Bon Nadal Bellvitge!!!

La qualitat de l’aire no és una broma

Aquesta setmana, encara que no surti a la tele, s’ha produit un fet molt lamentable:

L’avaluació preliminar de la qualitat de l’aire (a 40 municipis de l’àrea de Barcelona), tot i constatar una millora, indica que no s’assoliran els objectius establerts per la Unió Europea per a l’any 2009. A més, per raons tècniques i per la conjuntura econòmica, no s’han pogut executar completament totes les mesures del pla. La situació econòmica actual ha afectat les inversions d’alguns organismes públics i privats amb obligacions dins el pla. També s’havia establert un calendari molt ajustat per a determinades mesures, que estava prefixat per la Unió Europea. Segons la web de la Generalitat

Es a dir, encara que aquest ha estat un any on les fonts contaminants principals (indústria i transport per carretera)  han rebaixat les seves emissions de manera molt important degut a la crisis, encara així, no hem pogut arribar a les nostres obligacions. Però no és que les nostres obligacions siguin unes manies d’Europa, és que està àmpliament demostrat que això es tradueix en morts, i no som alarmistes, és així (veure entrada contaminació vs. progrés).

Bellvitge és un dels barris més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat, on amb tota probabilitat es sobrepassen els valors límit de NOx i de PM10, fets que no podem demostrar ja que encara que hem demanat en diverses ocasions la instal·lació d’una estació de mesura, encara que sigui mòbil, això ha estat denegat, fins al punt de que des de l’entorn de l’AV es va fer una pregunta a l’alcaldessa sobre aquest tema i ens van respondre així:

“Pregunta: 11. El districte VI és un dels més contaminats de l’Hospitalet de Llobregat. M’agradaria saber si és possible instal·lar una estació fixa de mesura de contaminants per tal de preveure l’afecció d’aquests sobre els veïns. Resposta: Segons informació facilitada per l’àrea municipal de Medi Ambient, a la ciutat de L’Hospitalet, existeix una estació de mesurament de contaminació (Parc dels Ocellets)“

Suposem que això vol dir que no, ja que si alguna cosa tenim clara és que sols tenim una estació. Per tant una ciutat amb les dimensions de l’Hospitalet de Llobregat, la segona de Catalunya es quedarà amb una sola estació, situada al lloc menys contaminat d’aquesta. Mentre que Barcelona te 13, Badalona, Santa Coloma, Sant Vicenç dels Horts i Esplugues tenen 2,… i a nosaltres ens donen la resposta anterior i a callar, que aquest tema no interessa,…

Un altre fet, al menys estrany, és que a l’últim ple del nostre ajuntament, segons el lloc web municipal Digital-h, es va acordar el següent: “A proposta del PP, l’Ajuntament demanarà a la Generalitat que faci estudis sobre l’impacte que poden tenir en l’àmbit de la salut pública la central de cicle combinat del Port de Barcelona i les antenes de telefonia mòbil”

Ara? però si la central ja està feta, i des d’aquesta associació de veïns ens hem cansat de demanar una moratoria en la seva construcció. Ara es preocupen d’això?

El que s’hauria de fer és un estudi global, i si volem ser previsors, demanar-ne un per veure com afectarà la central d’energies que encara està per fer i que es situarà molt més a prop de la ciutat, cal conèixer com afecten totes les indústries contaminants situades a la Zona Franca i també les infraestructures de comunicació com la Ronda Litoral o la Gran Via,… Com afectaran les emissions provocades per l’augment del trànsit i les calefaccions derivades de la construcció dels nous edificis a l’Eixample del Prat, al Biopol o a la zona agrícola de Cal Trabal.

El que s’hauria de fer és exigir al Consorci de la Zona Franca i a les empreses contaminants que paguin una nova estació de mesura per l’Hospitalet, com s’ha fet a molts municipis davant de la presència d’aquestes activitats.

El que s’haurien de fer són estudis epidemiològics globals que correlacionin els episodis de superació dels nivells de contaminació i l’assistència als centres sanitaris per malalties pulmonars com es van comprometre des de l’ajuntament fa dos anys. El que s’hauria de fer és identificar a les persones sensibles als augments dels nivells de contaminació i en cas de que es superin, confinar-les.

