L’esperit de defensa del nostre patrimoni, de la nostra historia, de les nostres arrels hospitalenques sembla que va renaixent mica en mica; com deia Jaume Codina, era una qüestió de temps, però també d’amor. Amor, sensibilitat, respecte pels que van ser abans aquí, ja que la seva història és també la nostra. Hom deia que no existia per tal de que no féssim memòria d’un espai, d’un paisatge molt més humà, esclafat per la cobdícia d’uns pocs a l’últim mig segle; però els records son tossuts i no és fàcil acabar amb ells.
El dia 7 d’abril 500 persones van plantar-se davant del Cinema Rambla per tal de fer un homentge a una part important dels seus records, de la seva història, del seu patrimoni, que deixava d’existir amb 55 anys de presència a la ciutat. El 24 de maig de l’any passat 500 persones més anaven des de la plaça de l’Ajuntament fins la última zona agrícola de la ciutat per reclamar el mateix. La resposta de l’ajuntament ha estat quasi la mateixa, “no hi han diners per això”,… era d’esperar.
Ahir com una espècie d’alineació astral el cinema i la zona agrícola es van unir. El JISH, l’Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat va concedir al film SOS Cal Trabal (dirigit per Fran Menchón i David Casademunt, amb la col.laboració d’Esquerra l’Hospitalet) el premi al millor curtmetratge dins del Metropol’his, i això és molt important per que farà arribar més lluny aquest crit d’auxili en forma d’imatges, i pot ser entre tots podrem parar aquesta nova agressió a la ciutat.
Tan lluny, que pot ser podrem veure aquest curt davant del Cinema Ramblas, ja que la plataforma per la seva defensa està preparant un cinema a la fresca allà mateix, i per tant és molt probable que el Rambla i el nostre passat agrícola es tornin a veure les cares després de molts anys.
Una altra cosa, en aquest mateix sentit, des de l’entorn de l’AV de Bellvitge s’ha creat una pàgina al facebook per desempolsar imatges del nostre passat, però tenim problemes per alimentar-la: moltes d’aquestes imatges es troben engarjolades a l’arxiu municipal, es a dir, podem anar allà a veure-les però no poden sortir a internet i assolir la seva total llibertat, encara que sigui sense ànim de lucre i amb l’objectiu de donar a conèixer la història a la pròpia ciutat. Amb les dels llibres estem igual, hem aconseguit alguns permisos d’autors, i hem de demanar a d’altres; també, ens confessem, hem publicant imatges de llibres antics, d’hemeroteques, biblioteques i cartoteques digitals, així que no sabem si ens engarjolaran també a nosaltres per alliberar imatges.
En fi, si teniu fotografies que creieu que darrere tenen una història interessant per la ciutat, preferiblement anteriors a 1980, i les voleu alliberar amb nosaltres, tenim un petit espai al facebook que esperem fer créixer entre tots: L’Abans (desitgeu-nos sort!)
Associació de Veïns de Bellvitge 
Deixa un comentari