla. El 21 de novembre de 1959 la Comissió d’Urbanisme accepta que es redacti un nou pla per l’immobiliària, que seria més semblant al nostre barri.

pp_

Els usos del sol que es descriuen al plànol de situació següent estan basats en el Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y Su Comarca, aprovat el 3 de desembre de 1953. Es poden observar moltes diferencies respecte al que existeix avui. Però es interessant que on la Plataforma per a la conservació de la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat i contra l’especulació immobiliària demana que es conservi íntegrament la superficie de tota la zona agrícola, ja estava previst un gran parc urbà, des de Bellvitge fins al Llobregat i per sota de la Gran Via (Avenida de José Antonio Primo de Rivera), des del ferrocarril. La zona esportiva anava a un altre lloc, fins i tot les instal·lacions de la RENFE. El districte econòmic eren habitatges,…

Trenquem les barreres de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat!

Bellvitge és ara per ara un espai tancat entre les vies del ferrocarril, la Gran Via, la ronda Litoral, i un polígon industrial que ens separa del barri del Centre. Quasi totes aquestes barreres es poden superar fàcilment a peu o en bici, però al riu encara no es pot arribar, ni travessar cap al Prat de Llobregat amb seguretat i comoditat.

Com és possible després de la Plaça Europa, de la Ciutat de la Justícia, del soterrament de la Gran Via… de tanta glòria urbanística que s’han donat, de tanta proclama al respecte del medi ambient i la sostenibilitat. Quin urbanisme és aquest?, de quina època és hereu? Es sostenible obligar-nos a arribar al costat pratenc del riu mitjançant vehicles a motor?

A la Festa Major d’aquest any vam fer la tercera caminada reivindicant aquest accés i vam constatar que encara estava pitjor que l’any anterior (podeu veure fotografies picant a l’enllaç), i això que ens trobem a menys de 6 mesos de l’arribada del Bicing que ens hauria de connectar amb el Prat de Llobregat i amb altres municipis. Esperem que no ens connectin per la passarel·la de Cornellà, ja que això seria una veritable ofensa als ciutadans, un menyspreu a una ciutat que es diu l’Hospitalet de Llobregat.

Per intentar fer una mica de pressió sobre aquest problema hem fet al facebook “una causa” es a dir, un lloc on vosaltres us podeu afegir a aquesta idea. Es com una recollida de signatures però millor, ja que també podeu donar la vostra opinió, penjar documents  i utilitzar la xarxa social de facebook per invitar als vostres coneguts.

La direcció és aquesta: http://apps.facebook.com/causes/378221?m=085363e0

Si opineu el mateix que nosaltres cal que us afegiu i que recomaneu el lloc als vostres amics i amigues, i que ells facin el mateix. Mica en mica pot ser arribarem a ser una quantitat de ciutadans que mereixi ser escoltada pels nostres governants.

En fi, ara es troba a les vostres mans! si vosaltres calleu, els nostres governants no mouran un dit.

Gràcies!

______________________

21.10.2009 Última hora: al bloc de L’Associació La Saboga hi ha un article sobre aquest tema. Aquesta entitat valora així l’estat actual:

“Vistos els resultats de la primera fase de la recuperació hem de ser prudents. La zona de darrera la gasolinera que ara es vol arranjar està afectada per la construcció d’una autovia de camions i els projectes de passarel·la i d’accés des de Bellvitge encara no estan redactats i quan ho estiguin caldrà cercar finançament. Volem ser optimistes i creure que la segona fase de recuperació es durà a terme i que els nous plans d’inversió local tindran en compte el Medi Ambient i permetran finançar aquests projectes.

Altres factors a tenir en compte són la necessitat de connectar l’Hospitalet i el Prat amb l’arribada del Bicing metropolità o el futur de la zona agrícola de l’Hospitalet. Tot i així, creiem que les coses no són tant complicades i que amb voluntat es poden fer, estem demanant el mateix que demanàvem fa 5 anys, el mateix traçat d’accés i ara, amb la fase 2, només cal redactar el projecte i cercar finançament pels 350 metres que separen la zona agrícola de la gasolinera: durant 100 metres s’ha de protegir un tram estret de voral i pels 250 restants s’ha de millorar el ferm i rebaixar un talús”.

Notícies sobre les ajudes de l’AERI

Des d’aquest bloc hem fet un seguiment de les ajudes de l’AERI i sempre hem reclamat la modificació de les condicions ja que com demostra la seva baixíssima demanda no estan ben plantejades, si l’objectiu real és compensar als ciutadans pel malson de l’AVE, clar.

Ara mateix des de l’Associació de Veïns ens trobem a l’espera de que algú des del Ajuntament ens digui quelcom sobre aquest tema, ja que a data 27.05.2009 a l’antiga i esborrada web municipal Canal-H es deia: “El Govern municipal va anunciar que a principis de juny Adif adjudicarà les obres pendents al Gornal i que en la renovació del conveni sobre l’AERI es podrien incloure modificacions. Govern municipal i veïns van quedar emplaçats a reunir-se per tractar aquest tema”.

Com va dir Celestino Corbacho “si hi ha un lloc en el qual ha hagut incidència per les obres es diu L’Hospitalet, es diu Bellvitge, el Gornal, Santa Eulàlia, Sant Josep, la Torrassa. 16.000 habitatges i 39.000 persones han resultat afectades de manera directa”; i també va dir “l’alta velocitat no representa per a L’Hospitalet cap valor afegit…”

Aquest cap de setmana ha aparegut una notícia referent a aquestes ajudes: el Periodico “Aprovades les ajudes als pisos afectats per l’AVE“; Digital-h “El Consell de Ministres aprova la inversió de 16 milions d’euros per a la rehabilitació de barris de L’H“

Si no ho entenem malament la notícia és que les ajudes ja estan aprovades pel Consell de Ministres i estaran incloses als pressupostos generals de l’any que ve, es a dir, les ajudes que s’havien anunciat fa més d’un any i mig i que s’haurien d’estar donant, s’aproven ara traient els diners de l’any que ve,… que coses més rares que fan,…

Un altre tema és que tornen a repetir les mateixes condicions demostrades inútils, però afegint més barris a repartir “Gornal, Bellvitge, Sant Josep, Santa Eulàlia, La Torrassa i Les Planes“, ja que aquest últim no figurava com a Àrea Especial de Rehabilitació Integral (AERI) fins ara, suposem perque no es va veure afectat per les obres, ja que el recorregut de l’AVE no passa pel seu territori,… però amb aquestes obres tot és possible,… De totes maneres creiem que les modificacions de les condicions no passen per augmentar la superfície dels afectats, que si ens posem podria ser tota la ciutat, sinó per augmentar les quantitats de les ajudes de manera que realment ajudin i no es converteixin en un suplici burocràtic per tal d’aconseguir pocs diners, sobre tot en el cas de les ajudes a habitatges.

També diuen als diaris que al juliol es va aprovar una altra partida de 16 milions al nostre municipi per a la reforma dels carrers i façanes pròxims a les vies de tren; ja teníem notícies però a Bellvitge no ha caigut ni la pedrea. Encara que ja es podria fer alguna cosa, sobre tot a les zones que van ser afectades per les obres de l’AVE, i en teoria no ho seran per les obres de Rodalies, per exemple els carrers Caterina Albert, Campoamor i la part de l’avinguda de Europa que es farà mitjançant tuneladora.

Actualment l’oficina dels AERI, ja no està a Bellvitge, es troba ubicada al carrer del Llobregat, 116-120, al barri de Collblanc-La Torrassa, i el seu telèfon és el 93 334 79 59.