És la nostra salut la que empitjora dia a dia!

Disculpa de la nova direcció de RTVE

Segons l’agència EFE Alberto Oliart, el nou president de la Corporació de RTVE des del 13 de novembre de 2009,  ha ofert la seva ”rectificació personal”, per la imatge que es va donar del barri de Bellvitge al programa Dime dónde vives, de Comando actualidad del dia 23 de setembre de 2009

Per aconseguir això a estat imprescindible la vostra mobilització, la vostra participació en una sola direcció, fent pinya. Dotzenes de veïns i veïnes vam emplenar la web de RTVE, espais del facebook, aquest bloc,…  amb les nostres queixes, com ho va fer l’Oscar Borrajo, veí que ens va autoritzar per transcriure la resposta que l’hi van fer des de RTVE.

La vostra reacció, va tenir tal repercussió que líders polítics com l’Alfonso Salmerón, d’EUiA, amb càrrec de regidor al nostre ajuntament va redactar una potent carta; Núria Marín, la nostra alcaldesa, també va expressar el seu desacord a una altra carta, i Eduard Suárez, d’ERC, va fer portar una pregunta a la Comissió de RTVE en el mateix sentit.

Com diuen: la unió fa la força

Bellvitge al Facebook (+actualitzada)

GRUPS GENERALS SOBRE EL BARRI

• Soy de Bellvitge!!! Passa algo?
• Yo soy de Bellvitge
• Bellvitge City
• Bellvitge (El meu barri) (Pàgina)
• Amigos de Bellvitge
• Calle Campoamor de l’Hospitalet de Llobregat
• Estimo Bellvitge (NOU!)

GRUPS SOBRE ASPECTES DIVERSOS DEL BARRI

• Per la conservació del patrimoni històric. Rehabilitació de Can Masover Nou (NOU!)
• Aturem la destrucció de l’última zona agrícola de l’Hospitalet (Causa) (NOU!)
• Trenquem les barreres de l’Hospitalet de Llobregat (Causa) (NOU!)
• El Pirulo de Bellvitge
• Me encanta ir al mercaillo de Bellvitge y comerme un cartucho de churros
• Mercadillo Bellvitge (Pàgina)
• Yo he ido a ver películas al cine Lumiere (Bellvitge)
• Yo jugué al deli, al trompo, a la lima,  el bote, mosca y canicas
• Yo vere algún día los pisos de Bellvitge por 20 millones
• Yo también he oído o visto al tapicero de Bellvitge
• Yo tambien conozco a las gemelas de Bellvitge City
• Yo también veo el malalts al ferretero de Bellvitge (NOU!)
• Yo también creo que el Prat nos robó la playa
• ¡¡Bellvitge tuvo playa!! ¡!Que nos la devuelvan¡¡
• La plaza de la Cultura. Bellvitge
• Gente de Bellvitge por el mundo
• Feria de Bellvitge
• Jo estimo la Festa Major de Bellvitge (Causa) (NOU!)
• Skatepark en Bellvitge YA!!
• Por un skate park en Bellvitge!! (NOU!)
• La Ronda Internacional (Grup privat)
• Los Kekos del Parke (Grup privat)
• Cachis
• Queremos un Merdadona en Bellvitge (NOU!)
• La comunidad Rbla. Marina 10 Bellvitge (NOU!)
• La ermita de Bellvitge, el símbolo del barrio! (NOU!)

GRUPS SOBRE CENTRES I ENTITATS EDUCATIVES

• Ies Bellvitge
• Mi profe de gimnasia era el Mecha (lo escribo como quiera)
• Recuerdos de Instituto I.B.Bellvitge
• Ies Bellvitge a Dinamarca por FLL
• Ampa Institut Bellvitge (Perfil) (NOU!)
• Ampa Institut Bellvitge (Pàgina) (NOU!)

• Yo fuí al “Altillo” en parvulitos (NOU!)

• I.E.S Joan Miro l’Hospitalet
• Ex-alumnos Joan Miró nacidos en 76-77, Bellvitge
• Yo estudié en el C. P. Joan Mirò (Europa), en Bellvitge
• Ex-alumnos Colegio Nacional Europa (Bellvitge) 1983 (NOU!)
• Joan Miro Bellvitge (Perfil) (NOU!)

