La bassa de laminació

Si piqueu es fa més gran. Les fronteres entre municipis són orientatives, sobre tot la del riu Llobregat.

Avui continuem parlant de l’altre Bellvitge, aquell a on sols s’arriba per casualitat o per curiositat.

Aquest  sector de l’Hospitalet de Llobregat limita amb el Prat de Llobregat i Barcelona. El límit amb el primer és el riu, encara que no sabem concretament per on; amb el segon és la línia que defineixen els edificis industrials que veieu a l’ imatge.

Del que es veu a aquesta fotografia ja hem parlat del dipòsit municipal de vehicles (que es crema més que l’Hospital de la Creu Roja), del les ruines del nostre patrimoni arquitectònic a la Torre Gran, del risc que plantegen les indústries químiques de Barcelona tan a prop dels hospitals, de la desapareguda Tefrinca, de la nova autovia de camions (aquest article s’ha de modificar) i fa res dels bernats pescaires a aquest sector del riu. També hem parlat del pont de Ferran Puig que antigament creuava just per aquest sector, podeu veure una fotografia al post anterior, on també es pot veure l’evolució d’aquesta zona al llarg dels últims anys. Com veieu aquesta zona la tenim bastant matxacada, però no del tot.

Avui parlem de la bassa de laminació que  actualment es troba en construcció i de la qual pràcticament no sabem res.

Sabem que la seva capacitat serà de 188.000 m³, es a dir, que serà la més gran de les que s’ha fet i estan previstes, en total 41, dins del Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB) que porta a terme Clavegueram de Barcelona, S.A. (CLABSA), i a diferència de la gran majoria serà a cel obert, i això creiem que pot ser problemàtic si hi ha estancament d’aigües.

Aquesta bassa que hem trobat amb dos noms: “de la Torre Gran” o be “IZF” (col·lector interceptor de la Zona Franca) te dos funcions:

En primer lloc, el seu volum de retenció permet una laminació del cabal, de manera que el valor màxim del cabal de sortida del dipòsit presenta una notable reducció respecte al d’entrada. Això té òbviament efectes positius a la xarxa aigües avall, que pot funcionar de manera més descarregada en casos d’avinguda.

La segona funció és mediambiental: la retenció d’aigua de pluja fortament contaminada degut a l’escorriment per la ciutat evita el seu abocament a platges, rius i port. Aquesta aigua retinguda es deixa anar poc a poc, de manera que pot ser tractada a la depuradora. D’altra banda, l’aigua retinguda disminueix el seu grau de contaminació, degut a la sedimentació provocada per la seva retenció.

Les aigües que vindran a la bassa són les del col·lector interceptor de la Zona Franca que es va realitzar a l’any 2003 i que va paral·lel a la Gran Via, entre el hospital Oncològic  i el Tennis  Gran Via. Recull les aigües pluvials de la Riera de la Creu, la Vall del Poble, la Riera dels Frares i Amadeu Torner. Podeu veure l’evolució de la xarxa de drenatge urbà a aquest document.

En principi tot està molt be, però això de que sigui oberta no sabem si pot portar problemes derivats de les aigües estancades. Realment necessitem més informació per que no tenim ni idea ni del aspecte final. D’altra banda el fet de que no sigui coberta provoca que es desaprofiti aquest espai per altres usos, encara que segons la nostra opinió la proximitat a empreses químiques d’alt risc (80 m) desaconsella fer pràcticament qualsevol cosa.

Si piqueu es fa molt més gran!