• Yo también fui al Nuestra Sra de Bellvitge
• Nuestra Señora de Bellvitge
• Colegio Nstra. Sra. de Bellvitge
• Ntra Sra de Bellvitge Generacion del 75
• Ntra Sra de Bellvitge Generacion del 76

• CEIP La Marina- Bellvitge
• Antiguos alumnos  CP. La Marina- Bellvitge
• Antiguos alumnos del C.N. La Marina (Bellvitge) cosecha de 1970

• Ex Alumnos del C.E.Cervantes en Bellvitge (Grup privat)

• Exalumnos Bernat Metge de Bellvitge
• Quedada Bernat Metge Classes!!!
• C.P. Bernat Metge de l´Hospitalet de Ll
• Bernat Metge (Bellvitge)
• Bernat Metge – Generación del 86 (Grup privat)

• Yo fui al IES Ramón Muntaner de Bellvitge ¿Y tu?
• Ramón Munatner (Bellvitge)
• Generación 88_Ramón Muntaner
• CP Ramón Muntaner (nacidos en 1973) (Grup privat)

• alumnos del C.P.Sant Roc
• C.P. San Roc
• Ex-Alumnos del Colegio San Roque (Bellvitge)
• Colegio Sant Roc Bellvitge

• C.E. Joan XXIII
• Ex Delineantes Joan XXIII (Bellvitge)
• Juan23 Bellvitge
• Antiguos alumnos Joan XXIII
• Joan XXIII Bellvitge

• I. E Daliana
• Yo iba al  Daliana
• I.E. Daliana
• Alumnos de I.E.Dalianade Bellvitge

• Exalumnos de Padre Enrique Osso Bellvitge
• Yo tb fui al Col. Pare Enric d´Ossó!!!
• Colegio Pare Enric d´Ossó – Alumnas nacidas en el 71
• Padre Enric d’Osso última generación only girls (Grup privat)

• Alumnos EGB promocion 85-93 Jaume Balmes (Bellvitge – BCN) (Grup privat)
• Ex-Alumnos del Jaume Balmes nacidos en 1972
• C.E. Jaume Balmes
• C.E. Jaume Balmes

• I study or I studied at Winchester School

• CIJB, Club de Bellvitge
• Cij Bellvitge (Perfil) (NOU!)
• Òmnia Cijbellvitge (Perfil) (NOU!)
• Esplai de Bellvitge
• Isards i raidos

• Esclat Bellvitge (Perfil) (NOU!)

GRUPS SOBRE ENTITATS ESPORTIVES

• U.D Unificación Bellvitge (Ex-jugadores y jugadores)
• Unificación de Bellvitge (Pàgina)
• Yo tambien jugue en la UNI de Bellvitge
• Yo tambien creo k Francisco”el bokeron” Lukitas no se comerà los turrones
• Gente del 92-93 para un equipo de futbol sala!
• Yo jugue al rugby en el Rugby Club L’Hospitalet
• A.E. Bellsport
• Xiringuito2008 AEB
• C.E. Alheña
• Atlético Maravilla
• Bellvitge United (Pàgina)
• Real Loki H (Grup privat) (NOU!)

GRUPS SOBRE ENTITATS CULTURALS

• Gegants i Grallers de Bellvitge (Pàgina)
• Gegants i Grallers de Bellvitge (Perfil) (NOU!)
• Castellers Colla Jove de l’Hospitalet (NOU!)
• ElRafa and Girls (Pàgina)
• Diables i diablesses de Bellvitge KIB
• Associació Cultural BELLGRUP (Pàgina)

GRUPS SOBRE ENTITATS VEÏNALS

• Associació de Veïns de Bellvitge

GRUPS SOBRE COMERÇOS DEL BARRI

• Amigos y fans del bar La Flama
• Cerveceria Plaza (Bellvitge) (Grup privat) 
• Merendolas en el Rincón de León
• Yo he sobrevivido a la mesa de la tortura den el rinconcillo con el Paco y l…
• Body&Scissors Estilisme i Bellessa
• Cruissanteria Bellvitge (Perfil) (NOU!)

Un peix estrany a la desembocadura del Llobregat

Avui continuem amb la sèrie d’entrades històriques sobre el territori de l’antiga Marina de l’Hospitalet de Llobregat, territori del que com ja sabeu sols queda la zona agrícola de Cal Trabal, la resta és gris formigó. També sabreu que l’Hospitalet tenia una platja, que  anava des de la desembocadura del Llobregat (l’actual no, una altra que també es troba sepultada) fins direm a, més o menys, mig camí de Montjuïc.

La petita historia que mostrarem avui l’hem treta del diari La Renaixensa del 24 de setembre de 1897 i va succeir a aquesta antiga desembocadura del Llobregat. No és un història de pirates o de contrabandistes com vam prometre a l’agost,… en aquest text trobareu el relat del descobriment d’un peix estrany, famolenc de carn cristiana amb un cap i una pota de caiman dins seu!!! No direu que no fa por!

“La Crisi Arriba a Orient” al Ramon Muntaner

Frida Kahlo segons Miguel S. Aparicio al CCBellvitge

Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán

p

Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán amb motiu del trentè aniversari de la publicació de la novel·la “Los mares del Sur” (Premi Planeta 1979). “Los Mares del Sur” s’emmarca en una transició política plena de contradiccions, on l’anhel de llibertat corria paral·lel a les voluntats de transformació social. Manuel Vázquez Montalbán situa la novel·la en un hipotètic barri obrer anomenat “Sant Magí”, que no era altre que Bellvitge i un dels personatges centrals es “Ana Briongos”, Metal·lúrgica  i Sindicalista de la SEAT. Text i cartell copiat del bloc Stacatac!

Primer disseny del barri de Bellvitge

Fa uns mesos vam mostrar el que consideràvem el primer disseny del barri de Bellvitge, ara hem trobat un altre, que per la data de publicació necessàriament és anterior, les imatges que veieu aquí es van publicar al 1956, al núm. 27 de la revista Cuadernos de Arquitectura, i  l’altre projecte te data d’aprovació d’abril de 1960, això vol dir que haurem de corregir el text de l’entrada anterior,… (el posarem en quarantena)

Aquestes impressionants fotografies són de la maqueta del primer Bellvitge. Aquest Bellvitge molt més dens i amb edificis de menys alçada va estar al cap dels tècnics i gobernants de l’època des de 1955 fins a 1960. Aquest període va anar més o menys així:

El 20 d’octubre de 1955 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el “Plan de adquisición de terrenos a los fines de poder ofrecerlos urbanizados a las personas y Empresas interesadas u obligadas en la construcción de viviendas, de acuerdo con las disposiciones que regulan el Primer Plan Nacional de la Vivienda. entre los terrenos escogidos figura el llamado Polígono de Bellvitge”

El 3 de desembre de 1955 s’encarrega la redacció del Pla d’ordenació urbana del polígon, desprès de que van rebutjar fer-ho els tècnics municipals, als tècnics de la Gerencia del Pla Comarcal, Antonio Perpiñà Sebrià (arquitecte), Aurelio González Isla (enginyer de camins) i José María Puchades Benito (enginyer industrial)

El 20 d’abril de 1956 la Comissió d’Urbanisme aprova inicialment el pla i el deixa a informació pública i es reben unes deu esmenes. A l’agost s’envia el pla a la Jefatura de Obras Públicas, i a l’octubre a la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental per que facin el seu informes.

El 21 de febrer de 1957 es realitza la suspensió per un any del atorgament de llicències de parcel·lació i edificació al Polígon de Bellvitge.

El 31 d’octubre de 1959, Inmobiliaria Ciudad Condal SA demana redactar de nou el Pla. El 21 de novembre de 1959 la Comissió d’Urbanisme accepta que es redacti un nou pla per l’immobiliària, que és el que vam mostrar equivocadament com a primer, i que com es pot observar és diferent a l’actual Bellvitge.

Tampoc tenim Pla Neucat

Avui el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya alertava a molts municipis de l’Àrea Metropolitana sobre el seu incompliment del Pla Neucat. La llei obliga a complir aquest pla a tots els municipis que comptin amb una població de més de 20.000 habitants o estiguin situats a una alçada superior als 400 metres. El nostre municipi no és menys i tampoc el compleix, com tampoc compleix el Transcat (sobre risc en el transport de mercaderies perilloses), o el  Plaseqcat (sobre risc químic), en eterna redacció, revisió, homolgació,… i ja portem quasi tres anys, com hem alertat des d’aquí varies vegades.

Pot ser que aquí si neva, nevi una vegada a l’any, però per poc que nevi es “lia” la de Deu amb el trànsit! Fa por pensar que passaria si sense estar preparats caigués una nevada com la de l’any 1962 (a l’enllaç podeu veure imatges de l’Hospitalet), quan es va registrar més de mig metre de neu el dia de Nadal a Barcelona i es va cobrir de neu la ciutat durant dies. Cal pensar que no sols són els problemes de trànsit, també els accidents per despreniments, les relliscades, els trencaments de conductes d’aigua si el fred perdura,…

Sembla ser que les nevades anteriors comparables a la del any 1962 va ser la de l’any 1922 amb més o menys els mateixos grossors registrats, i la de 1887, encara més gran. Aquestes dades ens podrien donar un període de retorn d’una gran nevada d’uns 40 anys, per tant, pot ser que algun any d’aquests es repeteixi l’historia, però ¿Estarem preparats?

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Any de la fotografia desconegut, de la web bellvitge.iespana.es

Enfarinada del 28.02.2005 - de la Wikipedia

La casa de Bernarda Alba al Centre Cultural de Bellvitge

Aquest diumenge dia 13, a les 18 hores “La Casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca al Centre Cultural de Bellvitge per l’Associació Cultural Bellgrup, amb la direcció de Rafael Boluda

Drama de mujeres de los pueblos de Espanya. Bernarda Alba decideix portar el dol més rigorós després d’enviduar per segon cop als seixanta anys, dol que imposa també a les seves cinc filles que són víctimes de la rigidesa de la mare.

La vocalia de la dona de la FAVL’H fa 10 anys

Llamps i parallamps a Bellvitge (post recuperat 23.09.2008)

L’interès per aquest tema ens va aparèixer a partir de la participació del Sr. García-Vilamala als fòrums de l’AV, i encara que no responem totalment a la seves sugerències, esperem que l’hi agradi aquest petit text:

Si feu més gran el mapa veureu que ens trobem a una zona on cauen entre 4 i 5 llamps a l’any i Km², i encara que sembli mentida, és dels valors més alts de tota España, on el màxim és 6 als Pirineus. Un altra dada és que els veïns estem tots apretats a uns 0,58 Km², per tant podem dir que ens cauen uns 2 o 3 llamps a l’any. La meitat dels edificis d’habitatges del barri no disposen de parallamps, i per tant, es probable que cada any un llamp caigui a un edifici sense protecció.

Les causes d’aquesta mancança de parallamps les trobem en que quan es van construir els blocs, o no havia normativa o no era obligatòria, i per altre costat, com diu el veí García Vilamala, a partir de 1986 es van haver de retirar els parallamps radioactius per llei, i mai es van arribar a substituir per altres, principalment degut a que el preu de la seva instal·lació era i és cara, segurament superarà els 3000 euros.

Cal dir que encara que puguin ser cars, el que pot fer un llamp a tots els habitatges d’una escala pot sortir molt més car en quant a averies als electrodomèstics, per tant, si no disposeu d’un parallamps, mireu que la vostra instal·lació elèctrica disposi de terra, per si un cas consulteu la vostra assegurança de la llar, i en cas de tempesta desendolleu tot, fins i tot la connexió a l’antena de televisió.

Hem consultat a l’oficina de l’AERI si a les ajudes que ofereixen entraven els parallamps o no, però ha estat que no, sense més, encara que si apliquéssim la normativa actual als nostres edificis haurien de disposar d’un. Una altra línia per a la llista d’obres que no entren a les ajudetes,…

Com a curiositat: la fotografia de la dreta és l’extrem d’un Ionocaptor de l’empresa Nuclear Ibérica, un dels parallamps radioactius més comú. Es l’únic radioactiu que queda al barri, encara que probablement per l’aspecte de la càpsula (veure original), ja s’hagi retirat la font radioactiva.

Com sempre podeu aportar tota la informació que creieu oportuna aquí sota.

Poema a l’ermita de Bellvitge

Poema manuscrit de Ramón Fernández Jurado (veí de Bellvitge i Diputat socialista al Parlament de Catalunya) titulat “A l’ermita de Bellvitge”, febrer 1977. L’hem extret de la web de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat on podeu trobar altres documents molt interessants.

Hesperia Tower vs. Ermita de Bellvitge

La setmana passada va aparèixer al facebook un nou grup sobre el barri:  La ermita de Bellvitge, el símbolo del barrio!. La descripció que dona la Sabina, la creadora/administradora del grup, diu “La ermita existía desde mucho antes de que se construyesen los altos edificios del barrio, y aunque está ahí medio escondida, sigue siendo el símbolo de Bellvitge, independientemente de las creencias religiosas. Todo Bellvitge le tiene cariño!”

El debat que volem plantejar aquesta setmana al nostre/vostre grup del facebook és si considereu que l’ermita és encara el símbol, la icona que representa a Bellvitge, o pot ser l’espectacularitat de l’Hesperia Tower se l’ha menjada, i la petita i ofegada ermita ha quedat com a símbol d’altra època. També podeu pensar que hi han més icones o més símbols del barri o dels seus veïns i veïnes; tot això el deixem a debat (si és possible feu els comentaris al fòrum del facebook obert per aquest debat, sinó aquí sota)

Rèquiem per l’última zona verda verge de l’Hospitalet

Cal Masover Nou, masia en greu estat de conservació, patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat i dels seus ciutadans

Avui al diari El Periódico surt com a carta destacada del dia un text d’Antoni Garcia, un veí de l’Hospitalet de Llobregat:

“Com a veí de l’Hospitalet, reclamo a l’alcaldessa, Núria Marín, la conservació de la zona agrícola i verda situada als àmbits de Feixa Llarga-Cal Trabal i la Marina, i rebutjo el projecte urbanístic de construir edificis d’oficines i hotels en aquests terrenys, reservats com a zona verda. He de recordar a la senyora alcaldessa que al diari informatiu número 42 de l’ajuntament, amb data de 17 de març de 1997, el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va manifestar que la Marina seria l’oasi agrícola de l’Hospitalet, que es rehabilitarien les masies i que es crearia un centre d’educació mediambiental.

Vaig creure en Corbacho i crec en Marín. Per això demano explicacions sobre el compromís citat. I ho faig perquè veig que s’ha convertit en paper mullat.

L’Hospitalet és una de les ciutats de més densitat de població de tot Europa, i Cal Trabal (que té un gran valor ecològic) és l’última zona verda verge que ens queda. Allà hi ha el 80% de la fauna i la flora del municipi, i el seu espai forma part del marc fluvial del delta del Llobregat, lloc clau en la ruta migratòria de les aus. Cal Trabal també és l’últim reducte agrícola de l’Hospitalet. Si la ciutat perd aquests espais, haurà perdut la seva identitat. I a Cal Trabal, a més a més, hi ha la masia de Can Masover Nou, que és patrimoni històric. Els ciutadans tenim dret a saber quins acords ha firmat l’alcaldessa amb els constructors. Segons l’ajuntament, no hi ha cap projecte, però un informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ho desmenteix. Aquest informe ratifica l’oposició de la Plataforma Salvem Cal Trabal. No vull més ciment, ni requalificacions especulatives”

Diari informatiu al que fa referència Antoni Garcia. A la fotografia es pot veure el mas de Cal Trabal. Si piqueu podeu entrar a la resta de la noticia

Baixa poca aigua al Llobregat

Cabal en m³/s del riu Llobregat a l'estació d'aforament de Sant Joan Despí, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, 11/2009

Al lloc web de l’Agència Catalana de l’Aigua és possible consultar les dades de cabal mesurades a Sant Joan Despí. El cabal de manteniment queda definit per l’acord de govern MAH/2465/2006 que diu que els novembres, al tram fluvial citat, el cabal hauria de ser de 4,3 m³/s. Encara que l’acord encara no és d’aplicació, ja que s’implantarà de manera progressiva mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals, el podem utilitzar com a nivell de referència. Podem observar a la gràfica del més passat que el cabal del riu es va situar per sota, concretament la mitjana va ser 3,4 m³/s, un 21% menys. Com a complement deixem un article sobre el riu Ter, riu del mateix sistema d’abastament que el Llobregat  i que a alguns sectors el cabal de manteniment tampoc es respecta.

El cabal de manteniment és el règim de cabals mínim que cal mantenir a la llera al llarg del temps sempre que es donin de manera natural. També anomenat cabal ambiental o ecològic. Té una funció ecològica prioritària per a garantir unes condicions mínimes acceptables d’habitabilitat, que s’obté de manera independent dels condicionants socioeconòmics i alteracions antròpiques del règim i magnitud dels cabals dels rius.

El cert, com ja comentava el Ricard Gutiérrez a l’agost, és que aquest baix cabal  fa que “pescar” sigui més fàcil pels ocells, i està ple, sobre tot entre el pont de l’autovia de Castelldefels i el del ferrocarril, on s’ha instal·lat un grup de diverses espècies, fàcilment observable (amb respecte) des de la ribera pratense. Aigües amunt, cap al pont de la C-32, també n’hi han ocells de les mateixes espècies, però és més difícil observar-los ja que hi ha molta més vegetació, amb petits ocells que viuen a aquesta.

Illes aigües avall del pont de l'autovia de Castelldefels. 20/11/2009

Illes aigües amunt del pont de l'autovia de Castelldefels. 02/12/2009

La instalación eléctrica en los pisos de Bellvitge y el riesgo sobre las personas (post recuperat 09.10.2008)

Como ya es sabido, los pisos de Bellvitge más abundantes (los que tienen la forma de fichas de dominó) no tienen toma de tierra puesto que en las normativas de baja tensión de la época no eran obligatorias. Debido a ello, es muy recomendable la protección del riesgo eléctrico a las personas con dos elementos esenciales:

1. El interruptor magnetotérmico (Para proteger contra sobrecargas y cortocircuitos)
2. El interruptor diferencial (Para proteger contra las fugas a tierra)

Las instalaciones originales de los pisos de Bellvitge consisten en los famosos “plomos” que no son otra cosa que fusibles con un hilo de plomo o cobre en su interior que se funde cuando se produce una sobrecarga en la instalación.

Cuando estos “plomos” han dado problemas porque “saltan” muy a menudo típicamente se recurre a añadir unos cuantos hilos más de cobre para que no ocurra. Esta acción es muy peligrosa puesto que puede sobrecalentarse la instalación llegando al extremo de producirse un incendio. Aunque lo más importante, es que los “plomos” NO protegen a las personas, puesto que no detectan las fugas a tierra. Es por ello que se hace imprescindible la instalación de un interruptor diferencial.

¿Por qué es tan importante el interruptor diferencial en los pisos de Bellvitge?

Las personas podemos conducir la electricidad. Todos alguna vez nos hemos “picado” con un cable, un portalámparas o un enchufe. El problema es que como los pisos de Bellvitge no tienen toma de tierra, si nos “picamos”, la corriente de fuga siempre pasará por nosotros ya que no tiene otro camino por donde pasar.

Por ejemplo. ¿Que ocurriría si tocásemos una lavadora, una nevera o un lavavajillas que tuviese algún cable interior defectuoso que estuviese en contacto con la chapa?

1. Si la instalación NO tiene interruptor diferencial:

La corriente de fuga pasara por nosotros y seguirá pasando por nosotros mientras que no nos soltemos, con lo que corremos un serio riesgo de electrocutarnos.

Todo este riesgo todavía es mucho mayor si se toca cualquier aparato eléctrico estando descalzos y/o mojados, o con el suelo mojado, puesto que entonces conducimos mejor la electricidad.

2. Si la instalación SÍ tiene interruptor diferencial:

La corriente de fuga pasará por nosotros muy poco tiempo, porque en cuanto el interruptor diferencial detecte esta fuga, inmediatamente saltará, cortando la corriente y evitando electrocutarnos.

¿Para que sirve el interruptor magnetotérmico?

El interruptor magnetotérmico, es el que sustituye a los antiguos “plomos” y sirve para proteger a la instalación de sobrecargas o cortocircuitos que pueden provocar un incendio en la vivienda.

Resumiendo:

Los “plomos” no protegen a las personas, solo a la instalación y siempre que no hayan sido manipulados y estén en buen estado. El aparato que sustituye a los “plomos” es el Interruptor magnetotérmico. Para proteger a las personas de fugas de corriente por contacto directo con aparatos eléctricos es necesario el interruptor diferencial. Por todas estas causas, es muy importante instalar estos dos aparatos en la entrada del contador de la vivienda y eliminar la antigua instalación de los “plomos”.

Recomendaciones de seguridad para prevenir electrocuciones:

1. Nunca tocar ningún aparato eléctrico descalzo y/o mojado, o con el suelo mojado y mucho menos en el lavabo, la bañera o la ducha.
2. Si se tiene que tocar un cable, manipular un enchufe o un portalámparas, asegurarse de cortar la corriente, llevar guantes de goma y también calzado con suelas de goma. Siempre que sea posible tocar sólo con una mano.
3. Si no se está seguro de lo que se hace o si se tienen dudas, acudir a un técnico cualificado.
4. Acordarse siempre del famoso dicho : “La electricidad no conoce a nadie y siempre es más rápida que tu”

Este artículo es una colaboración del vecino MACE

Martinets blancs a Bellvitge

Les fotografies són de novembre/2009 i el text de Jordi Comellas al Regió7: “La imatge del martinet blanc és la d’un ocell gros i elegant quan camina per dins l’aigua i espectacular quan alça el vol o aterra amb les seves immenses ales desplegades. El seu color blanc immaculat contrasta amb el negre del seu llarg bec i de les seves cames i amb el groc dels peus.

El martinet blanc pertany a la família dels ardeids i és de mida mitjana, semblant a l’esplugabous, del qual es diferencia pel color del bec i les potes, i perquè té una mida superior, ja que pot arribar a fer fins a més d’una seixantena de centímetres d’alçada i pot tenir una envergadura superior als cent centímetres. També es pot arribar a confondre amb l’agró blanc, més escàs, i també més gros i amb els peus negres i el bec ataronjat.

Quan vola, ho fa amb el coll encongit a les espatlles en forma d’essa i amb les potes totalment estirades És un altre d’aquests ocells que fa uns quants anys només es podia veure de pas de manera esporàdica i que des de fa un quant temps s’ha fet habitual al llarg del riu Llobregat, sobretot al Bages i al Baix Llobregat nord, on en alguns indrets se’l pot veure al llarg de tot l’any. A la resta de la Catalunya central, se’n poden veure exemplars de pas en les seves migracions, generalment entre els mesos d’abril i maig i a l’octubre. A Catalunya, des de fa una trentena d’anys, nia al delta de l’Ebre i als aiguamolls de l’Empordà i, més recentment, a l’aiguabarreig del Segre i el Cinca.

Els exemplars adults presenten a l’estiu un llarg plomall al clatell i un grup de plomes ornamentals al pit i a l’esquena. Des del segle XVII fins al XIX aquestes plomes ornamentals van ser molt utilitzades per decorar barrets, fins al punt que fins i tot se’n van arribar a muntar granges. Aquesta va ser una de les causes que la seva supervivència arribés a estar en perill, fins que es van promulgar lleis per a la seva conservació.  En aquests moments, tot i que se n’ha incrementat el nombre, es troba en una situació propera a l’amenaça, bàsicament per la destrucció dels ambients humits que freqüenta.

Se’l pot veure en ambients aquàtics, als marges dels rius, llacs i embassaments,  amb vegetació poc densa i alta, on s’alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, crancs, cucs i insectes. Com a la resta d’ardeids, amb els quals comparteix territoris, se’l sol veure descansant damunt del tronc d’un arbre, o llargues estones quiet, amb els peus dins de l’aigua, o fent lentes caminades tot removent el fang amb els peus fins que descobreix alguna presa que intenta capturar amb el seu llarg i potent bec, semblant a un arpó”.

AV Gavà Mar, un exemple a seguir.

Aquesta entrevista, que pertany a la publicació l’Eramprunyà d’aquest mes, defineix el funcionament de  l‘AV de Gavà Mar, una associació de veïns que segons la meva opinió personal és un exemple a seguir per les AV i lògicament pels veïns, que són els que formen aquestes associacions. Per això aquest serà el text que oferim com motiu de discussió aquesta setmana al nostre/vostre grup del facebook (si és possible feu els comentaris al fòrum del facebook, sinó, aquí sota)

Luis V. Bagán Nebot